Divendres 14 – dijous 20 de juliol de 1939

Alemanya prepara tres dies d’importants maniobres antiaèries. A França, en els camps de concentració, els refugiats s’integren en companyies de treball que inicien els preparatius cap a un nou destí.

A Roissy-en-Brie les relacions entre els refugiats catalans són cada vegada més tenses. Potser és una d’aquestes nits quan tota la família Trabal, amb la mare al mig, esperen, a la porta d’entrada del castell, Mercè Rodoreda i Armand Obiols que han sortit a passejar junts. Anna Murià aconsegueix avisar-los i torna amb Mercè. Obiols ho fa més tard, sol.

Divendres 14 de juliol

Carles Riba va a París, dina amb Gustave Pimienta. Al vespre els refugiats de l’hotel Au Casanova de l’Isle-Adam (les famíles Riba, Soldevila, Romeva…) celebren el 14 de juliol, el dia nacional de França.

Diumenge 16 de juliol

Sbert i Maurici Serrahima visiten els estadants de l’Isle-Adam.

Dilluns 17 de juliol

A Roissy Sebastià Gasch agafa el tren de París per estar cinc dies a la capital de França.

***

En Riba marxa a París per ajudar Pimienta en el número de la revista Messages dedicat a Espanya:

“Li ha dit que pel meu article em donarà 500 frs. Li ha fet l’elogi de l’elegia que ell va donar-li,«Súnion». Li ha dit que la seva dona afirmava que era millor que Valery. ”
(Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, p. 51)

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
(Elegies de Bierville, 1942)

***

Des del camp d’Adge, Agustí Bartra escriu a Carles Pi i Sunyer: li dóna les gràcies per la tramesa del llibre The Albatross i li comenta que ha rebut carta de Josep M. Trias dient-li que el ministeri de l’Interior francès li havia concedit el trasllat a Roissy i que la sortida del camp era cosa de dies. Finalment li explica que a Agde ha escrit diversos poemes:

“El període d’Agde ha estat fecund en poesia. Us adjunto una còpia de «Morts allà baix» i de «Noia». L’Éveil des Peuples va publicar la setmana passada una traducció d el meu poema de guerra «Besos» i la Jeune Republique també va publicar quelcom, no tinc encara notícia exacta sobre què va publicar.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 1o6).

19390720_coberta.png
Coberta de l’antologia
The Albatross Book of Living Vers

  Noia

Què cerca, què cerca,
per camins de tarda,
la verda tristesa
dels teus ulls? En quina
aigua morirà
el foc dels teus llavis,
verge clara?
Ets veu esperant la cançó.

[…]

Ja sento, ja sento
com davalla el marbre

de ta ànima alta.
Ja s’enclota l’aire
de ma llarga espera
per a rebre l’himne
de ta sang alada …”
(L’arbre de foc,1946)

***

Al vespre Sebastià Gasch visita l’estudi de Joan Miró on veu alguna de les darreres obres del pintor:

“Un autoretrat d’intensitat obsessionant, unes gouaches de coloracions mai vistes i trasbalsadores …”

Després sopen en un restaurant prop de Luxemburg:

“Hi vaig passar moments d’una eufòria total. M’hi vaig trobar tan bé que no me n’hauria mogut. Després d’un passeig pel dit bulevard […] prenguérem cafè a la Sourie: paraigües multicolors i plantes, aquella animació, aquella vida, aquella lluminositat de les terrasses del París únic al món.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 123).

Dimarts 18 de juliol

19390720_placa.png
 Plaça Émile Goudeau a la Butte

De bon matí Sebastià Gasch, explora nous racons del barri de la Butte.

***

Dimecres 19 de juliol

A París Sebastià Gasch, sopa amb Joaquim Ventalló i la seva dona, a la seva casa al 19 del Quai de Saint Michel.

Dijous 20 de juliol

Potser avui arriba a París procedent de Londres l’ex-conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer per assistir a la reunió de la Disputació Provincial de les Corts de la República (que se celebrarà el 27 de juliol). Aprofita per trobar-se amb els altres membres del Govern Català i per parlar, entre d’altres temes relacionats amb l’exili i la cultura catalana, de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s