Divendres 26 de maig – dijous 1 de juny de 1939

Mentre segueixen les negociacions entre Anglaterra, França i el règim soviètic, el dia 31 de maig Alemanya i Dinamarca signen un pacte de no agressió.

Amb el bon temps, al château de Roissy-en-Brie, els caps de setmana arriben més joves aubergistes:

“Maig està a les acaballes. Sense primavera, d’un salt ha fet acte de presència la calor estiuenca.
Al château, els ajistes (nomenats així perquè els associats a les Auberges de la Jeunesse llueixen un distintiu on es destaquen les inicials AJ) hi acudeixen a eixams, des del dissabte a la tarda per a passar-hi la resta d’aquest i el diumenge.
Hi ha de tot entre ells: txecs, polonesos, russos, jueus en gran nombre […] i francesos purs, aquests en minoria.
[…] i a posar-se a coure al sol o fer exercicis gimnàstics o pilota o bàsquet o tennis.
[…]
El cel d’Europa està carregat de núvols amenaçadors, tothom s’arma. Hom es prepara per a la lluita, mai no s’havien pronunciat paraules tan agreujants des de les tribunes […] La tempesta amenaça … Mentrestant, balleu, canteu, esplaieu-vos, joves, quan vingui la catàstrofe, si és que ve, amb tot el seu seguici de sofriments, tot ço que hàgiu gaudit, tindreu adquirit.” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p.140).

Divendres 26 de maig

Sebastià Gasch visita París, on va arribar el dia abans, acompanyat de Tomàs i Just Cabot que li fan de cicerones.

***

A les tres de la tarda, el Sinaïa, on navega el primer contingent d’exiliats que marxa cap a Mèxic, travessa l’estret de Gibraltar:

19390526_gibraltar.png
Gibraltar

“Hem deixat enrera la porta d’Europa que és l’estret de Gibraltar, i els espadats de banda i banda veuen passar el nostre vaixell amb la quotidiana indiferència del costum. Per a mi, en canvi, és emocionant de contemplar els penyals d’Àfrica i Europa, i de dir adéu a les darreres fites del món antic […]” (Lluís Ferran de Pol, De lluny i de prop. p. 81 )

***

A París, Sebastià Gasch va a la nit al Tabarin on veu un espectacle de music hall que l’entusiasma:

19390526_tabarin.png
Tabarin

“El Tabarin és de les coses que m’ha fet més impressió. […] Aquella nit estava plena de gom a gom d’un públic distingidíssim. El duc i la duquessa de Windsor, princeses índies, anglesos […], gigolós de cara olivàcia, ulls brillants i llavis molsuts i sensuals, japonesos, sud-americans, gent de totes les races i de totes les colors, fracs i smokings abundants. I un moviment continu. L’orquestra no parava un moment de tocar. Les parelles de ballar. […] I la revista es clou amb l’apoteosi del French Cancan […]” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 80).

Dissabte 27 de maig

Després de l’espectacle del Tabarin, Sebastià Gasch amb Tomàs, Cabot i altres amics van al cafè Graffe de la Place Blanche:

“Un caravansérail de dimensions considerables, color groc de reflector, amb les parets plenes de quadros i les taules de senyores de preu. Això és París! ” (Sebastià Gasch, op. cit. p. 81.).

A dos quarts de cinc de la matinada Gasch arriba a l’edifici del PEN, on s’allotjava.

Diumenge 28 de maig

A París, al matí, Sebastià Gasch va a la gare per tornar a Roissy però mogut per un impuls decideix quedar-s’hi a la tarda:

“Però aquell matí, a la Gare de l’Est tot era tan gris i perlat – a la fi estava núvol després de tants dies d’un sol que lleva finor a la ciutat – , tot era tan bonic, que vaig decidir quedar-me fins a la tarda.” (Sebastià Gasch, op. cit. p. 82.).

