Divendres 25 – dijous 31 d’agost de 1939

Les converses per intentar preservar la pau s’acceleren però la imminència de la guerra és cada cop més evident i els governs europeus es preparen: anul•len els permisos de les tropes i mobilitzen els reservistes. Els residents estrangers abandonen Alemanya. El dia 25 Polònia i el Regne Unit signen un tractat d’assistència mútua en cas de conflicte bèl·lic.

Mapa del centre d’Europa l’agost de 1939, en vermell la ciutat lliure de Gdansk o Danzig

Mapa del centre d’Europa l’agost de 1939, en vermell la ciutat lliure de Gdansk o Danzig

A Roissy-en-Brie Agustí Bartra torna a escriure poemes sobre la guerra:

“[…]
Germà meu! Voldria poder consolar-te, dur-te alguna esperança,
dir-te que els canons s’han adormit per sempre,
que el plom està somiant valsos,
que totes les bales s’han convertit en papallones
i que la llum no perilla que també la vesteixin d’uniforme …

Una altra sega encara? Què fan amb les dalles roges?
Tu ets un soldat d’aigua!”

Roissy-en-Brie, agost 1939
(L’arbre de foc,1946)

Divendres, 25 d’agost

A l’Isle-Adam, Ferran Soldevila anota en el seu dietari les reflexions sobre la situació:

“Tinc la impressió que Anglaterra està decidida a tot. I es comprèn. Com més reculi, en pitjors condicions es trobarà. […]

En Riba ha tornat de París amb la notícia que l’Sbert i en Nicolau havien estat convocats per M. Sarraut, ministre de l’Interior, per parlar de l’ajut dels refugiats a França.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats,pp. 86- 87)

***

Dissabte, 26 d’agost

A l’Isle-Adam, Ferran Soldevila segueix escrivint en el seu dietari:

“Tots estem, qui més qui menys, neguitosos
Tinc la impressió que Hitler  també n’està i no se sent prou segur. I Mussolini encara menys.
[…]
M. Sarraut ha entaulat converses amb els catalans, els bascos i els espanyols, perquè, en cas de guerra, vulguin estimular els refugiats a enrolar-se a l’exèrcit. Les converses seguiran.”  (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats,p. 87)

19390831Des de Ollierges, Pous i Pagès contesta la carta que Armand Obiols li va enviar el 20 d’agost:

“Crec que anem decididament cap a la guerra i tots els nostres projectes aniran aigua avall. La girada d’aquests porcs de russos, encoratjant aquest foll de Hitler, l’ha feta gairebé inevitable […]. Jo sóc pessimista.” (reproduïda a Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili,  p. 20 ).

Diumenge, 27 d’agost

Des de l’Isle-Adam senten, quasi tot el dia, avions.

Dimarts, 29 d’agost

Des de l’Isle-Adam, Carles Riba escriu una carta al seu amic Pierre Rouquette:

“En aquests dies d’angoixa, no puc deixar de fer-vos arribar l’expressió dels meus sentiments. Què és de Vós, dels vostres? On sou? Imagino, pel meu, el vostre estat d’esperit. Tinc esperança encara; tinc sobretot, passi el que passi, fe. La injustícia, l’abús, la desraó, la mentida, la violència, a la llarga no prevalen: si de moment obtenen èxits, són efímers.  […]  No puc témer que els sofriments endurats per tants compatriotes meus en defensa dels principis pels quals ara el vostre país i Anglaterra drecen les banderes, hagin estat oferts inútilment. No em vaig errar: vaig lluitar bé, alhora contra els dos veritables enemics: el feixisme i el marxisme. Sé que em serà un dia reconegut i comptat.“  (reproduït a Cartes de Carles Riba. A cura de Carles-Jordi Guardiola, p. 76)

Dimecres, 30 d’agost

Magí Murià expressa la seva preocupació:

“Fa unes quantes setmanes que Europa travessa un greu perill de guerra. De sobte, aquest perill s’agreuja i hom creu que la catàstrofe és inevitable.   Ara, a causa de Polònia, a la qual sostenen França i Anglaterra contra Hitler. La cosa és tan greu que aquí s’han mobilitzat una colla de reserves […].”  (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.146).

Dijous, 31 d’agost

Des de París, Antoni M. Sbert escriu a Carles Pi i Sunyer explicant-li les gestions fetes amb la JARE sobre els subsidis que han pagat als diputats i altres problemes econòmics. També l’informa que Ventura Gassol està hospitalitzat amb una pedra al fetge i acaba amb unes reflexions sobre la situació:

“Jo continuo sense desprendre’m d’aquella darrera esperança de que la guerra no arribarà a esclatar. Potser això obeeix més a l’instint de conservació que a la raó freda. Però trobo que parlen molt i això pot ser per [dues] raons: o per ganes de cobrir-se de raó, o per ganes de no trencar. Jo, com vosaltres, suposo bé voldríeu que fos per la segona.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 115).

A l’Isle-Adam, Ferran Soldevila intenta no perdre l’esperança:

“El so que fan les notícies d’aquest vespre és alarmant. Es veu que l’ocupació d’Eslovàquia ha determinat el govern anglès a precipitar el desenllaç – sigui el que hagi d’ésser. Però no és possible que Itàlia vulgui la guerra –no hauria d’ésser-ho: i això constituirà sempre una darrera esperança.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, p. 89).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s