Divendres 21– dijous 27 de juliol de 1939

A Moscou, el 24 de juliol a la tarda, se celebra una nova reunió dels negociadors anglesos i francesos amb el representant rus, Molotov, sense resultat, però el dia 26 sembla que s’ha arribat a un principi d’acord.

Les incerteses del futur, els problemes econòmics i la convivència forçada provoca que entre els grups d’exiliats de Roissy i de Tolosa esclatin els conflictes.

Divendres 21 de juliol

A París, a dos quarts de nou del matí, Sebastià Gasch passeja per la Butte

“Tot era tancat i barrat. El silenci era absolut. Només se sentia de tant en tant el cant d’un ocell. […] I aquell dia tot hi era tan gris i tan adorable. Montmartre era més Montmartre que mai. El vaig abandonar amb recança. Amb una pena infinita.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 121)

***

19390727_hotel-londonA París, segurament des de l’hotel London on s’allotjava (al 32 Boulevard des Italiens), Carles Pi i Sunyer escriu una postal a la seva família:

“Segueixo bé i per ara a París perquè és ací on tenen que arranjar-se totes les qüestions pendents. Aquesta tarda hi ha reunió de la Diputació Permanent  […] (Núria Pi i Sunyer, L’exili manllevat, p. 146).

***

Segurament al vespre Sebastià Gasch, arriba a Roissy-en-Brie.

Dissabte 22 de juliol

Des l’Isle-Adam, Carles Riba escriu al seu amic Josep Obiols, que viu a Barcelona, una postal escrita en francès i signada “C. River” per tal de defugir la censura. En aquesta postal, després d’interessar-se per la situació de Josep Obiols, li explica, en clau, la seva:

“Vous savez comme j’aime Barcelonne, comme je désire depuis longtemps la revoir¸ mais pour nous francais, la vie n’est pas non plus facile, l’avenir est tres incertain, les affaires ne sont pas asez brillantes pour un tel déplacement.” (reproduït a Cartes de Carles Riba. A cura de Carles-Jordi Guardiola,  p. 72).

[Ja sabeu com m’estimo Barcelona, com voldria, de fa temps, tornar-la a veure però per a nosaltres, els francesos, la vida tampoc no és fàcil, el futur és incert i els negocis no són prou bons per fer un viatge com aquest.]

Diumenge 23 de juliol

Carles Pi i Sunyer i Sbert marxen a Roissy-en-Brie per visitar els estadants del Château.

***

Sobre aquesta visita Magí Murià, escriu [tot i que s’equivoca en la data ja que posa el 22 de juliol i, segons la postal que va enviar Pi i Sunyer a la seva família, aquesta visita es va fer el diumenge 23 de juliol]:

“Avui han vingut a visitar-nos en Pi i Sunyer i l’Sbert. Amb millors fonts d’informació que jo, no són gaire optimistes referent a la situació de Catalunya. Veuen llarg el camí de dolor que li espera: lluny del dia que la vegi gaudir d’un xic de llibertat.” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.145).

***

Al vespre, Carles Pi i Sunyer, a  París, escriu a la seva família:

“No sé si tindré que continuar-hi més dies. Els senyors del Govern de la República van molt a poc a poc a arreglar les coses. […] Avui, aprofitant que és diumenge, hem anat amb l’Sbert a Roissy, on hem vist tota la colla que hi són” (Núria Pi i Sunyer, L’exili manllevat, p. 146).

Dilluns 24 de juliol

Des de Tolosa, Maria Baldó de Torres escriu a Carles Pi i Sunyer explicant-li la situació de la residència de Tolosa i alguns dels problemes i malentesos que han tingut, en concret amb Sbert. Li demana que els visiti i també si pot ajudar el seu fill a trobar feina:

“En acabar he d’insistir en demanar-li que ens vingui a veure; una visita de vostè aquí aclariria l’atmosfera una mica enrarida que respirem i fixaria criteris.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 109).

***

Potser avui Sebastià Gasch escriu que troba l’ambient del Château molt tens:

“En tornar a Roissy he trobat l’ambient carregadíssim. El grup que va a Xile –que ja ha rebut l’avís d’anar a Saint-Cyr– i el que es queda a París s’agiten en una atmosfera d’intriga permanent. Les maniobres estan a l’ordre del dia. La visita que ens han fet Sbert i Pi i Sunyer no ha fet més que accentuar aquest canibalisme. Primer, he pres partit pel segon grup. Però no he trigat a adonar-me que tan fastigós és l’un com l’altre. Continuaré fent ranxo a part i isolant-me.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 125)

Dimecres 26 de juliol

Des de París, Carles Pi i Sunyer escriu a la seva família i els informa que encara no s’ha acabat la reunió de la Diputació Permanent.

Dijous 27 de juliol

Pere Calders arriba al port de Veracruz  a bord del vaixell Mexique.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s