Divendres 1 – dijous 7 de setembre de 1939

El dia 1 de setembre les tropes alemanyes envaeixen Polònia. El dia 3 a les 11 h.  Anglaterra declara la guerra a Alemanya, França ho fa a les 16h 30m. Aquest fet, lògicament,  provoca una gran preocupació entre els refugiats.

Divendres, 1 de setembre

A l’Isle-Adam, Gerard Soldevila, fill de Ferran Soldevila, comunica al seu pare la notícia de la invasió de Polònia:

“Cap allà a migdia Gerard ha entrat a la meva cambra. «Papà – ha dit tot precipitat- quatre patrulles o quatre… no sé com és,,, alemanyes han invaït Polònia». He pensat que es tractava d’incidents de frontera. «Els alemanys han envaït Polònia» – tornava, i més que el fet, em sorprenia la correcció de l’envaït.
Ha resultat cert.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, p. 89)

***

La notícia també arriba a Roissy-en Brie:

“Mobilització general. Els alemanys han atacat Polònia. Un net ultimàtum ha estat tramès a Berlín perquè deposi les armes.
L’espantosa conflagració està a punt d’esclatar.” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.146).

Dissabte, 2 de setembre

Magí Murià, a la caseta de Roissy-en-Brie on viu, reflexiona, preocupat sobre el futur:

“La situació dels refugiats espanyols pot variar molt – potser en sentit pejoratiu amb les circumstàncies.
[…]
Particularment, a mi, l’angoixosa situació present m’ha enrunat tot el que, pacientment, havia anat elaborant per a surar altra vegada, sense angúnies econòmiques.
Què passarà? ” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.146).

***

A Montpeller Artur Bladé, també preocupat, escriu:

“Aquests darrers dies, l’ambient s’ha anat espesseint fins a fer-se gairebé irrespirable.[…] El drama es pot llegir en tots els ulls. […]
Ahir les tropes alemanyes van envair Polònia. Un poc abans Hitler acusà els polonesos de refusar qualsevol forma d’arranjament i que, per tant, era arribada l’hora de la força.
I aquest matí, el tràgic affiche: «ordre de mobilisation générale» […]
De fet, és tot Europa que es mobilitza. I hom diria que entrem en una mena d’anyada tràgica universal.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I. L’exiliada, pp. 220-221 )

Diumenge, 3 de setembre

Al Château de Roissy-en-Brie reben la notícia de la declaració de guerra mentre dinen:

“Esclatà la guerra. Estàvem dinant, quan entrà al menjador Clara Candiani i ens donà la notícia. Tot canvià a Roissy. S’acabaren les vetllades dels dissabtes, de cant, música, ball i jocs, al saló del castell; i els balls al cafè amb música d’acordió; i l’afluència d’aubergistes i d’ocupants del lotissement; i les cantades per les carreteres…” (Anna Murià, Crònica de la vida dAgustí Bartra, p.86).

***

A Saint-Cyr Xavier Benguerel i la seva dona, després d’una passejada, escolten a la ràdio la declaració de guerra de França:

“Estàvem deprimits per les notícies que arribaven d’hora en hora i que feien pressentir la gran catàstrofe. Feia un parell o tres de dies que, sense declaració de guerra, Polònia havia estat envaïda i que la Luftwafe bombardejava les ciutats. Teníem ganes de no pensar més. Va ser en tornar, just abans de passar sota l’arcada del pont, que vam veure desfilar una llarga corrua de vagons. A cada plataforma, apuntant el cel, un canó es mal dissimulava sota un cobert de lona. Passàven lentament, trontollant, gemegant sota el pes de tanta ferramenta, i no sabria dir per què, com si tinguessin vida i per propi impuls s’encaminessin cap al front.
[..] Vam tenir el temps just d’escoltar la darrera part de l’arenga del president [francès] anunciant que, després de decretar la mobilització general acabaven de declarar la guerra al tercer Reich” ( Xavier Benguerel, Memòries: 1905-1990, p. 361.)

***

A l’Isle-Adam, Ferran Soldevila explica  en el seu dietari com ha sabut la notícia:

“Ara ja hi som. Encara ha estat Gerardet qui m’ha pujat, al matí, la notícia de la declaració bèl•lica d’Anglaterra, i encara ell qui, a la tarda, m’ha dut la notícia de la declaració de guerra de França.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, p. 90)

***

A Montpeller Artur Bladé reflexiona sobre les repercussions que la guerra pot tenir en els refugiats:

“Aquest matí, vora les onze, Anglaterra ha declarat la guerra a Alemanya. I a dos quarts de nou del vespre, el senyor Dadalier, cap del govern francès, ha anunciat que acabaven de fer la mateixa declaració.
Les dones ploraven davant els altaveus. Els homes contreien els punys. […]
Pel que fa a l’estat d’ànim dels refugiats, val més no parlar-ne. Tots sabem  que no pintem res i ens sentim com els insectes que s’emporta una ventada, i ens fem encara més petits del que som amb l’esperança de passar desapercebuts. No tenim altra opció.
Primera nit de guerra a Montpeller. A les deu no hi ha cap porta oberta ni cap finestra amb llum; com en una prefiguració de cementiri. ” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I. L’exiliada, pp. 221-222)

***

A Roissy-en-Brie, Magí Murià només escriu una frase en el seu diari:

“França i Anglaterra han declarat la guerra a Alemanya.” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.147).

Dimarts, 5 de setembre

A la nit, a l’Isle-Adam, han sonat les alarmes per primera vegada però ni Ferran Soldevila, ni la seva dona ni el seu fill les han sentides.

Dimecres, 6 de setembre

Se senten també les alarmes a Roissy-en-Brie.

“Feia més de set mesos que no havia sigut despertat per les sirenes d’alarma. Ja les he tornat a sentir. […]
No puc moure’m del poble: els refugiats ho tenim, com tots els estrangers, rigorosament prohibit. Què faré? Com orientaré la meva vida? Només veig un interrogant davant meu.” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.147).

***

Carles Riba marxa a París on parla amb en Ramon M. Sbert

“En Riba ha anat a París. Diu que l’Sbert estava molt neguitós. Res d’obra cultural de la Ramon Llull. Cal reservar totes les disponibilitats econòmiques per a les necessitats materials.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, p. 93


Diumenge, 3 de setembre

Potser avui al Château de Saint-Cyr, Xavier Benguerel rep una carta de Francesc Trabal que li comunica que davant de la situació creada per la declaració de guerra han decidit d’accelerar les gestions per marxar a Xile i li demana que li digui si hi volen anar o prefereixen esperar l’arribada dels seus fills.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s