Divendres 14 – dijous 20 d’abril de 1939

El 14 d’abril el president nord-americà Franklin D. Roosevelt envia un missatge a Hitler i a Mussolini demanant-los d’acabar amb la violència a Europa. El missatge desperta expectatives mentre s’espera la resposta de Hitler.

Sebastià Gasch comenta aquests fets i la preocupació que li generen:

“Durant aquesta segona setmana de sojorn a Roissy, l’amenaça de guerra general ha adquirit més gruix. Tan variable com les alternances de sol i de pluja, de fred i de calor, que caracteritzen aquesta primavera inquieta, la tensió internacional ha anat constantment de la détente a l’agreujament. […] el missatge de Roosevelt als dos dictadors, la convocatòria del Reich a parlar-ne que ha anunciat Hitler, autoritzen un cert optimisme … Durant aquesta setmana, encara, ha estat publicat el decret sobre els estrangers que amenaça de mobilitzar-los fins i tot en temps de pau. (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili, pp. 58-59 )”

Divendres 14 d’abril

19390414_lagny.png
Lagny 

Els escriptors que viuen al Chàteau de Roissy en Brie van en autobús a Lagny (un poblet a la vora de Roissy) per intentar solucionar el seu permís d’estada.

***

Des de Boissy, Carles Riba escriu a Pi i Sunyer lamentant-se que no s’hagin pogut trobar abans de la marxa d’aquest a Anglaterra (el dia 10 d’abril). Li comenta el problema de la interinitat i li demana consell per la invitació que ha rebut d’ anar a fer unes conferències a Belfast i a Dublín el 3 i el 5 de maig,

“Ací a Boissy, no ens podem plànyer certament de res essencial, però cada dia sentim més la interinitat; a part que, policíacament, estem en perill continu que ens treguin de punta en blanc, com ja hem rebut una vegada avís ho hem aturat no se com.”
[…]
“I no sé, a part i per damunt de tot això, hi ha l’angúnia d’una possible guerra a França, que no em deixaria allunyar-me dels meus tranquil ni per uns dies Anglaterra em fa l’efecte d’un asil més segur, on la gent té paraula i calma. ¿O és que també hi ha dificultats policíaques?” (reproduït a Cartes de Carles Riba. A cura de Carles-Jordi Guardiola, p. 45).

Dissabte 15 d’abril

Alguns dels refugiats de Roissy han de tornar a Lagny per arreglar els papers, Gasch ho aprofita per anar a dinar en un petit restaurant d’aquest poble.

Diumenge 16 d’abril

A Tolosa, Avel·lí Artís i Josep M. Francés envien una llarga carta a Pi i Sunyer (que també signa Jaume Serra Hunter) en què expressen la necessitat de crear un òrgan que posi en contacte els catalans que hi ha a Europa i a Amèrica, i proposen un periòdic, presenten un consell d’administració, un possible pressupost, la distribució i els ingressos necessaris:

“[un periòdic] on col•laborin tots els escriptors catalans exiliats, sense limitacions de tendències ni d’escoles literàries. Quant a les ideològiques, creiem obligat només de subjectar-se a temes estrictament nacionals.”
“La trentena d’escriptors que residim en aquesta ciutat sota els auspicis del Comitè universitari, i que voldríem trobar una obligació en la qual poguéssim esmerçar les nostres activitats, ens oferim, al marge de fornir l’original que calgui per al periòdic, per a l’organització i subsegüent funcionament d’una oficina que tingui per objectiu l’acompliment de la necessitat que deixem esmentada.”
“La realització del nostre projecte no fóra, però, factible sense el suport de la Generalitat o de l’organisme que actualment la supleix.”
[…]
“S’ha previst la formació d’un Comitè directiu format per A Rovira i Virgili, Avel•lí Artís, Alfons Maseras i Ambrosi Carrion, a càrrec dels quals aniria, a més de la selecció dels originals, la tasca de redacció del periòdic, o sigui la dels treballs assenyalats amb una R. en el format.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, pp. 61 i 62).

Dilluns 17 d’abril

Des de Tolosa. Lluís Bransuela, ex-funcionari del departament de Cultura, escriu a Pi i Sunyer donant-li les gràcies per l’ajuda que els ha ofert, explica què fa a Tolosa i comenta la impossibilitat d’acollir-hi més refugiats:

“[…] el meu agraïment i el de la meva esposa, per haver-nos facilitat els mitjans de sortir de Barcelona, per haver-nos portat a Toulouse, i per tot el que sé que esteu fent per tots nosaltres. Jo per la meva part, procuro fer-me digne d’aquestes atencions. L’amic Frontera us podrà explicar com en lloc de fer el mandra com fan molts, jo treballo a l’oficina del Comitè Universitari i d’una manera ben desinteressada, i des del meu lloc faig els impossibles per a atendre tots els catalans que es troben o passen per Tolosa, i als que encara segueixen als camps de concentració”
[…]
“[…] sapigueu que ací Tolosa ja no hi cap una sola persona més i avui la policia ja ha començat a no deixar-nos tranquils.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 64).

Dimecres 19 d’abril

Des de Tolosa Jaume Serra Hunter escriu a Pi i Sunyer i li comenta que Avel•lí Artís i Josep M. Francés li han comentat que seguia a París quan li han demanat que signi una carta per la publicació d’un periòdic.

