Divendres 1 – dijous 7 de desembre de 1939

La resistència finlandesa atura la invasió de les tropes soviètiques. L’atac a Finlàndia provoca el recel en altres països neutrals com Noruega i Suècia.

El fred i la pluja acompanyen els preparatius  dels exiliats de Roissy-en-Brie que marxaran a Xile:

“Feia fred. Plovia. El parc, sumptuós a l’estiu, havia quedat reduït a una teoria d’arbres esquelètics, a una anàrquica geometria de branques despullades on algun ocell, amb aires de refugiat, encara vegetava. La Rosa i jo, sota el mateix paraigua, vam donar-hi un últim tomb a partir de l’Allée Cavalière. No és bo negar l’adéu-siau ales coses. […] A mà esquerra, solitari, amb la fredor ingrata del ciment amarat d’aigua, s’afiguraven l’annex que havíem ocupat d’arribada i, a poca distància, el château d’eau, titella amb peus de plom condemnat a verticalitat pepètua.” (Xavier Benguerel, Memòries, p. 396 )

Dissabte, 2 de desembre

Josep Pous i Pagès a París comenta la situació creada per la invasió soviètica de Finlàndia i la indignació que ha provocat:

“Mentrestant l’aviació russa continua bombardejant a raig seguit les ciutats fineses. Però els finesos estan decidits a defensar-se contra l’agressió. […] Tot amb tot, som tot just al començament i la victòria de David amb la seva fona contra el gegant armat fins a les dents no és pas cosa d’aquests temps de guerra mecanitzada. A tot el món la nova agressió totalitària ha produït una enorme indignació. Desgraciadament si no produeix altra cosa, els finesos no se’n trobaran gaire més forts en la seva desproporcionada lluita.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 231).

Diumenge, 3 de desembre

A Roissy-en-Brie, a Villa Rosset, Agustí Bartra i Anna Murià escriuen al pare de l’Agustí per comunicar-li que marxaran els dos a la República Dominicana

Dilluns, 4 de desembre

Des de París, Pous i Pagès continua la reflexió sobre l’efecte de la invasió de Finlàndia:

“Cap neutral no es sent segur. La neutralitat no és cap garantia avui de seguretat. Ningú no pot dir on s’aturarà l’incendi. Ningú no pot tenir la certesa que no li portaran la guerra a casa, malgrat les precaucions que prengui per mantenir-la’n lluny. ”  (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 234).

Dijous, 7 de desembre de 1939

Avui, segons Xavier Benguerel, demà, dia 8, segons Joan Jordana, marxen de Roissy-en-Brie cap a Marsella per embarcar cap a Xile en el vaixell Florida.

“7 de desembre de 1939. Amb els Trabal, els Oliver, els Jordana i en Guansé, vam acomiadar-nos dels repatanis europeistes [els escriptors exiliats que no volien marxar d’Europa].

[…]

A la nit érem  a la gare de Lió. Paris-Lyon-Mediterrranée. Altra vegada vidres pintats de blau, als vagons. Sense paisatge, sense poder llegir ni dormir.”  (Xavier Benguerel, Memòries, p. 396)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s