Divendres 15 – dijous 21 de setembre de 1939

Mentre les tropes soviètiques també ataquen Polònia, la seva capital, Varsòvia, resisteix l’escomesa de l’exèrcit alemany. Comença la batalla del mar i els bombardejos.

Quan Oliver i Benguerel amb les respectives esposes i Lluís Montanyà arribaren a Roissy-en-Brie potser també ajudaren a cavar trinxeres o ja havien acabat de fer-ho els altres escriptors que quedaven al Château. En tot cas, un temps més endavant, Magí Murià, en recordar-ho, critica els escriptors i, especialment, la vida que havien portat:

“Només per a tractar un altre tema i sense ganes d’insistir-hi més –per una vegada–, dedico un comentari als catalans (i castellans, també) de la colònia d’aquest poble. Mai no havia vist una epidèmia de mandra atacar tota una col•lectivitat, com la que regna entre ells, sense que gairebé cap se n’hagi escapat indemne!

Aquesta estada al château ha fomentat la vagància. Heus aquí en què ha consistit, fins ara, llur vida: llevar-se tard, prendre banys de sol, fer esport, billar, passejar (no hi ha mancat tampoc alguna intriga amorosa i el seu corresponent cocu) i parlar, parlar molt, sense cap activitat pràctica. “Paraules, paraules, paraules…”

No els parleu de feina! Uns quants dies, per compromís i per por de coses pitjors, es dedicaren a fer trinxeres refugi.”  (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.150).

***

A l’Isle-Adam la convivència forçada i el nerviosisme creat per la situació bèl·lica provoca algunes discussions i enfrontaments entre els refugiats que també estudien la possibilitat de fugir d’Europa.

***

A Olliergues Pous i Pagès des de la declaració de guerra torna a escriure un dietari on anota les seves reflexions sobre els esdeveniments però també aspectes del dia a dia.

***

A Montpeller, Artur Bladé i Desumvila no escriu res durant uns dies per la por i la preocupació que li causa la situació bèl·lica.

Divendres, 15 de setembre

A Olliergues, Pous i Pagès, tot i la preocupació per la guerra s’adona que estan a punt de marxar les orenetes:

“Aquest matí, en llevar-me, hi havia en una casa de l’altra banda de la vall, cara a sol-ixent, un gran ajust d’orenetes. Tota la paret, sota el ràfec de la teulada, n’era negra i bellugadissa. […] Adéu el bon temps i els bells dies!”  (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili,  p. 97).

Diumenge, 17 de setembre

Carles Soldevila marxa a París uns dies. Segurament s’allotja a casa del seu germà Carles.

***

A Olliergues, Pous i Pagès reporta l’entrada en el conflicte de Rússia:

“Ja està! Les tropes russes han entrat a Polònia aquest matí per la banda del nord. […]

Malgrat l’envaïment rus, la resistència polonesa continua. Més forta contra els alemanys que contra els russos. Varsòvia es defensa bravament.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili,  p. 101-102).

Dilluns, 18 de setembre

A París Carles Soldevila fa gestions per poder marxar a Xile. Primer va a la Junta de relacions culturals on li indiquen què ha de fer. Després s’arriba a les oficines de la Fundació Ramon Llull però no hi troba Antoni M. Sbert. Se’n va als Amics de França on conversa amb Tasis i Marca i Eduard Ragasol.  A la tarda, a la JARE, exposa el seu projecte d’anar a Xile a Nicolau d’Olwer:

“Tarda. JARE. Nicolau. M’explico. Però quan esperava oferta de subvenció per al passatge, silenci. Silenci penós. I no és que desaprovi el projecte. Encara hem parlat una estona, però la cordialitat estava trencada.

La Madeleine. Hi entro un moment. Voldria anar al consolat de Xile però ja és tard i l’autobús no passa.”  (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, p. 106)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s