Divendres 21 d’abril – dijous 27 d’abril de 1939

19390421_nazis.pngLa notícia i les imatges de la gran desfilada militar amb què Adolf Hitler va celebrar els seus 50 anys el dia 20 d’abril i l’anunci del discurs que farà el dia 28 emmarquen la vida dels refugiats.

(© Life)

A Roissy-en-Brie, Domènec Guansé, prossegueix, probablement, escrivint el seu article sobre El grup de Roissy-en-Brie, després de la descripció del Château parla dels “escriptors i artistes catalans que sojornen en aquest redós” (Francesc Trabal, Joan Oliver, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, C.A. Jordana, Anna Murià, Cluselles i Calders) i comenta el que fan: escriuen (Benguerel, Jordana, Rodoreda), passegen (Montanyà), envien cartes als seus amics (Murià). Finalment es pregunta:

“En una crònica anterior parlava, altrament, amb més detall dels projectes i propòsits d’aquests i d’altres escriptors. Arribaran a concretar-se? Persistirà llur fe, llur optimisme. Aconseguiran de publicar llurs produccions ? … Sobre això podem dir que la represa de la “Revista de Catalunya”, amb el mateix triumvirat que a Barcelona – Rovira Virgili; Serra Hunter, Ferran Soldevila – i amb el mateix secretari de redacció, Armand Obiols, serà un fet immediat. Sabem també que el Conseller de Cultura projecta una fundació Ramon Llull que aplegarà la voluntat dels catalans per damunt dels partits.” (Domènec Guansé, “La vida literària a Catalunya: Catalans a Tolosa ” Catalunya, maig 1939, p. 3).

Benguerel a les seves memòries recorda les converses amb Pere Calders i que:

“Cantàvem, ballàvem. La meva dona i jo vam aprendre de jugar al tenis, d’anar amb bicicleta.” (Xavier Benguerel, Memòries. p. 328)

Divendres, 21 d’abril

Des de Boissy-la-Riviere Carles Riba escriu a Francesc Trabal i li comenta que esta molt enfeinat redactant la conferència que farà el dia 3 a Belfast i el 5 de maig a Dublín,

“[…] si la situació internacional i la policia francesa ho permeten, deuria sortir, amb la meva dona, cap a Anglaterra i Irlanda, de diumenge en vuit” (reproduït a Cartes de Carles Riba. A cura de Carles-Jordi Guardiola, p. 47).

Segueix lamentant-se de la provisionalitat de la seva situació a Boissy.

Diumenge, 23 d’abril

Des de Rieumes, Rovira i Virgili escriu a Francesc Trabal i, a la proposta de marxar a Xile, respon:

“[…] el meu criteri és de no fer un tal viatge mentre no se’m faci impossible o molt difícil la vida a França. “

També li parla del problema que pot causar la manca del subsidi que havien imaginat que tindrien i, finalment, de la seva decisió de tornar als Pompiers de Tolosa:

“Tot i la cordialitat del Dr. Roger, trobo que allargar més temps la meva estada a casa seva seria un abús.” (reproduït a Antoni Rovira i Virgili, Cartes de l’exili, p.53 )

***

A Roissy, potser avui, Magí Murià es trasllada, des de l’hotel, a una petita habitació en una planta baixa i intenta solucionar, sense èxit, el problema dels papers per poder quedar-se al poble.

Dilluns, 24 d’abril

Sebastià Gasch comenta en el seu diari que ja fa tres setmanes que són a Roissy, el que fan i la situació prebèl•lica que es respira :

“Ara, als matins, faig fitxes dels companys exiliats. En una petita oficina que hem muntat en un dels salons del castell. És en Trabal, que ho ha volgut així. I, com a bon cap, no compareix fins a última hora a inspeccionar el treball. Montanyà pica a la màquina les cartes en anglès que fa Jordana. Els altres escriuen articles per a revistes americanes. Amèrica!”
[…]
“I és que encara hi ha alguns núvols a l’horitzó. La parada militar de Berlín, colossal posta en escena bèl•lica, per a festejar els 50 anys de Hitler; pretesos incidents entre polonesos i alemanys, que semblen preludiar el tan temut cop de força contra Polònia … Cal esperar, però, que Europa estarà tranquil•la fins el dia 28 en què el Führer pronunciarà el seu discurs davant el Reichstag…”

També es lamenta de com el tracten alguns dels seus companys del Château:

“Només aquests xicots de la Institució em tracten amb una ironia despectiva. No tan sols a ací. A mas Perxers. A Perpinyà. A Toulouse. A tot arreu on hem estat junts. Són els representants més autèntics d’aquell humor sabadellenc glacial i intel·lectual, insensible.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili, p. 63, 64, 65)

***

Carles Riba, des de Boissy, escriu al seu amic Pierre Rouquette, s’excusa de no haver-ho fet abans per culpa d’una grip i perquè ha hagut de preparar la conferència que farà a Irlanda i fa un resum de la seva situació i de les seves esperances i dubtes:

“Aquest viatge ens serà útil, espero, per a orientar-nos decididament. Aquesta interinitat m’enerva. Cal acceptar-la, però, i m’hi esforço. Les notícies d’allà baix tampoc no són gens boniques. I la situació europea! La professó, estimat amic, ens va per dins. Hi ha moments que em desesperaria. (reproduït a Cartes de Carles Riba. A cura de Carles-Jordi Guardiola,p. 49).

Dimecres, 26 d’abril

Des de Boissy-la-Riviere Carles Riba escriu a Pi i Sunyer comentant-li que ha decidit acceptar la invitació a fer les conferències a Irlanda i el consulta sobre els papers que necessita per no tenir problemes ni a l’anada ni a la tornada.

Dijous, 27 d’abril

Des de París, Riba escriu a Pi i Sunyer comentant-li que Sbert li ha solucionat la qüestió econòmica i que sembla que el problema dels “papers” ha millorat:

“Tindré, almenys així m’ho han promès, un visat d’anar i tornar de la prefectura de Seine et Oise.” (reproduït a Cartes de Carles Riba. A cura de Carles-Jordi Guardiola, p. 53).

*******

Els refugiats dels camps de concentració veuen la primavera enllà de les filferrades:

“Per a nosaltres, la primavera és inaccessible. Es troba més enllà, sempre més enllà de les fileres de baionetes. Per a nosaltres només guardians, soldats blancs, soldats negres, soldats de França … Per a les afortunades bèsties, en canvi, la llibertat dels camps.
Ens en tornem a les xavoles. Cal caminar sempre per aquest sòl tou, d’arena esgotadora. Aquí res no floreix, aquí res no pot viure. Passem els dies al fons de la tenda de mantes, enutjats, entristits. I així, tot el dia, fins que ens cobreix la fosca de la nit, a poc a poc.” (Lluís Ferran de Pol, De lluny i de prop, p. 53) .

Advertisements

One response to “Divendres 21 d’abril – dijous 27 d’abril de 1939

  1. Francesc Fuentes Albi

    Crec que aquesta exposició es molt important.Les noves generacions han de coneixer el nostre pasat.
    No obstant, no n’hi ha prou.Cal recuperar la memoria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s