Crèdits i bibliografia

Edició de textos a cura de Iolanda Pelegrí

La gènesi d’aquest recorregut per la ruta de l’exili dels escriptors és el treball de recerca Roissy-en-Brie: intel·lectuals catalans a l’exili, fet amb Marta Balletbó, que va obtenir una beca de la Fundació Lluís Companys l’any 2002 .

Bibliografia bàsica dels textos reproduïts

Benguerel, Xavier
Memòries: 1905-1990. 426,
Barcelona: Alfaguara, 1971, Barcelona: Avenç, 2008

Ferran de Pol, Lluís
De lluny i de prop
Barcelona : Editorial Selecta, 1972

Gasch, Sebastià
Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili.
Barcelona: Quaderns Crema, 2002.

Murià, Anna
Crònica de la vida d’Agustí Bartra.
Barcelona: Ed.Pòrtic, 1990.

“Mercè Rodoreda viva” a Rodoreda, Mercè. Cartes a l’Anna Murià: 1939-1956. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1992

Murià, Jordi
Memòries al final de la guerra. México: edició independent, 2003.

Murià, Magí
“Memòries d’un exiliat, 1939-1948” a Romaguera i Ramió, Magí Murià, periodista i cineasta. Lleida: Pagès editors, 2002

Pi i Sunyer, Carles
1939 : memòries del primer exili
Barcelona : Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 2000

Pous i Pagès, Josep
Memòries d’exili.
Catarroja: Editorial Afers, 2002

Riba i Arderiu, Oriol
“La sortida i els primers temps de l’exili, vistos per un noi de setze anys”, a Medina, Jaume. Carles Riba (1983-1959),
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989, Vol. II, pp. 299 a 325.

Rovira i Virgili, Antoni
Els darrers dies de la Catalunya republicana: Memòries sobre l’èxode català.
Buenos Aires: Publicacions de la Revista de Catalunya, 1940; Barcelona: Curial,1976; Barcelona: Proa, 1999

Altres

Pernau, Josep
Diari de la caiguda de Catalunya
Barcelona: Ediciones B, 1989

Guillamon, Julià
El dia revolt: literatura catalana de l’exili
Barcelona: Empúries, 2008

El Nadal que no vam tornar a casa: 1939, el primer Nadal d’exili
A cura de Quim Torra
Barcelona: A contravent, 2009

Anuncis

3 responses to “Crèdits i bibliografia

  1. Rafael Murià Vila

    En el 2003 a Méxic es va publicar aquest llibre:

    Autor: Murià i Romaní, Jordi
    Títol: Memories al final de la guerra
    Edició independent: “Impreso y hecho en México” en Zapopan, Jalisco, México, 2003.
    Transcripció original: Irene Vila Olivas
    Presentació: Rafael, David i Irene Murià Vila
    Exemplars editats: 500

  2. Rafael Murià Vila

    Per qualsevol aclaració, estic a la vostre disposició.

  3. Abel Pascual i Ventosa

    Existeix un llibre, escrit per la meva mare, Conxita Ventosa i Pinilla (1914-2007), amb el títol “Temps de guerra (diari íntim 1938-1939)” (ed. El Cep i la Nansa edicions i Ketres Editora, 1980), que no és més que el diari del meu primer any de vida – soc nascut el 28.11.1938) – . L’avi, Joan Ventosa i Roig, que fou alcalde de Vilanova (1916-1917), Diputat a Corts a les eleccions del 1931, Conseller de la Generalitat (1933), amb la seva esposa, les seves dues filles i jo mateix, vam residir al mas Perxés des del 30 de gener fins al 4 de febrer del 1939; on probablement vaig ser l’estadant més jove.
    Alguns paràgrafs:
    30 de gener:
    “(…) em distrec escoltant la llista de les tandes que van cridant, per anar a dinar a la gran cuina. Sembla que segueixin l’índex d’algun llibre d’autors catalans. Pot dir-se que tota la intelectualitat catalana ha fet cap aquí: Pompeu Fabra, Josep Mª Francès, Mercè Rodoreda, Navarro Costabella, Capdevila… i tants d’altres que no puc recordar, a més de dibuixants, pintors, etc.”
    “Companys i Pi i Sunyer, passegen pausadament i l’Artís m’hi presenta. El President comenta que m’assemblo molt al pare i Carles Pi i Sunyer queda sorprès en saber que el nen es diu Abel (…) Tots fan unes cares tan cansades i envellides que fan llàstima (…)”
    31 de gener:
    “Aquest matí han marxat ap a França gairebé tots els acollits a Can Perxès. resten només el President, ls Consellers, Carles Pi i Sunyer i Bosch Gimpera, el comandant dels mossos d’Esquadra, Escofet, i diversos secretaris i acompanyants.
    Dinem tots a la gran cuina on crema un bon foc a la llar. Dues dones del poble fan el menjar i la Núria, la Teresa i jo que amb la mare, som les úniques dones, ajudem a servir. Companys presideix senzillament i ajuda a passar l’estona parlant sempre de coses entretingudes (…)
    1 de febrer:
    “(…) Rentant també hi ha un parell de Mossos d’Esquadra que, amb molta pena, s’afanyen a posar en condicions la roba del President. La Núria els hi renta.
    A l’hora de dinar, quan baixava de donar mamar al nen m’he sentat en l’unic lloc buit que quedava a taula: la dreta del President! (…)”

    El “nen” – jo – ja té 70 anys, però probablement aquell va ser el seu moment de trista glòria. Ara procura acabar de posar en ordre la abundant documentació que deixà la mare sobre aquells temps, que ja s’estan quedant sense testimonis directes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s