Divendres 7 – dijous 13 d’abril de 1939

 Mentre cada vegada hi ha més governs que reconeixen el règim franquista i la situació internacional es complica amb l’ocupació d’Albània per les tropes italianes, el grup d’escriptors de Roissy inicien una nova etapa.

Comença així una nova vida pels escriptors que arriben a Roissy, una nova vida sense preocupacions, ja que tenen un lloc on dormir i menjar, on poden escriure, fer diversos esports però que alhora es sentida com una etapa en la qual han de decidir quin ha de ser el seu futur, per tant suposen que serà una etapa breu, en la qual viuen en una mena de paradís d’on, de moment, no poden escapar-se. Un camp d’accueil privilegiat on comencen amors que provoquen situacions tenses i on l’avorriment i el matar les hores són una de les preocupacions dels estadants.

Al començament, els sembla, quasi un somni:

19390407_casa.png

“Aquí tots estem encantats de la vida. Tot hi és fàcil i somrient. El sol ha renascut amb esclat. I els companys es dediquen al dolce far niente intensiu. Els uns jeuen damunt l’herba. Els altres no paren de jugar a tota mena de jocs a l’aire lliure. Aquests dies de Pasqua una tropa jovenívola, nois i noies en short o mallot, han inundat el castell de joventut i optimisme, d’eufòria sanitosa.
[…]
Però una preocupació gravíssima fa que la nostra joia no sigui absoluta. […] La guerra! La guerra m’obsessiona. […] I la guerra general sembla imminent. […] Tan bé que s’està a aquí! […] Estem vivint un conte de fades. No podíem imaginar mai, en sortir de Barcelona, que aniríem a parar en un lloc tan ideal.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida. Diari d’un exili p. 53)

Un lloc ideal on cada dia fan dos àpats a hores fixes:

“Tots plegats mengem en una gran sala les finestres de la qual donen al parc. Ens serveixen dues dones poc amables i que sempre porten pressa. Els àpats tenen lloc a les dotze i a les set. Puntualment. A toc de campana. El menú és més variat i de més qualitat que el de la Maison tolosenca. Els postres, sobretot, son exquisits i diversos. Però és més escàs. En canvi ens donen cervesa i cafè i esmorzar -cafè amb llet i pa o croissants.” (Sebastià Gasch, op. cit. p. 52)

Xavier Benguerel no té un record tan positiu, en conjunt, de Roissy:

“Els primers dies, les pluges cançoneres tancaven portes i finestres, entelaven el paisatge. L’ensopiment ens empenyia cap al poble, on no hi havia res a contemplar, res a fer ni tan sols un cafè confortable on passar les hores. […]
Mullats, malhumorats, tornàvem al castell. Ens dèiem poca cosa. El menjar s’assemblava molt al ranxo casernari. Queixar-se hauria estat una vilesa. Les notícies dels camps de concentració eren més angunioses cada dia.[…]
Plovia. Ens vèiem massa. Sobretot massa de la vora. Les afinitats del clan no es destacaven tant com les discrepàncies. Llegíem. Escrivíem.” (Xavier Benguerel, Memòries. p. 325)

Tot i que explica que:

“Cantàvem, ballàvem. La meva dona i jo vam aprendre de jugar al tenis, d’anar amb bicicleta.” (Xavier Benguerel, Memòries. p. 328).

Anna Murià descriu com era la cambra que compartia amb Mercè Rodoreda:

19390407_muria-i-rodoreda.png
 Anna Murià i Mercè Rodoreda

 “Mercè i jo ens sentíem bé a la nostra cambra, modesta però suficientment espaiosa, sota teulada -la teulada de la banda esquerra de l’edifici-, amb el sostre fent baixada fins a arribar arran de terra; la finestra era en un sortint del sostre inclinat, prou avall per poder mirar a fora i veure una part de teules i un bon tros de cel. Hi havia els dos llits, el de Mercè al cantó on el sostre era més baix, i entremig la taula per escriure, un parell de cadires, un penja-robes a l’altra banda, un palanganer… (De dutxa, només n’hi havia una per a tots fora de l’edifici, en una de les dependències, i amb aigua freda). A les parets teníem clavades fotografies i gravats. Mercè descobrí en algun racó del casal un gran recipient cúbic de vidre gruixut, blavós, de gairebé un metre d’alçada i d’amplada -potser havia estat una peixera-, el pujà a la cambra, no sé si ajudada per algú, el col•locà sota la finestra, l’omplí d’aigua que traginà amb galledes, hi posà uns grans braçats de verd, branques d’arbre i rames de matoll, i el mantingué així, com un petit bosc, mentre habitàrem allà. També hi teníem sempre flors en un gerro i alguna escorça d’arbre coberta de molsa.” (Mercè Rodoreda, Cartes a l’Anna Murià, pp. 33 i 34).

