Divendres 19 – dijous 25 de maig de 1939

El dia 22 de maig es signa el pacte “d’amistat i aliança”entre Alemanya i Itàlia, de fet un pacte militar entre aquests dos països que tenen règims feixistes. Mentre, entre esperances i desil•lusions, el primer vaixell que porta els exiliats a Mèxic és a punt d’iniciar el viatge.Al camp de Barcarès segueixen els preparatius per a la sortida de França:

“Tot marxa amb lentitud, però en realitat, malgrat la nostra impaciència, sense deturar-se. Ens han donat les injeccions antitífiques, ens han retratat de davant i de perfil per als nostres passaports, ens han vacunat contra la verola (quines coses!…), han espollat els nostres parracs i fins i tot ens hem pogut dutxar sota un raig d’aigua calenta … Quants luxes, en poc temps!El provident Comitè Britànic tampoc no ha estat sense fer res: ens ha proporcionat roba neta, ens ha allargat algun franc […]Avui han comparegut els representants de Mèxic. […] Despatxen tot el matí. Van cridant d’un a un els expedicionaris, els fan preguntes: què van fer a la guerra, de quin partit eren, ofici, projectes, aspiracions … A poc a poc preparen la documentació necessària per a entrar a Mèxic.Sí, passem aquí molt més temps del previst, sobretot per l’optimisme d’alguns. Però no podem dir que no hi hagi senyals que s’acosta l’hora d’abandonar els camps de concentració francesos.” (Lluís Ferran de Pol, De lluny i de prop. p.69)

***

Dissabte 20 de maigAntoni Rovira i Virgili i la seva família marxen de Tolosa a Montpellier on s’instal•len, de manera provisional, al número 21 de l’Ancien Chemin de Castelnau.

***

Els refugiats de Roissy-en-Brie reben la visita de Pous i Pagès i de Tasis i Marca:

“[…] un dissabte en el qual hem rebut la visita d’un Pous i Pagès, eufòric i comunicatiu”. (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 78)

“Acompanyats amb cotxe per en Ragasol, van presentar-se en Pous i Pagès i en Tasis i Marca. L’espectacle del parc els causà un gran efecte,

19390519_allee-cavaliere.png
 Allée Cavalière

sobretot a en Pous.[…]EN Pous i Pagès s’avià el barret cap al clatell i, en trobar-se de cara amb l’Allée Cavalière, amollà un xiulet de sorpresa. Es ficà les mans a les butxaques de l’americana i s’engegà a caminar a bon pas, amb aire evident d’agradar-se del tomb que preníem.- Us trobo en bona forma – li vaig dir al cap de poques passes.- És que no m’abandono ni al desengany ni a l’elegia, jo.[…]Vaig guiar-lo cap a la rotonda presidida pel Discòbol. A distància des del seu pedestal, entre mòbils verdors i llacunes de sol, l’estàtua de Miron produïa bon efecte.[…]( Xavier Benguerel, Memòries: 1905-1990, p. 345-346.)

Diumenge 21 de maigSebastià Gasch espera, amb impaciència, la confirmació de la seva marxa el dia 25 cap a Mèxic, en el primer vaixell noliejat per dur els exiliats a Amèrica:

“A l’hora de dinar, en efecte, Riobbo, ens comunica la gran notícia: Paz acaba d’arribar de París; Quiroga li ha dit que sortim el dia 25. En el primer vaixell que ha retardat. A la tarda ens ho confirmarà per telèfon. A la tarda, però, res. La nerviosa ordenació de les maletes. El repàs de la meva roba descosida per la senyora Murià.” (Sebastià Gasch, op. cit. p. 78)

 Dilluns 22 de maigA Roissy-en-Brie, Sebastià Gasch a les onze del matí pregunta per Quiroga (que el pot informar de l’anada a Mèxic), no el troba. A la tarda li comuniquen que ha d’esperar vuit dies com a mínim per marxar, però té la satisfacció d’obtenir un permís de séjour de 48 hores a París.Dimarts 23 de maigA Barcarès, Ferran de Pol rep la notícia que l’endemà al matí deixaran el camp:

“Avui hem dormit poc. Ens han anunciat que a les dues de la matinada deixarem el camp de Barcarès. Gairebé passem tota la nit fent preparatius, però sobretot enganyant la son. La impaciència se’ns menja de viu en viu. Les maletes de cartró que ha repartit el Comitè Britànic s’omplen del que els refugiats no es decideixen a llençar.” (Lluís Ferran de Pol, op. cit. p.69)

Dimecres 24 de maigA les dues de la matinada s’encenen els focus en el camp de Barcarès. Vigilats per soldats, els internats s’enfilen en camions que els duen a un tren. El tren fa primer una parada a Portvendres i després segueix el viatge per Perpinyà, Ribesaltes, Salses i Sète. Al cap d’un parell d’hores de ser a Sète baixen del tren i els soldats francesos els condueixen al port, veuen el vaixell que els ha de portar a Mèxic:

19390519_vaixell.png

“Ara, davant aquesta baluerna que ha de dur-nos a Mèxic -el Sinaïa, de 14.500 tones de desplaçament-, em sento meravellat. Me’l miro i me’l torno a mirar, poruc d’estar somniant … Però no. Tot rutlla. Prop de l’escala d’embarcament, darrera una llarga taula, els representants de Mèxic examinen la documentació. S’embarca amb lentitud. […] Ha caigut la nit ningú no podria dir com. Ara la il•luminació del port omple l’aigua de llums i de reflexes que floregen o es fonen, amb un vaivé encegador. Un aire fresc bufa de la terra estant i irisa el lleu oneig del port.” (Lluís Ferran de Pol, op. cit. p.73 )

Dijous 25 de maigA Sète, Ferran de Pol entra al Sinaïa a les tres de la matinada, dorm en un dels llits que han preparat a les bodegues. A les sis de la matinada es desperta i es passeja per la coberta. El vaixell salpa a les 11,30 (segons el diari de bord):

“Ronquen les màquines. Una mena de tremolor sacsa el vaixell. El soroll de les àncores llevades i del cadenam que les estira amunt és, encara, un darrer gemec de port. El vaixell inicia la seva marxa. Ho fa lentament. […] I moments després enfilem el mar lliure.[…] Creix la velocitat del vaixell. Deixem enrera una cua d’escumes blanques.. […] Ja no veiem Sète, només una massa muntanyosa. I, encara amb Valery, ens diem:Le vent se lève … Il faut tenter de vivre! [S’alça el vent … Hem de provar de viure]Provar de viure, prou: però encara som davant les costes on uns quants noms de poble evoquen la nostra derrota:Cotlliure, Sant Cebrià, Argelès, el Barcarès … En els seus camps de concentració jeu una joventut malaguanyada. I amb una mica de vergonya, feliç i emmelangit alhora, em dic que sí que el vent s’alça i que bé cal provar de viure .. Però sense oblidar que, anem allà on anem, serem per sempre, els fills d’una derrota.” (Lluís Ferran de Pol, op. cit. pp. 74-77. )

***

Sebastià Gasch marxa uns dies a París.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s