Què és la ILC?

La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) és una entitat autònoma del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya creada per llei del Parlament de Catalunya de 1987. Els seus òrgans de Govern  són el Consell Assessor i la Junta de Govern, integrats per representants de la majoria de les associacions professionals del sector i per l’administració.

L’antecedent històric de la Institució va ser l’organisme homònim creat el 1937, en plena guerra civil, pels escriptors catalans fidels a la República.

La ILC té com a objectiu fonamental vetllar per la promoció de les obres dels autors catalans i difondre el patrimoni literari propi. Amb aquest fi atorga subvencions a creadors, traductors, investigadors, editors, etc., programa campanyes de promoció dels escriptors a les escoles i centres culturals com els “Itineraris de lectura” i “Al vostre gust”, fa exposicions  sobre temes literaris, organitza jornades i seminaris, elabora i manté la base de dades “Qui és qui” i, en general, col·labora en aquelles activitats i amb aquells centres que duen a terme activitats de difusió de la literatura i de foment de la lectura.

Anuncis

One response to “Què és la ILC?

  1. Josep Màdico i Bosch

    EL DISCURS DEL SENYOR VILAR

    El catedràtic d’història contemporània de la universitat de Múrcia, Juan B Vilar en el seu discurs/lliçó inaugural del curs académic 2006/7 titulat “El Exilio en la España Contemporánea”
    http://www.um.es/publicaciones/digital/pdfs/el-exilio-en-la-espana-contemporanea.pdf
    a la pàgina 16 hi posa:

    (…)
    “Nunca un castellano, un andaluz o un extremeño podrá sentirse mas español que en América. Pero también un aragonés, un navarro, un asturiano, un cantabro o un murciano, o el procedente de regiones mas periféricas. Todos por igual al percatarse de la grandeza incommesurable de la obra colectiva, que pudiéramos llamar hispana en el hemisferio occidental desde California al cabo de Hornos y desde las Antillas al litoral andino.”
    (…)

    Altra volta tenim que potser el més gran fracàs i la més gran vergonya de la història, que és la colonització de l’América hispana, son presentats com un fet gloriós.

    Més avall el senyor Vilar fa un recompte dels exiliats:
    684.000 de tot l’estat espanyol
    470.000 de Catalunya.

    Després hi posa diferents llistes de persones il·lustres: “escritores, dramaturgos, poetas, historiadores, humanistas, …” en les que cita més de 80 noms, sens dubte, tots d’una gran importància per a la cultura castellana a l’exili, “flor y nata de aquella fecunda generación: Antonio Machado, Juan Rejano, …,”. Mentre, en aquestes llistes s’hi descobreixen sols pocs noms catalans: Pedro Bosch Guimperà, Joan Corominas, Luis Recasens, Joaquin Xirau, Juan Roura, Margarida Xirgú. La majoria exiliats catalans que es destacaren pels seus escrits, professorat o actuacions en l’idioma del país d’acollida.
    Per al senyor Vilar no hi ha dubte; Catalunya, encara que perifèrica, és una regió d’Espanya però per ell sols compta el que és escrit en llengua castellana, encara que fos per lògics motius de supervivència.
    En aquest discurs/lliçó tenim un exemple més de que els espanyols, catedràtics i tot, ignoren la rellevància de la cultura catalana a l’exili. En la llista mencionada s’ignoren personalitats com: Vidal i Barraquer, Pau Casals, Sugranyes de Franck, Ventura Gassol, Batista i Roca, Pere Calders, Agustí Calvet, Josep Carner, Joan Oliver i tants d’altres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s