Dilluns 25 de desembre de 1939

25 de desembre, el primer Nadal a l’exili, ple de records i enyorances, tant pels que s’han quedat a Europa com pels que viatgen cap a Amèrica.

Al matí, un matí molt fred,  a l’Isle-Adam Ferran Soldevila es passeja  i després, porta, amb la seva dona, els regals al seu fill, Gerard:

“Breu passeig matinal. La gebrada ho cobria tot. El paisatge resultava molt més afiligranat que sota la neu.

[…]

Nadal de Gerardet. La seva mare ha vingut a cercar les joguines a la meva cambra. Quan les hi hem entrades, s’ha llançat damunt la continuació de Tarzan, que havia demanat  […]” (Ferran Soldevila, Dietaris de l’exili i el retorn, p. 36)

***

A París, un dia boirós, Josep Pous i Pagès recorda els que han deixat a Catalunya:

“Nadal! Feia tretze anys que ni ens havien trobat junts amb el meu noi gran en aquesta diada. La celebrarem pensant en els d’allà baix, que pensaran ells també en nosaltres. […] Menjarem un pollastre farcit amb castanyes i porc, i amb acompanyament de puré de pomes, tot a la moda francesa, com a record del capó farcit amb salsitxes, llomello, prunes i pinyons, en torn del qual tota la família es reunia en aquesta diada a Barcelona, en aquell bon temps d’abans de la guerra.[…] Enganxat a mig aire com una hòstia sangonent, el sol no pas gaire més brillant que el cul d’un perol esterrejat de fresc. […] Avui no tinc ganes de parlar de res de la guerra. No vull sinó pensar en coses altes i pures.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 253).

***

A Roissy-en-Brie onze persones, entre ells: Magí Murià, Anna Romaní, Anna Murià, Jordi Murià, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Armand Obiols, Amàlia Casals i Enric Cluselles dinen a Villa Rosset.

Magí Murià descriu aquest dinar de Nadal:

“Una taula amb onze persones al voltant; escudella i carn d’olla, a la catalana, pollastre rostit i xampany, ha sigut la celebració de la diada.
Molt millor que l’esperava dies enrere, quant al meu estat d’esperit, pel corc que tenia, dins el pit amb l’empresonament del fill.
Molt millor que no la podia imaginar (si hagués pensat en aquestes coses) sis mesos enrere, vista la nostra situació civil i econòmica.” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, p. 153).

Per a la seva filla Anna, va ser un Nadal Alegre:

“El Nadal de Villa Rosset fou alegre. Teníem un hort ple de poemes i un galliner amb bells pollastres; bona calefacció, un interior de petits burgesos. A Villa Rosset es menjà i es begué com en els bons nadals catalans.”  (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, p. 105).

***

A Montpeller, Artur Bladé i Desumvila passa el Nadal amb la dona i el fill:

“I en pau, almenys a casa, vam passar la vespra i el dia de Nadal: un Nadal fred i, ja no ho caldria dir, sense gall de cap mena. Ara el simple fet de sobreviure, en aquestes circumstàncies, sembla un miracle. I potser no seria raonable de demanar més.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I. L’exiliada, p. 261)

***

A l’Atlàntic a bord del vaixell Florida, també intenten celebrar el Nadal com “a casa”:

“El dia de Nadal vam divisar les costes del Brasil. Nadal sense gall ni xampany, només amb la simbomba de l’aigua fendida per la proa i les nadales de la mare Trabal que s’empescà un pessebre amb figures de paper i la imaginació dels meus fills.” (Xavier Benguerel, Memòries) .

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s