Divendres 18 – dijous 24 d’agost de 1939

Signatura del pacte de no-agressió entre Alemanya (von Ribbentrop)  i l’ URSS (Mòlotov). Stalin al fons.

El 19 d’agost les negociacions a Moscou entre els governs anglès, francès i soviètic se suspenen tres dies. El dia 21 els governs alemanys i soviètics emeten un comunicat on expressen la voluntat d’arribar a un acord per concertar un pacte de no agressió. El 23 a la nit es firma el pacte de no agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica en presència de Stalin. 

 

Mentre, els refugiats segueixen amb molta preocupació l’evolució de les converses i dels pactes amb el convenciment que aquells dies són decisius per al manteniment de la pau o per a l’inici de la guerra i, per a tant, per a la seva situació personal.

Potser aquesta setmana Xavier Benguerel, a Saint Cyr, rep una carta del seu pare, tramesa des de Roissy-en-Brie. En la carta, arribada clandestinament, el pare li proposa, com a única solució perquè puguin retrobar-se amb els fills, contractar un guia de Maçanet de Cabrenys que els passi la frontera clandestinament per la collada que arriba a Costoja on Xavier Benguerel els hauria d’esperar en el mas X. El pare, primer, expressa les preocupacions de tots:

Les notícies que llegeixo als diaris, el que diuen les ràdios franceses, que escolto cada nit, sense descuidar-me’n mai, els vaticinis dels “entesos”, em tenen intranquil. […] Noi, vigila, que no hàgim sortit del foc per a caure a les brases” (reproduït a Xavier Benguerel,  Memòries)

***

A Roissy-en-Brie, Anna Murià passa alguna tarda cosint, mentre Agustí Bartra escriu:

“Cada una de les dones estava encarregada de planxar i cosir la roba d’un dels homes que no tenien muller. Jo vaig encarregar-me d’ell. Havia de sargir-li els mitjons, uns mitjons molt vells amb uns forats espaordidors. […] Les tardes, a primera hora, quan la gent desapareixia, ell s’instal·lava al menjador amb els seus papers i els seus llibres. Jo, a l’altre cap de taula, cosia o feia mitja. De tant en tant, ens dèiem alguna paraula.”  (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, p. 83).

Diumenge, 18 d’agost

A Montpeller Bladé i Desumvila reflexiona i escriu sobre la situació dels exiliats i de la situació mundial:

“Comprendre el que ens passa, adaptar-s’hi, i no fer massa escarafalls, heus ací el que cal atesa la nostra situació.
D’altra banda, l’espectacle que actualment dóna el món no decanta precisament a l’optimisme. Només els inconscients (envejables, en certa manera) poden creure que el que ens passa, i el que passa pel món, no té importància, o que les coses continuaran així, sense cap mal nou, per art d’encantament, i que, en funció d’aquest mateix art, un bon dia podrem retornar, de bé a bé, a casa. I tot recomençarà, com si no hagués passat res. Però cal creure que de tan inconscients, no n’hi ha pas gaires.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I. L’exiliada, p. 215).

Dissabte, 19 d’agost

A Roissy-en-Brie, Magí Murià rep una carta dels seu fill Josep Maria escrita a  Montauban:

“[…] en la qual em fa saber que la seva muller i el seu fill han arribat a aquella població. Diu que la nora, amb el nét al braç, ha hagut de caminar dinou hores per passar la frontera per la muntanya.”  (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.145).

Diumenge, 20 d’agost

Armand Obiols escriu a Carles Pi i Sunyer des del Château de Roissy-en-Brie. Després de comentar-li les converses que ha tingut amb Sbert sobre l’edició del pròxim número de la Revista de Catalunya, li pregunta:

“Com va la vida a Londres? Teniu més confiança? El grup de Roissy ha començat a dispersar-se: els Trabal són a Montmorency, els Oliver, Benguerel i Montanyà són a St. Cyr.”  (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 113).

Aquest mateix dia Obiols escriu a Pous i Pagès per comentar-li, també, l’edició de la Revista de Catalunya i que un grup ha marxat de Roissy:

“Tindré carta vostra aviat? Què feu? Jo continuo a Roissy amb un cert pessimisme i amb un curiosíssim “detachement” que se m’accentua cada dia.
Ja deureu saber que Roissy s’ha descongestionat una mica: els Trabal són a Montmorency, els Oliver, Benguerel i Montanyà són a St. Cyr. Potser calia.” (reproduït a Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili,  p.20).

