Divendres 2 – dijous 8 de juny de 1939

Arriba el mes de juny i les peces de l’escaquer de la política internacional prenen posicions: Alemanya signa un pacte de no agressió amb Letonia i Estònia; Rússia, França i Anglaterra no es posen d’acord per signar cap pacte.

“Juny … quina calor! Més de la que correspon a l’època.
Ni el remei d’anar a refugiar-me al bosc em resta: a certes hores, els mosquits, uns mosquits gegants, no em deixen viure, m’ataquen acarnissadament. Amb una branca a la mà, em cal esquivar-los continuament, com les vaques amb la cua.” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.140-141).

***

Dissabte 3 de juny

Des de París, Antoni M. Sbert, conseller de governació i assistència social de la Generalitat, escriu una llarga carta a Carles Pi i Sunyer, on li detalla les actuacions que està fent i on són alguns dels intel•lectuals i escriptors. Primer es disculpa per no haver-lo escrit abans ja que ha estat de viatge, probablement visitant els exiliats i algun camp de concentració, i, a més, intenta solucionar la difícil situació econòmica:

“En Tarradellas i jo hem estat deu dies de viatge per Perpinyà, Montpeller, Agde. Després, especialment jo, he estat desbordat per la feina endarrerida i les gestions, reunions […] En resum, la situació econòmica és tan delicada que fins haver-la resolt no podem estar per a res més. […] des del 1er. de mes que som hem transferit el servei de restaurant – millor dit, la clientela – al SERE que es cuida de repartir els tiquets […]

A Montpeller hi ha (des de fa una setmana) En Rovira, que és el Cap de Missió. Montpeller, que quedava molt pobre de qualitat, amb En Rovira i els grups de metges i de normalistes ja comença a viure, […]
Toulouse té ja obert també el Club, on han conferenciat Rovira, Carrasco, Bellido, etc.”

Sbert comenta extensament les gestions per crear la Fundació Ramon Llull i els contactes que ha tingut amb intel•lectuals francesos i catalans perquè en formin part:

“Dels catalans sembla ferm – després de la nostra darrera reunió – Fabra, Nic[olau] d’Olwer, Casals, Bosch, Pous, Gassol, Rovira, vós i jo. Queden dos llocs, tal com havíem dit, per a proveir més endavant.

19390602_edifici-miromesnil.png
 Edifici del carrer Miromesnil

Tenim ja el nou local – adreça reservada – 81, rue Miromesnil, cantonada a Boul[evard] Malesherbes. Un pis de certa noblesa, vuit cambres bones, dos quartets i vestíbul. 16.500 fr. anuals.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 85-86).
Finalment li detalla aspectes econòmics i la tramesa d’alguns ajuts.

Dimecres 7 de juny

Carles Riba és a París, telefona Joan Estelrich però no el troba.

Dijous 8 de juny

A tres quarts de set del matí, a Roissy-en-Brie, Sebastià Gasch escriu unes notes abans de tornar uns dies a París:

“Avui, dijous dia 8 de juny, fa quinze dies vaig anar a París. Quinze dies durant els quals no he tingut ni esma de continuar aquestes notes. He estat víctima, en efecte, de la crisi més forta que he conegut d’ençà que vaig sortir de Barcelona. Mai la meva solitud no havia estat tan absoluta. He fugit de tothom. No he parlat amb gairebé ningú. Sol, totalment sol, només he tingut una companyia. Els meus pensaments.
[…]
Avui fa quinze dies que vaig ser a París. I avui hi torno. Des del llit, a tres quarts de set del matí, improviso aquests comentaris.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 91).

***

Francesc Trabal des de Montmorency (on viu un cunyat seu) escriu a Carles Pi i Sunyer i li comenta l’estat de les gestions per marxar a Xile, la situació econòmica i la necessitat de mantenir lligams en el futur:

“Sembla que les gestions per aconseguir els visats d’entrada dels nostres passaports van per bon camí i que aquest mateix juny seran resoltes satisfactòriament. I aleshores caldrà tan sols aconseguir els passatges per algun vaixell que no vagi ple. […]
No sé res de l’amic Sbert, encara. No ha vingut a Roissy ni ens ha pogut enviar diners. La nostra situació econòmica devé, doncs, desesperada.
[…]
El darrer dissabte tinguérem una llarga assentada amb l’amic Pous i Pagès. Li vaig explicar la nostra situació i els nostres propòsits. Creu també que a Xile podem fer feina. Però que convindria que abans de marxar lliguéssim caps amb els que es quedin aquí o vagin a altres bandes.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 87).

***

19390602_pigalle.png
 Place Pigalle

A dos quarts de deu del matí Sebastià Gasch arriba a París, no troba cap cambra lliure al PEN i marxa a peu a Montmartre on dina en un restaurant italià. A entrada de fosc, pren, amb Cabot i Tomàs, una cervesa al Bar Omnibus de la place Pigalle. Després va a un hotelet del carrer Frochot, a la vora de la plaça, on s’allotja ja que no ha trobat lloc al PEN.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s