Divendres 6 – dijous 12 d’octubre de 1939

El 6 d’octubre es rendeixen les darreres tropes poloneses. Hitler pronuncia un discurs on fa una proposta “de pau”, el govern francès i anglès s’hi pronuncien en contra.

A Roissy-en-Brie, durant la primera quinzena d’octubre, les relacions entre Anna Murià i Agustí Bartra s’intensifiquen:

“Fou durant la primera quinzena d’octubre que el seu glaç començà a esquerdar-se. Un vespre, acabada la feina de la cuina –havíem estat de torn–, quedàrem sols; ell va ajeure’s damunt la gran taula de fusta; jo em vaig asseure a prop, del colzes a la taula. Ell, amb els ulls al sostre, parlà. Digué el seu concepte de l’amor, de la dona en la vida d’un home com ell, amb frases breus i vagues, però dures, contundents. La dona ocupava un lloc secundari; primer era l’obra, la vida; de vegades la dona li servia de pedra de toc; una dona en la seva vida havia de sotmetre’s als interessos d’ell, havia d’acceptar la servitud, perquè ell no podia desviar-se. No em mirava, no m’al•ludia. Però jo vaig entendre que allò era un indirecte plantejament de condicions. També indirectament, vagament, amb la veu vacil•lant i tota jo tremolosa, vaig expressar la submissió.
Després em proposà de sortir a passejar dins la nit ventejada.” (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, p. 93)

Sota un arbre, Agustí li diu que es podrien unir,  Anna es posa a plorar i Agustí es queda sorprès en adonar-se del molt que ella se l’estima.

Divendres, 6 d’octubre

Soldevila va al consolat de Xile on li donen el visat per a ell i la seva família (la dona i el fill). Després continua les gestions per obtenir el passaport i els mitjans econòmics per marxar.

***

A Olliergues, Pous i Pagès reflexiona sobre els darrers esdeveniments:

“Discurs d’Hitler, discurs pastat amb els mateixos ingredients de sempre, megalomania, murriera, fatxenderia i la més fastigosa baixesa moral. […] Proposa, després, la reunió d’una conferència, però amb la condició prèvia que siguin acceptats tots els fets acomplerts. I si no la guerra, la guerra sense limitacions, a tot arreu, amb totes les armes. (Josep Pous i Pagès, Diari d’exili, pp. 114-145).

Dissabte, 7 d’octubre

A París Ferran Soldevila va al SERE per demanar una subvenció al Comitè britànic i perquè els  incloguin, a ell i a la seva família, en un vaixell que ha de sortir el 24 o el 25 d’octubre.

A la tarda després de parlar durant molta estona amb el seu germà, Carles, Ferran Soldevila agafa un autobús per anar a l’Isle-Adam, on viu.

Diumenge, 8 d’octubre

A Olliergues, Pous i Pagès continua les seves reflexions:

“La rebuda del discurs d’ Hitler en els països neutrals ha estat fred. Ningú, fora dels italians, no creu que pugui ésser base d’una discussió de pau. Una sola cosa clara hi ha en el discurs: el desig de consolidar les conquestes alemanyes per necessitat de fer la guerra a occident. Proposició clara i concreta fora d’això ni una.”  (Josep Pous i Pagès, Diari d’exili, p. 145).

Dimarts, 10 d’octubre

Ferran Soldevila torna a París, ha d’anar, també,  a Versailles per solucionar el tema del passaport.

***

A Olliergues, Pous i Pagès comenta la resposta de Daladier, cap del govern francès a Hitler:

“Discurs de Daladier responent al d’Hitler. Resposta clara i contundent. Un no absolut a les proposicions hitlerianes.  No, perquè ni França ni Anglaterra no poden acceptar una pau que consagri els resultats de les successives agressions alemanyes. No, perquè la paraula dels actuals governants alemanys no ofereix cap mena de garantia.” (Josep Pous i Pagès, Diari d’exili, p. 148).

Dijous, 12 d’octubre

La dona i el fill de Ferran Soldevila marxen a París al consolat i a la prefectura de polícia per arreglar els seus papers.  Tornen al vespre a l’Isle-Adam:

“Tornada d’Yvonne i del nen. Tot ha anat com una seda: al consolat i a la prefectura. Gerardet està encantat perquè li han comprat una americana i uns pantalons de golf.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats (1939-1943), p. 133.

***

A Olliergues, Pous i Pagès reflexiona, entre d’altres temes, sobre el discurs del primer ministre anglès, Chamberlain:

“Discurs de Chamberlain. Un no tan clar, tan complet com el de Daladier. L’entesa franco-britànica és absoluta. Els esforços puerils per separar anglesos i francesos són intents perduts.” (Josep Pous i Pagès, Diari d’exili, p. 153).

***

A Montpeller, Bladé Desumvila reflexiona sobre els canvis que ha produït la guerra en alguns aspectes de la vida quotidiana, en concret amb la prohibició que hi hagi llum als carrers, fet  que ha provocat que les prostitutes vagin amb una pila elèctrica:

“Les nits de Montpeller, sense cap llum als carrers i amb totes les finestres tancades perquè no en surti un sol raig de claror […] han esdevingut lúgubres. […] Per certs carrers, les pobres peripatètiques que, malgrat tot, s’han de guanyar la vida treballant de l’ofici, surten de casa, en fer-se fosc i, per tal de revelar llur presència […]porten a la mà una pila elèctrica que, cada minut o dos, encenen i apaguen […]

Parlant de la qüestió, aquesta tarda, al cafè de l’Esplanada, Francesc Pujols ha dit:

– Pel que es veu, aqueixes senyoretes que abans fugien de la llum, ara se la porten. Podem dir, doncs, que és arribat el temps – completament nou en la història de la humanitat- de les p… lluminoses.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I, p.238).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s