Divendres 15 – diumenge 24 de desembre de 1939

A Finlàndia, a la zona de Carèlia, es concentren els combats. Els finesos aconsegueixen aturar l’exèrcit soviètic malgrat la seva superioritat.

vaixell-florida

En el vaixell Florida,. Drets al fons: Josep M. Trabal, Xavier Benguerel, Aurora Benet (esposa de C.A.Jordana), Joan Jordana, Núria Jordana, Cèsar-August Jordana i Joan Oliver. Al mig: la mare de Francesc Trabal, Rosa Godó (esposa de X.Benguerel), Georgette Trabal (esposa de J.M.Trabal), Antoinette Trabal (esposa de F. Trabal) i Conxita Riera (esposa de J.Oliver). A primera fila: Domènec Guansé, Leopold Benguerel, Francesc Trabal i Xavier Benguerel

El vaixell Florida continua la seva singladura per les costes d’Àfrica fins arribar a Dakar.

Mentre, a Villa Rosset, a Roissy-en-Brie, Anna Murià i Agustí Bartra continuen el seu idil·li.

“Bartra i jo ens havíem traslladat a les habitacions del darrera, on a l’últim quedàrem sols. Les branques d’un til·ler, despullades de fulles, fregaven els vidres de les nostres finestres; a ran d’elles passàvem les hores suaus dels capvespres, amb la seva poesia i el nostre amor.

[…]

“El til·ler de Villa Rosset omplia un gran espai amb l’escampada de les seves branques. Quan obríem la finestra, podíem trencar-ne branquillons. A l’hivern es vestí de gebre i de neu.
La taula de treball estava ran de finestra, ran de til•ler. Tots els seus llibres, els seus papers, els quaderns amb els seus poemes, i un vas amb flors i una tassa amb cafè. Jo seia a l’altra banda de la taula. Ell escrivia als amics, al pare, i em llegia les cartes.”  (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, pp.104 i 105).

Divendres, 15 de desembre
A Montpeller, Bladé i Desumvila rep la notícia de la mort de Pere Coromines:

“Em diuen que, no fa gaire, morí a Buenos Aires, Don Pere Coromines. Aquesta notícia em fa una gran pena. […] Don Pere, el vaig conèixer personalment, al Palau de la Generalitat, durant la nostra guerra. Quina tipus de patrici i de patriarca!

Constato que la mort de Don Pere ha commogut la nostra gent. Pujols n’ha parlat en termes elogiosos, aquesta tarda, al cafè.” (Artur Bladé i Desumvila. Cicle de l’exili I. L’exiliada, p. 257).

Divendres 22 de desembre
A Roissy-en-Brie, Magí Murià rep notícies sobre el fill que no ha pogut fugir:

“Avui rebo una notícia que m’ha omplert d’alegria i satisfacció. El meu fill Eladi m’escriu que està en llibertat. Ja era hora! […]

Almenys no passaré les festes de Nadal i cap d’any submergit en la tristor que m’hi esperava. Fins em sentiré, relativament, feliç” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, p. 153).

Dissabte, 23 de desembre
A Montpeller, Francesc Pujols fa una conferència sobre la figura de Jesucrist:

“El passat dia 23, el senyor Pujols va donar, a desgrat de certes reticències, l’anunciada conferència i; i, contràriamemt al que algú temia, no escandalitzà cap dels assistents.” (Artur Bladé i Desumvila. Cicle de l’exili I. L’exiliada, p. 261).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s