***

El Sinaïa arriba a la capital de Madeira:

“Tothom aprofita aquesta primera escala per escriure cartes i postals. Els portuguesos s’emporten uns grans sacs de correspondència.” (Lluís Ferran de Pol, op. cit. p. 95).

***

Gasch es passeja per París, dina en un restaurant a la vora de la rue Lepic i explora, sobretot, Montmartre

***

A les vuit del vespre el Sinaïa deixa Madeira:

19390526_madeira.png
Madeira

“La sirena del vaixell brama, com un brau ferit, el comiat mariner. Hem alçat l’ancora, tremola el vaixell i, a poc a poc, dóna la seva proa a l’obscuritat del mar. Em quedo a la borda, emmelangit, enyorós d’una terra només entrevista.
Les llums – roges i verdes, grogues i blaves – resten enrera, es tornen petites… Després, en un tremolor agònic, ingressen a la foscor absoluta: ja som a l’alta mar, camí d’Amèrica. I, sense formular-ho, tot el nostre desconsol sembla cridar:
– Adéu, Europa!” (Lluís Ferran de Pol, op. cit. p. 95).

***

A la Gare de l’Est de París, Sebastià Gasch espera durant una hora el tren que l’ha de tornar a Roissy-en-Brie.

Dilluns 29 de maig

Des de Montpeller, Antoni Rovira i Virgili escriu a Francesc Trabal comunicant-li que el dia 20 es va traslladar de Tolosa a Montpeller i reitera el seu desig de no moure’s de França:

” El dia 20 vaig venir a aquesta ciutat amb la meva família. Ara estic a l’expectativa d’un allotjament adequat. En general les condicions d’estada són ací millors. D’altra banda, les biblioteques montpellerenques estan més ben proveïdes.
[…]
També veig que algun dels acollits montpellerencs fan gestions per anar a Xile. Per la meva part, no he canviat de pensament: restaré a França si això m’és possible.” (reproduït a Antoni Rovira i Virgili, Cartes de l’exili, p. 54 )

El mateix dia escriu a Emili Vilaseca i li diu que s’està en un hotel, ja que el primer allotjament on havien anat no reunia les condicions necessàries.

Dimarts 30 de maig

A Tolosa Jesús M. Bellido escriu a Carles Pi i Sunyer i li fa un resum de les activitats organitzades a la Residència Ramon Llull (la caserna des Pompiers Saint- Sauveur).

“Una de les parts dels baixos ha estat arranjada com a sala de lectura, amb sala de conversa annexa, i departament de costura per a les senyores. Tenim uns pocs llibres, aparell de ràdio, també per treballar i gravats a les parets. Hi han parlat en Soula, en Serra Hunter, en Rioja, en Rovira i Virgili i l’abat Salvat (de Castelnaudary) Hi han llegit coses pròpies en Maseras i en Carrion […] Tenim un cor, hom canta en llenguadocià, assaja una comedieta, balla sardanes, etc. I el temps passa bé, i àdhuc som optimistes pel futur pròxim; del remot, Déu dirà.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 82).

******

Un cop ha tornat de París, Sebastià Gasch escriu les seves impressions dels dies que hi ha passat i dels amics i coneguts que hi ha trobat (Tomàs, Just Cabot, Junyer, Sagarra, Alexandre Plana, Ventalló, Obiols, Calders. Trabal …) Enamorat de París es debat entre la possibilitat de marxar a Mèxic amb altres refugiats o de quedar-se a França i intentar instal·lar-se a la capital:

“I ja torno a ésser a Roissy. Impregnat d’una nostàlgia total. Sóc una víctima del coup de foudre. M’he enamorat follament, apassionadament, de París a primera vista. I ara em trobo com l’home separat brutalment de la dona que li ha produït el flechazo i amb la qual acaba de festejar intensament quatre dies. No podré prescindir fàcilment de París. No l’oblidaré fàcilment. Sento la necessitat absoluta de viure-hi…” (Sebastià Gasch, op. cit. p. 89.)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s