Divendres 27 d’octubre – dijous 2 de novembre de 1939

El 27 d’octubre el Papa Pius XII publica la primera encíclica: considera que la causa dels mals actuals és l’oblit de la solidaritat humana i de les regles morals cristianes. Després d’uns dies de relativa calma, tornen els enfrontament a la frontera germano-francesa. El 2 de novembre la Cambra de Representants de Washington aprova l’esmena a la llei de neutralitat i  s’aixeca l’embargament sobre el material de guerra, de manera que els aliats podran comprar les armes fabricades pels nord-americans.

A Roissy-en-Brie, a Villa Rosset, la vida continua, vista de manera diferent pels pares d’Anna Murià o pels altres estadant que són criticats per Magí Murià ja que  no l’ajuden gens, ni tan sols ho fan la seva filla o el seu fill.

“Ni excepció puc fer de la meva filla ni del fill petit […] de no gens bona gana enregistro que no ultrapassen en activitats llurs companys[…] Ara viuen, filla i fill, amb sis companys més, amb mi a Vil•la Rosset i bé ho veu prou aquest que jo m’escarrasso a l’hort i l’aviram des de les vuit del matí fins al vespre, però fins al present no li ha dictat mai el seu sentiment brindar-se a ajudar-me. Es lleva, com tots, entre les onze i la una de la tarda. ” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p. 151).

A.Murià, Bartra, Amàlia i Mercè Casals, J. Murià, Obiols, Rodoreda, Magí Murià i Anna Romaní

A.Murià, Bartra, Amàlia i Mercè Casals, J. Murià, Obiols, Rodoreda, Magí Murià i Anna Romaní

I els amors continuen:

“A Villa Rosset Mercè i Obiols foren feliços, amb tota la felicitat possible en aquelles circumstàncies. Els fou destinada una de les cambres millors de la casa, amb la finestra emmarcada de glicines, el llit de matrimoni… Estaven junts totes les hores del dia i de la nit, sense temences. La feina, repartida entre tants, era poca. Passejaven. Obiols gairebé cada dia tocava el piano, a vegades acompanyava Mercè Rodoreda quan cantava en rus Otxi txòrnia (Ulls negres), la cançó popular russa que no sé com ni on havia après –ella no sabia el rus, potser no pronunciava gaire correctament les paraules, però cantava bé, amb una veu agradable; em sembla que tenien la partitura que podien haver trobat en aquella casa: els Rosset havien viscut a Rússia. Cantava sovint, la Mercè, cançons catalanes, castellanes, franceses… Llegien molt, ells dos, a la casa hi havia una petita biblioteca amb els clàssics francesos i se’ls anaren empassant tots, un per un; a la nit, al llit, llegien per torn en veu alta, o llegia ell, els solemnes versos de Racine i Corneille. Els gustos intel•lectuals d’Obiols eren moderns, però a l’ampla base de la seva cultura literària no podia prescindir dels clàssics, i el mateix cal dir de Mercè.” Anna Murià, “Mercè Rodoreda viva”, p. 35-36).

Divendres, 27 d’octubre

Neva a Olliergues, el dia que Pous i Pagès marxa cap a París on l’esperen el seu fill gran amb la seva dona.

“Sorpresa en llevar-nos: agradable i desagradable. Neva. Deu haver nevat bon tros de la nit. Els carrers són blancs, les teulades són blanques, els prats semblen grans llençols sortits de bugada, els boscos blanquegen i negregen a clapes. Un espectacle inesperat, de pessebre. […] Però en lloc de trobar-nos a Nadal som tot just  mitja tardor. He tingut una bona pensada de deixar Olliergues. No hauria pas pogut resistir aquest clima. […] Hem anat a l’estació trepitjant neu i sota la nevada. (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 177)

Dimecres, 1 de novembre

A París, Pous i Pagès continua  escrivint les seves memòries, on explica, a més de detalls de  la vida quotidiana i de la guerra, aspectes sobre l’intent de represa cultural catalana a l’exili, en concret sobre la Fundació Ramon Llull  la “Revista de Catalunya”:

“M’han fet vicepresident del Consell de direcció [de la “Revista de Catalunya”] : el President és en Fabra, que no viu a París, la qual cosa vol dir que m’hauré d’encarregar de tota la feina.[…] La Fundació està instal•lada al carrer de Miromesnil, al núm. 81, en un quart pis modest, però espaiós, net i agradable.

[…]

El govern anglès ha publicat en forma del llibre blanc els informes que el seu ambaixador a Berlín Sir Neville Henderson li anava enviant en el seu temps sobre la vida en els camps de concentració nazis. La lectura dels extractes que en publica la premsa soslleva el cor d’indignació.  No és concebible tanta maldat, per pejoratiu que sigui el concepte que un tingui de l’home deseixit de tot fre moral.

[…]Aquest vespre hem menjat castanyes i una mena de pastissos que aquí anomenen mecerons  i que s’assemblen, en més gran, als nostres panellets de tan dolça memòria, dolça al paladar i més dolça al cor encara. (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, pp. 185-186)

Dijous, 2 de novembre

Des de París Antoni M. Sbert escriu a Carles Pi i Sunyer una llarga carta on li explica la situació d’alguns dels escriptors, els problemes que ha provocat la guerra en algunes iniciatives i en la propera edició de la “Revista de Catalunya:

“[…] En els mateixos dies [primers dies de setembre] evacuaren París el M[estre] Fabra i la seva família, en Santaló i els seus i les famílies de tots els altres. Era fora ja en Pous i Pagès que ha tornat per uns dies. Pel que fa referència a la Fundació, entre ell els de l’Isle-Adam, En Nicolau i En Gasol, molt millorat, anem fent. En quant als altres serveis d’assistència, les Residències han passat a dependre de Laietana Office, bureau del President, dels del 1er. d’octubre

[…]

Les dificultats creades per la guerra fan p`racticament impossible el reconeixement oficial de la Fundació.

[[…]

Tenim a punt la Revista de Catalunya. (reproduïda a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940), pp.117-118)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s