Dimarts 26 de desembre de 1939- dijous 4 de gener de 1940

Continua la contra ofensiva finlandesa. Voluntaris de diversos països, especialment suecs, arriben a Finlàndia per ajudar les seves tropes contra els invasors russos. Continuen les batalles navals i aèries. Les perspectives per al nou  any que comença són descoratjadores.

guerra-finesa

Soldats finlandesos

300px-winter_war

Per als refugiats la vida continua amb les preocupacions habituals.

Dimarts, 26 de desembre
A París Josep Pous i Pagès fa un resum a les seves memòries dels fets més importants relacionats amb la guerra i en remarca alguns aspectes:

“La contra ofensiva finesa a la part nord del país ha estat per als russos un veritable desastre. En alguns llocs han hagut de recular en una profunditat de més de 30 quilòmetres. A Liesksca, al nord del llac Ladoga, els finesos han traspassat la frontera russa. Els russos es vengen fent atacar la població civil per grans masses d’avions. […] Stalin i els seud col·laboradors s’havien fet la il·lusió que, en arribar el seixanta aniversari del dictadors rus, la guerra de Finlàndia ja estaria dada i beneïda, amb un total i definitiu triomf de l’exèrcit soviètic.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 259).

Al vespre, a l’Isle-Adam. Ferran Soldevila escriu:

“Penso que sóc el darrer a apagar el llum, i sóc. indubtablement, el primer a llevar-me. I això després de dormir al voltant de set hores. Gairebé cada dia veig clarejar. Baixo a la cuina, m’escalfo l’esmorzar i me’n torno al llit a menjar-me’l. Quin canvi he fet en pocs anys! ”  (Ferran Soldevila, Dietaris de l’exili i del retorn, p.37).

Dimecres, 27 de desembre
Es publica el primer número de la “Revista de Catalunya”:

“Fa goig. El seu aspecte exterior és el mateix de l’última sèrie, amb les soles variacions exigides pel canvi d’editors, la Institució  de les Lletres Catalanes a Barcelona, a París la Fundació Ramon Llull. En l’esperit del contingut no hi ha mudança. I és això el que té més valor d’aquesta represa: el sentit de normal continuació.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 260).

Divendres, 29 de desembre
A París es fa una sessió de l’Institut Ramon Llull. Quan s’acaba, Carles Riba, Josep Pous i Pagès, Ferran Soldevila, Antoni M. Sbert i Pèire -Loïs Berthaud van a saludar el president vasc, José Antonio de Aguirre per donar-li el primer numero publicat a l’exili de la “Revista de Catalunya·”

Sobre París  cau la neu que comença a quallar cap a les vuit del vespre.

Dissabte 30 de desembre
A París neva fins al migdia.

Al vespre Pous i Pagès va al darrer  concert de l’any,.

A l’Isle-Adam Ferran Soldevila escriu una carta a Carles Pi i Sunyer, primer li dona les gràcies per la felicitació de Nadal i després li comenta que han ofert el primer número de la revista de Catalunya al president basc:

“L’altra dia vam anar a oferir el primer n de la Revista de Catalunya al President Aguirre, i estava encantat de la vostra felicitació nadalenca. Estic segur que tothom que l’ha rebuda ha tingut una semblant satisfacció.

Ja deveu haver rebut la revista. Desitjo que us hagi produït una bona impressió. És ben rebuda i crec que pot ésser molt eficaç.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940), p.126).

Carles Riba escriu, també des de l’Isle-Adam, a Joan Vinyoli i, com és habitual en la correspondència  amb els  que viuen a l’estat espanyol, la cara és en francès i amb noms en clau.

Diumenge 31 de desembre
El vaixell Florida, on naveguen bona part dels escriptors que havien estat a Roissy-en-Brie (Trabal, Oliver, Jordana i Guansé), surt de Montevideo:

“En fer-nos a la mar camí de Buenos Aires, els uruguaians celebraven amb focs artificials l’arribada de l’any 1940. Asseguts a proa, nosaltres perseguíem un foc menys espectacular i més difícil: la Creu del Sud … Nou món, noves constel·lacions. I nous vents.” (Xavier Benguerel, Memòries (1905-1940))

A París la neu no ha marxat. Pous i Pagès ens explica la impressió de la nevada i reflexiona sobre l’any que acaba i sobre el que comença

“Avui, diumenge, els teulats continuen blancs. No ha desglaçat gens. […] Els arbres semblen randes d’argent. El parc Monceau és una obra de fada.

[…]

Assistim a l’agonia de l’any sense recança. No se’n du res que puguem enyorar. Començà presidint la pèrdua de Catalunya. Ens ha portat l’expatriament, les amargors de l’exili, i la guerra a la fi, agreujament de totes les nostres tribulacions. Desitgem que l’any nou ens sigui més clement. Desitgem-ho, sense, però. deixar-nos anar a esperar-ho massa.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, pp. 260-261 i 264).

A Roisy-en-Brie, a Villa Rosset, celebren l’entrada de l’any nou:

Réveillon a les dotze de la nit. Voltats de neu, d’un respectable gruix de neu i a dos graus sota zero, entrem a l’any nou reunits, a la casa on visc, vint-i-dos exiliats.

Malgrat pensament més aviat boirosos que em giravolten dins el cap, vull prendre part, alegrement, a la festa i bec com tothom i ric com tothom … Potser així foragitaré el mal fat que m’ha perseguit des de fa un any, potser així atrauré una sort més benigna per al 1940!” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p. 154).

Dilluns 1 de gener de 1940
A París se celebra una festa catalana

També fa molt fred a Montpeller:

“Fred, un fred glacial. Els montpellerins estan indignats i diuen que un fred aix´no l’havia fet mai a Montpeller.

C’est excepcionnel, tout à fait excepcionnel!

I ho diuen amb deix reticent, com si els refugiats en tinguéssim la culpa.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I. L’exiliada, p.265)

Dimarts, 2 de gener de 1940
Gerard Soldevila fa nou anys. El seu pare ho fa constar en el seu dietari.

Dijous, 4 de gener de 1940
Des de l’Isle-Adam Carles Riba escriu dues  cartes: una de resposta al seu amic Joan Gili, que viu a Anglaterra:

“Hem rebut la vostra lletra tan plena de bon afecte. Sí, cal en aquests dies i precisament en aquests temps afirmar tots els valors positius: l’amistat i l’alegria en primer lloc. Per això el vostre desig de felicitat per a nosaltres corresponem amb un igualment efusiu: Feliç Any Nou! per a vosaltres i per a nostra pàtria comuna, i per a les nostres pàtries d’adopció.” (reproduït a Cartes de Carles Riba II, p. 91).

i una altra al seu amic Pierre Rouquette on repeteix els desig de felicitat per a l’any que ve i li dona notícia dels que van marxar a Xile:

“De Trabal i el grup que va partir cap a Xile sabem que prossegueixen feliçment el viatge. Alguns, els vaig veure abans de la partença; amb Trabal, ens acomiadàrem per telèfon i per atzar.” (reproduït a Cartes de Carles Riba II, p. 93).

Anuncis

3 responses to “Dimarts 26 de desembre de 1939- dijous 4 de gener de 1940

  1. Fa un parell de mesos que el bloc no rutlla. Va tard i malament. Està parat fa un porró de dies en el 4 de gener del 40. És que ha acabat?

  2. Enhorabona per la vostra feina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s