Finalment els joves, Núria i Joan Jordana i Jordi Murià que no havien de residir al castell, s’hi poden quedar.

“No vaig haver d’anar-me’n. Decidiren que provisionalment ens quedéssim i després ja veurien el que en farien de nosaltres. Ens allotjaríem al castell mig d’amagat fins que la policia ens legalitzés la situació i el Comitè ens assignés una pensió.” (Jordi Murià, Memòries al final de la guerra, p. 14).

Per a ells, com a mínim per a Joan Jordana, foren unes vacances prolongades.

*********************

Mentre, els refugiats en els camps de concentració somien com en poden escapar i anar a un país on sigui possible començar una nova vida:

“Setmanes i setmanes, mesos i mesos, incrustat en la massa, submergit en un magma de sensacions primàries, he arribat a perdre el sentit de la individualitat. No, no ben bé. De tant en tant m’agafava una mena de desesper. Alguna cosa en el fons de mi volia deseixir-se, volia volar, volia desenganxar-se d’aquest espès amuntegament humà. Omplia fitxes. Fitxes amb el meu nom, amb els pobres títols que podia adduir […] Poca cosa. Omplia fitxes. Tothom deia que existia un organisme misteriós, ple de poder, que, si volia, t’alçava de la fam i del fred, de la solitud […] i et portava lluny, en algun país on podies començar una nova vida.” (Lluís Ferran de Pol, De lluny i de prop, p. 59)

***

Tot i la duresa de la seva situació, el desig de llegir i la necessitat d’escriure segueixen presents en alguns dels internats als camps: Agustí Bartra ho recorda anys més tard en un poema titulat “Argelers” (L’evangeli del vent ,1956):

Argelers

A la sorra va néixer el meu cant de vidència.
Vora l’antiga mar, entre adormits,
s’alçà
el guerrer de l’espiga, l’atlant verd de mon ànima.
Pur en la soledat del vent i les gavines,
s’alçà com aquells arbres on el cel i els déus viuen,
on els aires somnien en l’ocell sense pes,
on l’aigua va esborrant els seus braços de neu.
Tu sols eres el fill del cant, el qui segueix,
el blau genet de boira dalt de l’aire terrible.
En la nit dels cent mil penjaves, invisible,
del muscle de la pàtria talment un branc de liles …
Oh, l’aurora en els mots i el zenit en la imatge!

Anuncis

One response to “Divendres 7 – dijous 13 d’abril de 1939

  1. D’on surten els diners per mantenir Roissy-en-Brie?

    El compromís adquirit pels escriptors francesos del Comité Bataillon amb la direcció del Comité pour le Parrainage és de 5.000 francs durant tres mesos. D’aquesta manera, a l’abril, el maig i el juny de 1939, a cada començament de mes, el Centre d’Aide aux Intellectuels d’Espagne lliura al Comité du Parrainage pour les Refuggiés l’esmentada quantitat.

    Els escriptors i els intel•lectuals francesos es nodreixen, entre altres, de la col•laboració del Comité International de Coordination et d’Information pour l’Aide à l’Espagne Républicaine, que els fa una important aportació 8.163.

    El Comité d’Aide també rep una aportació important per part d’un mecenes. El 6 d’abril de 1939 Henri Calet escriu a Clara Candiani per dir-li, entre altres qüestions, que ha rebut 500 dòlars –uns 19.000 francs– per al projecte de part d’Henry Church.

    Aquestes quantitats, més les que el Comité pour le Parrainage hi aporta, són les destinades al manteniment general. D’aquesta manera, aquest comitè, com a primer responsable de l’acolliment, tramet a Roissy-en-Brie les quantitats pactades mensualment (24.000 francs per l’abril, 25.000 pel maig i 24.500 pel juny, per al conjunt dels 40 acollits).

    DE MOMENT, EN AQUESTS TRES MESOS, NO HI HA HAURÀ CAP APORTACIÓ DE CAP ÒRGAN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s