Divendres 7 – dijous 13 de juliol de 1939

Mentre les negociacions d’Anglaterra i França per arribar a un acord amb Rússia continuen estancades, els refugiats viuen un estiu ple d’incerteses i de canvis.

A Roissy-en-Brie arriben, segurament un d’aquests dies, les germanes Casals: Mercè, esposa de Pere Calders, i Amàlia, companya d’Enric Cluselles; Les dues havien passat la frontera travessant les muntanyes. Mercè no hi troba Pere Calders que pocs dies abans havia embarcat cap a Mèxic:Jordi Murià es preguntà sobre les raons d’aquest destrobament:

“Calders és un home inquiet, nerviós i simpàtic. Dibuixant i escriptor autor d’alguns contes. Tot just arribat a Roissy ja pensà de passar l’Atlàntic i al cap de poc s’embarcava a Burdeus, el mateix dia que la seva dona passava la frontera per venir a trobar-se amb ell. Sabia de feia unes setmanes que ella vindria i demostrà tenir una pressa estranya per fugir abans no arribés.” (Jordi Murià, Memòries al final de la guerra, p. 61.)

Mentre, Sebastià Gasch hi viu uns dies agradables i tranquils:

“Feia setmanes que no m’hi havia trobat tan bé. El verd i les teulades vermelles tornen a produir-me l’emoció dels primers dies. El castell, i la seva calma, i la vida tranquil·la que s’hi mena, tornen a agradar-me de valent. Ara s’hi està més bé que mai. […] S’hi respira un aire internacional apassionant de debò. Hi he treballat de gust. […] He fet cartes amb l’interès d’abans …” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 1119)

Divendres 7 de juliol

A Bierville, Carles Riba llegeix a Ferran Soldevila dues poesies: la del viatge a Irlanda i la de la noia que es despulla i es llença a l’aigua:

IV

Pura en la solitud i en l’hora lenta, una dona
fa lliscà’, amb moviment d’arbre o de crit amorós,
al llarg dolç dels braços alçats, la túnica. Mentre
brilla ja el tors secret, resta captiva en el lli,
dalt, la testa. Un instant o dos. Ah! ¿són prou perquè es trenqui
foscament el lligam entre la bella i aquest
tímid juny que d’ella, nua dins l’ona, esperava
joia i impuls fluvial per a perfer-se? ¿Han estat
prou, que tu, imponderable cosa d’or i mirada,
testa, flor dreta, en surts vaga -i talment reguardant,
ara, els no-res del silenci que eren adés venturosos
còmplices? Un cucut canta de sobte, innocent.
Ella somriu. La sang juvenil del món torna a córrer,
salta, brusca, amb el salt de la magnífica, i va
temps avall, cap a sols més madurs -i ella neda, oh ritme!
cap a l’estiu excessiu- ella i els déus i els meus ulls!

Dissabte 8 de juliol

Carles Riba escriu a Francesc Trabal, informant-lo que a partir del dilluns l’adreça dels que s’estan a Bierville serà: 15, avenue de parís, l’Isle-Adam, S. et O. i li demana que ho faci saber als estadants de Roissy.

Diumenge 9 de juliol

A Bierville, Marc Sangnier organitza un vi de comiat als refugiats catalans (que han de marxar l’endemà a L’Isle-Adam, a 20 quilòmetres de París). Fa un breu discurs, que contesta Carles Riba:

“Li ha respost en Riba. Hi anava preparat. Ha regraciat. […] En conjunt, ha resultat un acte molt simpàtic que, lluny de deixar indiferent, lluny de tenir aquell punt de ridícul que tenen sovint aquests actes, ha adquirit aviat un escalf emocional que, que, qui més qui menys, ens ha guanyat a tots.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, pp. 38-39)

***

A Montpeller se celebra un vernissage d’una exposició de dibuixos i aquarel·les de tres estudiants catalans: Roser Bru, Alexandre Cirici i Jaume Picas. Artur Bladé hi troba Antoni Rovira i Virgili.

Dilluns 10 de juliol

19390713_esglesia.png
 Església de L’Isle-Adam

A quarts d’onze arriben a l’hotel Au Casanova de l’Isle-Adam que ha estat llogat per sis mesos. L’elecció de cambres provoca alguna discussió:A les 7 en punt arriba l’autobús al molí de Bierville per portar els exiliats a l’Isle-Adam. Ferran Soldevila dubta si ha de marxar perquè el seu fill, Gerard, s’ha despertat amb vòmits però al final decideix anar-se’n amb el grup.

“És un hotel força ben posat, blanc, polit, amb jardí davant i darrera […]L’elecció de cambra ha donat motiu a algun petit incident. Però penso que tothom ha quedat satisfet.” (Ferran Soldevila, Els dietaris retrobats, p. 41)

Dimarts 11 de juliol

A l’Isle-Adam, Carles Riba envia una postal al seu amic Pierre Rouquette, informant-lo de la nova adreça.

***

Dimecres 12 de juliol

Ferran Soldevila rep una carta de Rosa Leveroni.

Dijous 13 de juliol

A Montpeller Artur Bladé escriu sobre els costums nocturns dels nombrosos exiliats catalans que hi ha en aquesta població:

19390713_placa.png
 Plaça de la Comèdia a Montpeller

“Les nits de Montpeller, en aquesta temporada de l’any, contrastant amb els dies forts, no són gaire xafogoses perquè hi arriba la brisa que del mar proper o l’alenada fresquívola que baixa -suposo- del Canigó.Els catalans, havent sopat, surten nombrosos. Alguns pugen al Peyrou, on corre la fresca, o cerquen un banc ben situat del passeig de l’Esplanada. […] D’altres catalans s’encaminen de dret al cafè.[…]A les dotze en punt […] s’apaguen els llums de tots els cafès i els francesos (els noctàmbuls perquè els altres ja fa estona que jeuen) se’n van a dormir. A dos quarts d’una cap ànima francesa no passa per la plaça de la Comèdia. Totes les ànimes que hi passen són catalanes.[…]. Quan la conversa decau i es produeixen les primeres pauses – i els primers badalls – sempre hi ha algú que encén una cigarreta i, a la llum de la cerilla dóna un cop d’ull al rellotge. Es fa un silenci de sentència.
– Les tres.
– Les tres, ja?
– Passen cinc minuts.
– Se’t deu avançar…(Petita pausa.)
– Desfem-ho?
– Demà serà un altre dia.
– I un dia o altre s’acabarà tot això.
– Més aviat del que et penses. La guerra pot esclatar d’un moment a l’altres. I com que serà ràpida, l’estiu que ve, si vivim, tornarem a casa.” (Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l’exili I. L’exiliada, p.166-169 )

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s