Divendres 5 -Dijous 11 de gener de 1940

Des d’avui augmenta l’activitat en el front occidental. Els soldats russos que havien entrat a Finlàndia han de fugir cap al seu país.

Segurament algun dia d’aquesta setmana arriben a Xile el grup que havia marxat el dia 8 de desembre cap a Xile en el vaixell “Florida”.

Divendres,  5 de gener
Ferran Soldevila que volia anar a París decideix quedar-se a l’Isle-Adam per la malaltia intestinal que pateix i que fa que s’hagi de quedar, sovint,  al llit durant uns dies.

Diumenge, 7 de gener
A l’Isle-Adam, Ferran Soldevila s’ha de tornar a quedar tot el dia al llit. A la tarda s’està amb ell Carles Riba que li explica anècdotes, algunes  que ja coneix i algunes de noves.

Dilluns, 8 de gener
A Roissy-en-Brie, Agustí Bartra escriu un poema sobre el paisatge de la plana on viu que alhora és ple d’enyorança:

plana-de-brie

Plana de Brie

Cap cim on sadollar els ulls àvids d’altures.

Ample país cenyit de bosc i pomerars,
dies de núvols fàcils i nits d’estrelles dures
damunt d’arbres semblants a cascades i altars.

Teulats de llicorella amiga de la pluja.
Fumarel·les manyagues fan més gris el cel gris.
L’ànima de l’autumne, embolcallada, puja,
i el vent, sobre els estanys, de la tristor fa el fris.

Camins molls i segurs on la pedra és avara,
crepuscles ronsejants com ramats de dolçor,
Al capitell de l’aire hom ha lligat l’estol.
Però on són, Déu meu!, la pinya i l’atzavara,
on és la meva mar d’homèrica remor?
Dintre el meu cor tremola de fred mon antic sol!

Villa Rosset, 8 de gener de 1940

Dimecres, 10 de gener
A Montpeller Artur Bladé i Desumvila comenta l’aspecte d’aquesta ciutat:

“A l’hivern, Montpeller, sobretot el vell Montpeller, sembla encara més vell. Moltes de les cases – mig enrunades, plenes de bonys i emplastres, sostingudes amb crosses – s’aguanten per miracle. […] L’aspecte desolat d’aqueixes cases decanta a pensar que foren abandonades ja fa molt de temps, però la veritat és una altra. La majoria son habitades i en alguna hi cova un misticisme sòrdid. […]

Francesc Pujols, amb qui dono tombs, molts tardes, per aquest barri, sospita que a Montpeller sobreviuen congregacions i sectes amb reminiscències albigeses. Aneu-ho a saber.

Però no tot en aquest barri […] és tenebrós. Hi ha també indrets amables i acollidors, com aquesta placeta de l’Om (literalment:  «de l’Om») plena de sol i amb roba estesa als terrats, i gàbies d’ocells als balcons i infants que juguen a l’entorn d’una font que la plaça té al mig, amb un desmai que l’ombreja.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicles de l’exili I: L’exiliada, p. 269).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s