***

A Roissy en Brie Bartra escriu el poema “Messies”:

“Es va atansant,
                     implacablement, amb una bondat inflexible
que penetra el futur…
[…]
No baixarà com un àngel ni brotarà com un crit.
Senzillament: arribarà i s’estendrà. Serà!
[…]
(L’arbre de foc,1946)

Dilluns, 21 d’agost

Avui Carles Riba va a París, probablement al matí, ja que a la tarda torna ser a l’Isle-Adam.

Dimarts, 22 d’agost

A l’Isle-Adam, a la tarda, Ferran Soldevila i Carles Riba van a la comissaria per preguntar si han rebut una trucada avisant que els seus papers han d’arribar aviat. El nou cap, que no els coneix, els amenaça amb arrestar-los si no tenen els papers en regla al cap de 24 hores.  Soldevila marxa a l’Ajuntament per si els poden fer un récépissé però només ho poden fer si els ho diuen des de la prefectura de Versalles. Telefonen Antoni M. Sbert  que els diu que el tornin a trucar al cap d’una hora. En Riba ho fa i li explica a en Soldevila que l’endemà els farien el récépissé a Versalles.

Dimecres, 23 d’agost

A les cinc del matí  Ferran Soldevila es desperta preocupat pels papers que els han de donar a Versalles.

***

A la prefectura de Versalles, a les 11h del matí, arriben Carles Riba, Clementina Arderiu, Oriol Riba (el seu fill ), Ferran Soldevila i la seva esposa, Yvonne.  El cap del Bureau des Étrangers, que en ocasions anteriors, havia atès amb amabilitat Carles Riba, li diu:

“[…] que ens entossudíem a viure en un departament prohibit i que sempre tindríem maldecaps amb la policia; que ja podíem tornar a l’Isle-Adam i presentar-nos d’hora a la Mairie i fer-hi la demanda de récépissé al prefecte de Versalles.”  (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, p. 83)

Truquen a Antoni M. Sbert que els aconsella d’anar a l’Isle-Adam. Agafen el tren. Comença a ploure.

***

Camille Soula, del Comitè Universitari de Tolosa, escriu a Carles Pi i Sunyer una breu nota on acaba dient, a propòsit de la Residència on hi ha acollits els exiliats catalans, que hi ha hagut alguns incidents sense importància que ja estan resolts.

***

A les dues,  Riba i Soldevila, amb els seus, arriben a l’Isle-Adam, continua plovent a bots i barrals.  Marxen a la Mairie, on ja havien rebut una trucada de la prefectura de Versalles avisant-los que hi anirien. Els reben amablement  però sorgeix un problema perquè cal omplir uns papers timbrats que s’han de comprar a l’estanc però el del poblet avui està tancat. Soldevila marxa fins a Parmain, on no en tenen, li diuen que provi a Beaumont. Hi marxa en taxi i en troba. Torna a la Mairie de l’Isle-Adam i  omplen els papers.

A les quatre dinen, descansen una mica i van a la comissaria on presenten els récépissés.

***

A Montpeller Bladé i Desumvila constata quin és el tema que interessa més en aquella moment:

“A l’hora actual, el tema que interessa d’una manera gairebé obsessiva és el referent a la situació internacional, Més clar:hi haurà guerra o no n’hi haurà? […] la majoria dels refugiats creu que n’hi haurà. Ja he dit també que es tracta d’una opinió, paradoxalment, optimista, basada en un raonament que es podria formular així: el que la guerra ens va prendre, la guerra ens ho tornarà.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I. L’exiliada, p. 218)

Dijous, 24 d’agost

La ciutat de Gdansk (Danzig en alemany)

La ciutat de Gdansk (Danzig en alemany)

A Montpeller Bladé i Desumvila anota en el seu dietari les notícies:

L’exèrcit alemany, en un acte de força i violant tots els acorda, ha  entrat a Dantzig [no hi va entrar aquest dia, el dia 23 i el 24 hi van haver alguns incidents a Dantzig]. Aquesta notícia, esbombada per totes les ràdios del món, alterna amb aquesta altra: el ministre alemany Von Ribbentrop i el rus Mòlotov, han signat, en nom dels propis governs, un pacte “de no-agressió”, per deu anys. Així l’URSS deslliura Hitler de la preocupació d’un segon front i li deixa les mans lliures per fer el que vulgui. Quina immoralitat! […] L’explosió d’aquestes dues notícies bomba ha fet espaordir tot el món.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I. L’exiliada, p. 319)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s