Divendres 24 – dijous 30 de novembre de 1939

Continua la  intensa activitat de les aviacions. El dia 29 de novembre Rússia trenca les relacions diplomàtiques amb Finlàndia i el dia 30, al matí, l’exèrcit soviètic comença la invasió de Finlàndia. Els finlandesos presenten una forta resistència.

Divendres 24 de novembre

Al matí Ferran Soldevila marxa a París, primer va a la Fundació Ramon Llull on té una llarga conversa amb Sbert. Després dina a casa del seu germà, Carles Soldevila. A la tarda es troba amb una amiga, va a fer-se arreglar un abric i a un saló de te. Després l’acompanya.

“Sortida. L’acompanyo sota la pluja i el vent gelat, fins al teatre de la Magdalena. Enlluernament. Li beso la mà, en acomiadar-me, un guant gruixut de llana.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats (1939-1943), p. 160)

***

Des de l’Isle-Adam, Carles Riba escriu al seu amic Josep Obiols, que viu a Catalunya. Per poder fer arribar la carta  signa com a C.River i l’escriu  en francès. A la carta explica, en clau, la seva vida i també pregunta per alguns amics, disfressant-ne el cognom:

“[..] on pourrait dire qu’on vit dans la normalité, au moins du point de vue matériel; moralément, l’absence de ceux qui sont sous les armes et la gravité de l’enjeu, ne permetraient pas de vivre d’un coeur léger” [podríem dir que vivim dins de la normalitat, com a mínim des del punt de vista material; moralment l’absència dels que estan sota les armes i la gravetat del repte, no ens permeten de viure alegrement] (reproduït a Cartes de Carles Riba, p. 80)

Dissabte, 25 de novembre

A París, Josep Pous i Pagès va a un assaig general del concert del conservatori , l’únic luxe que es permet

“[…] i l’únic esplai al meu abast. Els museus són tancats, els llibres cars, la part millor dels monuments públics, oferts gratuïtament a la contemplació, coberts per una cuirassa de sacs de sorra.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 221).

El segon temps del concert número de Branderburg, d’una gran desolació, el colpeix i el fa adonar-se del seu enyor:

” Jo estava convençut de no enyorar-me. Però quelcom hi ha dintre meu, sota de la consciència i de la voluntat, que deu enyorar-se infinitament. !Catalunya, Catalunya tan trista en la teva desventura, tan llunyana i tan present! Al vespre em sentia fatigat com si hagués fet deu hores de camí.”  (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 223).

Dilluns, 27 de novembre

A París, Josep Pous i Pagès comenta els primers incidents entre la frontera alemanya i la finlandesa:

“Sobtadament s’ha produït entre Prússia i Finlàndia un incident de frontera.  S’haproduït? Tot fa creure que els russos l’han muntat de soca i arrel.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 225).

Dimecres, 29 de novembre

Ferran Soldevila va a París a casa del seu germà Carles. A la tarda els visiten els Sunyer i el Doctor Anguera.

***

A París, Josep Pous i Pagès continua escrivint les seves memòries i reflexionant sobre els fets que envolten la guerra:

“El conflicte entre Rússia i Finlàndia, vingut del suposat incident fronterer, va prenent cada dia pitjor aspecte. Tot fa témer que no sigui una maniobra russa per a donar peu a una agressió contra els finesos.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 227).

Dijous, 30 de novembre

Des de l’Isle-Adam Carles Riba escriu als seus bons amics Joan Gili i la seva esposa, Elizaberth, que viuen a Anglaterra, una carta plena d’afecte on, després d’agrair-los la lletra que els van fer arribar, els  explica que han decidit de no moure’s d’on són, si no és per marxar a París o a Londres, els demana que els enviïn dos diccionaris Fabra, i, finalment,   els comenta el que saben de la situació a Catalunya:

“Continuem a l’Isle-Adam ; però a través de quines indecisions, de quines lluites internes i tot, hem conclòs de no moure’ns-en, si no és a canvi de París … o de Londres! […]ací o a Anglaterra podem sentir arrels, fer una tasca de resultats immediats, i la fem: la Fundació Ramon Llull està en marxa.

[…]

Noves d’allà baix? Molt tristes. Fam i tota mena d’arbitrarietats. No fa gaire he rebut per primera vegada de la meva família l’advertiment categòric de no tornar-hi. Saben d’una manera positiva que ho hauria passat “molt malament” si m’haguessin trobat.” (reproduït a Cartes de Carles Riba, pp. 82-83)

***

A París, Josep Pous i Pagès comenta l’atac dels russos a Finlàndia:

“La gran vergonya s’ha c0nsumat. Els soviets han atacat Finlàndia. Sense previ avís, sense declaració de guerra […]”  (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 228).

*****

Segurament aquesta setmana, poc després de l’arribada dels fills de Xavier Benguerel a Roissy, Trias els comunica que els amics de Xile havien fet la transferència de diners per a deu passatges cap a Xile, però han d’anar a París a arreglar tots els papers. Al Consolat Xilè, Pablo Neruda els dóna el visat d’entrada. Excepte Cèsar August Jordana que és enginyer, tots els altres han de donar dades falses perquè només concedeixen els visats als qui tenen oficis tècnics.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s