Divendres 8 – dijous 14 de desembre

Continua la batalla de Finlàndia, el govern finès demana ajuda “del món civilitzat”. A Suècia augmenta la sensació de perill de guerra.  Continua, acarnissada,  la guerra en el mar.

Els  escriptors que marxen a Xile  s’embarquen, a Marsella, en el vaixell “Florida”,  preocupats pels molts vaixells civils que han enfonsat els alemanys.

Divendres, 8 de desembre

A París es fa la segona sessió de la Fundació Ramon Llull, Ferran Soldevila explica que troba en Xavier Benguerel, amb la dona i els fills i que al vespres van cap a Marsella per embarcar cap a Buenos Aires. Segons Xavier Benguerel avui  arriben a Marsella. És més probable que fos com va escriure en el dietari Ferran Soldevila que no el que recordava al cap de molts anys Xavier Benguerel.

“Segona sessió de la Fundació. En Benguerel, la seva muller i dos nens. Aquest vespre van cap a Marsella. Demà passat s’hi embarquen cap a Buenos Aires [potser va ser l’endemà i no l’endemà passa]. Com en Trabal, en Guansé, l’Oliver, en Jordana … […]

Mentre érem a la Fundació, en Trabal ha telefonat a l’Sbert: un darrera l’altre ens hem anat posant al telèfon i ens hem acomiadat. […]

La Fundació els ha ajudat pecuniàriament. Es veu que n’estan satisfets.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, p. 165)

A les set del vespre agafa el tren cap a l’Isle-Adam.

Dissabte, 9 de desembre)

Els escriptors que marxen cap a Xile i les seves famílies , arriben a Marsella des de París, després de passar la nit en tren. Quan arriben els fan embarcar.

***

A Roissy-en-Brie, Magí Murià ho escriu en el seu dieterai:

“Un grup de setze catalans, entre els quals es compten en Jordana, Domènec Guansé, Xavier Benguerel, Francesc Trabal i Joan Oliver, surten avui amb destinació a Xile. La colònia catalana de Roissy ha quedat reduïda a deu individus” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, p. 153).

***

A Marsella,  a la nit, el vaixell Florida es  fa a la mar:

“A la nit ens vam fer a la mar. El lleó del Golf no es contradeia. Mareigs a desdir. L’endemà, agrupats a estribord, miràvem en silenci el noste dissortat petit país, convertint-se, a distància, en menys que ombra. Cada u se sap les preguntes que es feia, però, en aquestes, devíem coincidir tots: quan i quants tornaríem? I si tornàvem, ens què ens hauria convertit l’exili.?”  (Xavier Benguerel, Memòries ).

Diumenge, 10 de desembre

A Montpeller, Bladé i Desumvila escriu de tant en tant en el seu dietari i explica algunes novetats en la vida dels exiliats (com les converses sobre la lluita entre Rússia i Finlàndia i la publicació, a París, de El Poble Català:

“Tot el temps ocupat (i sense esma d’atendre aquest dietari) entre les classes (matinals) i els deures diguem-ne escolarts, les tardes a la biblioteca i els capvespres consagrats a la Pantologia” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I. L’exiliada, p.255).

***

Mentre el “Florida” passa per davant de les costes catalanes:

“La costa s’esvaïa de nou. Cada u aventurava els noms de les seves recances més fones i, en un moment determinat, un viu dolor li retorçava les arrels que el lligaven encara a certs indrets concrets del país.” (Xavier Benguerel, Memòries ).

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s