Divendres 22 – dijous 28 de setembre de 1939

El 27 de setembre després d’una forta resistència i d’un bombardeig constant Varsòvia es rendeix.

Els escriptors segueixen amb gran preocupació l’evolució dels esdeveniments però en alguns casos la vida segueix i els amors neixen:

Al Château de Roissy-en-Brie, a primera hora de la tarda, Anna Murià i Agustí Bartra acostumen a seure en el menjador, ell llegeix i ella cus (les dones es feien càrrec de la roba dels solters i Anna s’ho va fer venir bé per ser ella l’encarregada de la roba d’Agustí):

“No vaig pas oferir-me ni vaig perseguir-lo; el respectava massa per fer-ho. Era d’una manera suau, callada i natural que m’hi anava apropant, sense saber encara ben bé que l’estimava. Potser vaig ajudar una mica l’atzar per ésser encarregada de la seva roba; qui sap quina part vaig tenir en el fet que fóssim en el mateix torn a la cuina, quan al château suprimiren el servei, amb Mercè Rodoreda i Obiols. No diré que no m’adonés de la meva inclinació a posar-me a cosir prop d’on ell escrivia i que no hi cedís: m’asseia, no massa apropada, cosia i callava. L’escoltava amb fervor quan, a taula, aixecant els ulls del llibre, feia algun comentari, generalment sobre literatura; i ell, sentint la meva atenció, acabà per mirar-me sovint, quan parlava. Tot el meu coqueteig, tota la meva persecució –i potser la manera més eloqüent d’oferir-me– era això; escoltar, seure, callar llargament.” (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, pp.91-92)

Agustí li ensenya algun dels poemes que ha escrit. A les nits surten a passejar amb Domènec Guansé i Mercè Casals. Una nit que plovisquejava surten tots dos sols, caminen ràpid fins al bosc i tornen, sense dir-se res.

***

Quasi tot els escriptors tant els de Roissy, com els de l’Isle-Adam,  Ollierges, Montpeller, etc. estudien la manera de marxar de França o, com a mínim, es pregunten si poden trobar la manera de fer-ho.

Dimarts 26 i dimecres 27 de setembre

Ferran Soldevila va cada dia a París, des de l’Isle-Adam, per intentar trobar els mitjans i els permisos per marxar a Xile.

Dijous 28 de setembre

A Olliergues Pous i Pagès amb els seus escrits  reflecteix, segurament, l’estat d’ànim dels refugiats:

“Les preocupacions d’ordre general, en moments que estan en joc i en perill coses tan altes com els fonaments de la nostra civilització, esmorteixen les preocupacions d’ordre particular. No en suprimeixen, però, ni el rau-rau ni les causes. Esperar, esperar en la incertesa. Da prop d’un mes que em sento com penjat d’un núvol i entre mig de nçuvols, sense res de sòlid a l’abast on poder fer peu. Què serà de mi? Podré estar-me a França?

Podré mantenir-me? I el meu noi a New York amb l’Atlàntic infestat de submarins. Tot és incertesa. Tot és amenaça.A totes les entrades de l’avenir tots els espants i totes les temences.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, pp. 129-130)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s