“destinat a mantenir l’escalf per les coses de Catalunya. Hi he donat la meva signatura, per bé que no conec res referent al pressupost i a les garanties d’un cos de redacció que ens sigui grats a tots. ”

També li comenta que té enllestits dos treballs i que caldria reprendre la “Revista de Catalunya”

“Tinc enllestits ja dos treballs i crec també que hauríem d’encarregar-nos de la preparació [de la Revista de Catalunya] els companys Rovira, Soldevila i jo que formàvem el Comitè directiu de l’esmentada publicació. Si a vós us semblés bé, jo em posaria en relació amb els meus companys i us trametríem la llista dels originals. L’haver pogut al recuperar el meu fill Jordi, m’ha donat la tranquil•litat suficient per a reprendre el treball; tranquil•litat relativa, doncs nous perills ens amenacen a tots els que som a França.”

Aquests perills, l’amenaça de la guerra sobretot, li fan preguntat si Pi i Sunyer ha pensat si han de quedar-se a França els homes de 18 a 48 anys.

“no vull dir pròpiament nosaltres, sinó els nostres fills. No hi haria possibilitat d’evacuar-los? (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 64).66

Dijous 20 d’abril
Arriben a Roissy-en-Brie, des d’Orleans, Magí Murià i la seva dona a qui la seva filla Anna havia escrit dient-los que s’instal•lessin en aquest poble. Ja hi són a les sis de la tarda i van a l’Hôtel du Cheval Blanc. Després s’allotjarà en una petita habitació en una planta baixa i podrà arreglar els seus papers, gràcies a la intervenció de Clara Candiani i del rector de Roissy.

******

Probablement aquests dies Domènec Guansé comença a escriure l’article El grup de Roissy-en-Brie que sortirà publicat el maig d’aquest mateix any a la secció “La vida literària a Catalunya” de la revista Catalunya de Buenos Aires. Comenta que els escriptors i artistes han començat a dispersar-se i posa l’exemple de Josep M. Capdevila i Ignasi Mallol que han travessat l’Atlàntic i ens diu on són alguns dels refugiats. Després parla del grup amb qui conviu:

La situació d’on són és:
o Han travessat l’Atlàntic, Capdevila i Ignasi Mallol
o Són a França:
– Pompeu Fabra, en un poble a la vora de Perpinyà
– Rovira i Virgili, no gaire allunyat de Catalunya
– Serra Hunter i altres universitaris, Tolosa
– A París, alguns

“La dispersió dels literats i artistes catalans ha començat. Del grup d’ahir tan nodrit, de Tolosa, n’hi queden pocs. Alguns se n’han anat a París. Altres hem estat acollits en un castell de Roissy-en-Brie. El lloc és admirable. No en podríem demanar de millor, tant per una temporada de descans com per al treball intel•lectual[…]”

“El parc del castell és traçat per Le Nôtre. Caldrà afegir alguna cosa per ponderar-ne la gràcia senyorial de les seves avingudes? ”
[…]
“La primavera comença, altrament, a vestir-lo amb les seves matisades verdors […]
La humitat […] hi fa una blana catifa que les violetes i les margarides constel•len de capriciosos estels. Sota les boires, sembla un quadre acabat de pintar, amb els olis del color encara frescos. De sobte, però, les boires s’esquincen, el sol ho il•lumina tot amb una llum no massa forta […]

“Ara és un “Auberge de la jeunesse” de manera que els dies de festa castell i parc s’omplen de nois i noies arribats de París que ho animen tot amb llurs crits, llurs rialles i llurs jocs.”
[…]
“Els voltants no són menys admirables que els dominis del castell. Prats i boscos d’albers hi alternen.” (Domènec Guansé, La vida literària a Catalunya: Catalans a Tolosa ” Catalunya, maig 1939, p. 3).

Sebastià Gasch, que al principi s’havia mostrat entusiasmat amb el Château i el poble, al cap de quinze dies observa com la deixadesa avança i ja no ho veu tot tan meravellós com en els primers dies de viure-hi:

“Durant aquesta segona setmana, també, la brutícia ha augmentat impúdicament al castell. Ho ha envaït tot. Sobretot el pati del Château d’Eau, on les escombraries s’amunteguen, i els vàters, que ja gairebé superen els de mas Perxés. Jo ja m’he encomanat tanta negligència i, com a l’Agullana, no em trec la roba bruta del damunt. Vida bohèmia a quaranta anys! […] El que ja comença a assemblar-se molt a mas Perxés, també, son els àpats. El plat únic ja ha començat a fer estralls. Perquè els macarrons en xicra o la sardina no ultrapassen els límits d’entremès modest i no mereixen el nom de plat…” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 59).

Advertisements

One response to “Divendres 14 – dijous 20 d’abril de 1939

  1. Us recomano l’exposició “Literatures de l’exili”, al Palau Moja de Barcelona. Val molt la pena, sobretot per les fotografies i objectes de la vida dels exiliats i els seus descendents. No és la típica exposició amb textos i més textos que ningú no es llegeix. Hi ha poca lletra i molt contingut. No us la perdeu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s