Divendres 11 – dijous 17 d’agost de 1939

L’11 d’agost Adolf Hitler es reuneix a Salzburg amb el comte italià Ciano i el comissionat de la Societat de Nacions a Danzig. El mateix dia continuen a Moscou les reunions entre els representant militars de França. Anglaterra i l l‘URSS.

Potser  aquesta setmana els matrimonis Oliver, Benguerel i Lluís Montanyà marxen al castell de Saint Cyr-sur-Morin, a 52 quilòmetres de Roissy-en-Brie.

19390817_saint-cyr“Érem davant el tancat d’un castell més petit, més familiar i no tan malmès com el de Roissy-en-Brie. Al costat d’una gran porta de ferro penjava una cadena. En Pere Tries [Benguerel s’equivoca de nom va ser Josep M. Trias Peitx, qui els portà a Saint-Cyr] l’estirà cautelosament. A poca distància va respondre la veu esquerdada i fosca d’una campana que més aviat semblava l’esquella d’una vaca. Al cap de poc van obrir-nos, no la porta gran, sinó un portaló mig dissimulat sota el frondós devessall d’una planta enfiladissa semblant a la buguenvíl·lea.” (Xavier Benguerel, Memòries, p. 352)

***

Mentre, al Château de Roissy-en-Brie Bartra conviu amb els exiliats i amb els aubergistes en un ambient que contrasta totalment amb el que acabava de viure durant sis mesos en els camps de concentració:

“Arribà a Roissy en el moment culminant de la vida en aquell refugi. El sol cremava la pell, però no marcia la verdor exuberant i dolça de les prades i els boscos. Els aubergistes es passejaven en vestit de bany i els refugiats també. Aquell château pertanyia a les Auberges de la Jeunesse, una organització escampada per tot França que donava facilitats als habitants de ciutat per a passar les festes al camp. La majoria d’aubergistes eren jueus i molts d’ells comunistes. A l’estiu, no solament venien els dissabtes i diumenges, sinó que hi passaven les seves quinzenes de vacances, a les habitacions del château o bé en tendes de campanya. Els dies de festa el parc s’omplia de tendes. Aquell parc deliciós, que consistia en un bosc espès de mig quilòmetre de llargada, partit per una ampla catifa de gazon i creuat per avingudes i camins ombrívols… Al mig, una piscina. A un cantó, pistes de tennis, de voleibol, de botxes, de croquet, de bàsquet.” (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, p. 80)

Bartra s’incorpora a la vida del Chateau, es deixa portar a les passejades, sense vincular-se totalment amb l’activitat ni oblidar l’experiència que acaba de passar, a vegades deixa entreveure un lleu menyspreu pels altres o manifesta una gran sorpresa per l’anomenada “batalla de la carxofa”  quan hi ha una protesta al Comitè d’ajuda per part dels dos grups de refugiats, el català i el castellà,  per les moltes vegades que els donen carxofes com a primer plat.

“Bartra s’incorporà a la vida fàcil del château de Roissy (el dia dividit regularment per la campana de les hores dels àpats, els boscos per al nostre vagar, les vetllades) amb una barreja d’alegre sorpresa i d’indiferència. Pensar que fora de la burella aridesa del camp de concentració existia un bocí de terra verda i joiosa sense parracs, amb música i noies i poblets somrients! Mentre era a Agde, havia escrit amb amarguesa:

En molts llocs d’aquest món hi ha grans espais de blat madur amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.

I heus ací que ara es trobava en un d’aquells llocs. Acceptava content la sort d’haver anat a parar allà, però no trencava el vincle amb aquella seva vida pretèrita de mig any, tan intensa i tan plena que el carregà de fruits per sempre. Ens menyspreava a tots una mica perquè no havíem dormit moltes nits damunt la sorra (“En la sorra va néixer el meu cant de vidència”, Contrapunt) o damunt d’una post, ni havíem tingut polls, ni havíem menjat llentilles tothora; perquè tampoc no havíem obtingut, a aquest preu, el benefici de l’amistat profunda, extensa, reblada, espremuda, definitiva, ni havíem vist els homes de prop en els seus moments més miserables.” (Anna Murià, Crònica de la vida d’Agustí Bartra, p. 77).

***

Passen lentes les hores a Saint-Cyr-sur-Morin, amb passejades en bicicleta i caminades pels camps. Montanyà es fa amic de de Pierre Mac Orlan.

Benguerel tradueix poetes francesos, cada tarda passeja amb la seva dona, contempla el riu, troba els dies lents:

19390817_casa“Eren lents, lentíssims, els dies de Saint-Cyr-sur-Morin. Quan podíem disposar de dues bicicletes, la meva dona i jo anàvem a passejar a l’atzar per camins veïnals o bé cap a Montmirail, prop d’on naixia el nostre Petit-Morin o, per la carretera, en direcció a Le Ferté-sous-Jouarre. Passàvem entre poblats riberens, com arremolinats vora l’aigua, boscos (també soferts i històrics) i grans verdors lacustres. Tot d’una l’espai s’obria i entràvem en un prat immens. Vaques i vedells ens miraven passar amb els enormes ulls de mirada vaga, humida, sense dir res, només brandant la cua. Algun dia ens arribàvem fins a La Ferté-sous-Jouarre. A l’altra banda del pont sobre el Marne, que divideix el poble, hi ha els petits comerços, els bars, els obradors i, més enllà, el sector industrial dels molins. Un dia vam llogar una barca.” (Xavier Benguerel, Memòries, p. 360)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s