Dijous 25 – Dimecres 31 de gener de 1940

L’aviació russa continua els atacs contra la població civil finlandesa.

Dijous, 25 de gener
A la tarda, a Montpeller, Bladé va a la Residència (que havia estat clausurada uns dies):

“Ahir la policia alçà la clausura que pesava sobre el primer pis. Era ple de gent i de comentaris. He saludat, entre molts d’altres, l’amic Lladó i Figueres, el qual duia a la mà un exemplar de la Revista de Catalunya. Imprès a París porta el número 94 i és el primer de la quarta època (la present). (Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 275).

Divendres, 26 de gener
A Montpeller Bladé continua en el seu dietari les anotacions sobre les persones amb qui es relaciona, avui parla de Terrè, que el convenç perquè aprengui a conduir per trobar una feina de xofer ja que n’hi ha molts que estan mobilitzats:

”Aquest matí hem anat a fer la inscripció [a l’escola] i aquesta tarda m ‘ha donat la primera lliçó, no pas en un turisme, sinó en una camioneta, força gran, per tal d’acostumar-me a menar aquesta mena de vehicles. Hem sortit als afores de la població i tot ha anat bé. (Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 276).

Dissabte 27 de gener
Arriba a Montpeller, Rafael Moragues “Moraguetes”, amic de Francesc Pujols.

Diumenge, 28 de gener
Agustí Bartra i Anna Murià marxen de Roissy-en-Brie per embarcar-se cap a la República Dominicana. La mare d’Anna fa una escena:

“Fins que un dia de fi de gener sortírem per no tornar. Deixant Villa Rosset amb les seves pomes i la seva calor i el secret naixement d’un amor a dalt en una cambra closa…
La meva mare es deixà caure als braços dels qui es quedaven, cridant que li prenien la filla. Agustí, no sabent què fer, es posà a empènyer el carretó amb les maletes. Jo, fugint, vaig caure tan llarga com era en el glaç del jardí; vaig alçar-me i vaig continuar fugint, darrera d’ell.
I aquesta és la nostra última escena a Roissy; pel camí de l’estació, relliscant en el glaç, Bartra empenyent el carretó amb les maletes, jo al darrera…” (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agusti Bartra, p. 105)

***

A la tarda, a la Biblioteca municipal de Montpeller, Francesc Pujols presenta Rafael Moragues a Artur Bladé:

“La presentació ha tingut lloc al vestíbul de la sala de lectura. Com que ja queia la tarda i al carrer feia mal temps, el senyor Moragues (amb l’abric posat i amb cara de fred) adonant-se que hi havia calefacció, ha fet un comentari insinuant. El pantòleg [Francesc Pujols] l’ha comprès de seguida.
–    Queda’t, si vols. L’amic Bladé t’acompanyarà en sortir, fins a la dispesa. Així no et perdràs i no et caldrà preguntar res a ningú. Demà ja ens veurem.”
(Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 276).

***

Mentre, a París, Bartra i Murià fan les darreres compres i es troben amb els seus amics:

paris-gare-de-lest“La darrera hora, a l’estació on agafàrem el tren cap a Bordeus, amb la tendra companyia d’en Nyerra i Amàlia; com, després d’haver-ho deixat tot, encara un tast. Perquè per a nosaltres el trencament amb el passat i el començ del viatge (actual i simbòlic) de nosaltres dos units i sols fou l’arribada a París per l’estació de l’Est, quan Obiols i Mercè ens abraçaren i ens deixaren dins d’un taxi amb les maletes. Vaig sentir amb una intensitat corprenedora tot el que aquell moment significava: donar-me a ell, a una nova vida i a un nou món.
L´última tarda de París, les darreres compres, el darrer cafè: encís de nuviatge i aventura.” (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, p. 110).

***

Al vespre, a Roissy-en-Brie, a Villa Rosset, Magi Murià  escriu:

“Avui la meva filla ha marxat cap a la República Dominicana. Per telèfon, trobant-me a París, m’ho va comunicar; quedàrem que avui ens veuríem a Roissy per acomiadar-nos, però quan jo hi vaig arribar, ella ja havia marxat.  Que la sort l’acompanyi”.  (Magí Murià , Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p. 154).

Dilluns, 29 de gener
Ja des de Bordeus, Agustí Bartra escriu a Carles Pi i Sunyer per comunicar-li que estan a punt d’embarcar i que marxen l’endemà cap a Santo Domingo però que un cop allà intentaran continuar fins a Mèxic:

“En el meu plural hi ha l’Anna Murià, qui d’uns quants mesos ençà, s’ha unit al meu destí. Anem a Santo Domingo perquè és l’únic lloc on es pot anar des de França, però un cop allà intentarem continuar fins a Mèxic. [,,,,[
En aquests moments, més que mai, pensem en Catalunya, i, en el fons de la nostra ànima viu, intensa, l’esperança que, més tard o mes aviat, la reveurem i ens hi retrobarem tots aquells la vida dels quals, sobretot, té per vocació viure per ella en amor tenaç i constant amb voluntat insubornable.
Per la meva banda, per la nostra banda, volem donar-vos la seguretat que continuarem treballant, en la mesura de les nostres forces, per la continuïtat del verb català […] (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Carles d’escriptors, intel•lectuals i científics, p.129).

***

Des de l’Isle-Adam Carles Riba escriu a Joan Corominas donant-li les gràcies per les gestions que ha fet per poder-lo invitar a la Universitat de Cuyo però, decideix no acceptar-ho ja que no acaba d’estar convençut d’emigrar a Amèrica:

“No m’he decidit, però, a acceptar la invitació. […] Dues coses, li ho diré breument, em retenen de passar l’Atlàntic. Primera: la convicció de la conveniència que resti també a França un grup de la nostra gent per a treballar més prop dels catalans de Catalunya en la restauració i el reajustament dels nostres valors espirituals. I en segon lloc: tinc tres fills en plena formació: un transplantament, amb tot el perill d’ésser definitiu, o almenys molt llarg, ens fa una gran basarda.
Declino, doncs, de moment.
[…]

Escrigui’m, no perdem contacte. He tingut, aquest cap d’any, testimoniatges emocionants de Catalunya. Com ens enyoren, com en segueixen allà baix!” (reproduït a Carles Riba. De casa a casa: Tria de Cartes, pp. 157-159)

Dimarts, 30 de gener
A Bordeus al vespre, Agustí Bartra i Anna Murià embarquen en el vaixell que els ha de dur a la Reública Dominicana.

Dimecres, 31 de gener
Al matí Agustí Bartra i Anna Murià salpen del port de Bordeus:

“«Cap mocador, cap crit, cap mà no allarga la tristesa d’una separació sentida. Entrem dins la nit d’aire i estrelles del Garoina amb un vague desig de plorar» (Notes de viatge de Bartra)”. (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, p. 110).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s