Divendres 31 de març – dijous 6 d’abril de 1939

19390331_guerra-acabada.pngEl 31 de març les tropes franquistes han entrat a a Almeria, Múrcia i Cartagena. L’1 d’abril el General Franco proclama la victòria de “las tropas nacionales” un cop “cautivo y desarmado el Ejercito Rojo”

Divendres 31 de març de 1939

A Tolosa, al matí, Sebastià Gasch va a comprar:

“Dia 31. Dia particularment agitat. Al matí he comprat diverses coses al Printafix i una maleta a la plaça Esquirol. A la farmàcia del boulevard Jaurès no tenen els dos quilos de psyllium que demanava. Hi haig de tornar a la tarda.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 41)

També segurament al matí, Àngel Ferran i Antoni Vila escriuen a Carles Pi i Sunyer. Li tornen a expressar la difícil situació en què viuen i li demanen si els pot ajudar, alhora que li comuniquen algunes de les seves preocupacions (segurament comunes amb molts dels altres exiliats):

“No us amagarem, no obstant, que l’esdevenidor es presenta per nosaltres en aquests moments ple d’incertituds. Abans de trepitjar terra francesa férem molts de projectes que la crua realitat ha anat esvaint.”

Una d’aquestes preocupacions és la manca de comunicació amb els familiars que han quedat a l’Estat espanyol i la situació internacional amb la previsió d’una futura guerra:

“[…] tot sembla indicar que marxem cap a la guerra inexorablement” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, pp. 51 i 52).

A l’hora de dinar, la dona d’en Jordana i Anna Murià diuen que marxen al castell de Roissy-en-Brie. La notícia és molt mal acollida pels que es queden:

“A l’hora de dinar, la Murià i la senyora Jordana han esbombat la nostra anada al castell. Navarro l’ha comentada irònicament. Francès, amargament. Jordana ha parlat amb Roure. Hem decidit visitar Monsieur Soula. Una carta anunciant-nos la tramesa dels laissez-passer ens ha fet desistir. Hem anat a l’estació a gestionar el bitllet reduït del qual ens parla la carta. No en donen. He anat a prendre cafè al Bar André. Gran efervescència. Reacció violenta contra la nostra anada al castell. Maseras ha botat histèricament. Artís s’ha produït com un energumen. Ens ha acusat a tots de desertors. Ferrant ha pretès que ens volíem acomiadar a la francesa.” (Sebastià Gasch, op. cit., p. 41)

Armand Obiols escriu a Francesc Trabal, des de Tolosa, després de fer-li saber que ja han rebut els 3000 francs per al viatge, explica que al migdia han comunicat la partida a alguns dels que es queden a Tolosa:

“Fins avui havíem mantingut secret el viatge. Però aquest migdia, com que teníem preparada la sortida per avui, ho hem comunicat als de més compromís. Jordana, no sé si amb gaire habilitat, ho ha dit a Roure i Torrent. Sembla que Roure ha quedat una mica sorprès i ha dit que t’escriuria. No sé què et dirà, però no et deixis enternir. Digues-li que es preparen noves residències -és el que Jordana li ha dit- i que el tindràs present. En fi, la cosa és fàcil d’arreglar, però cal que coincidim amb el què cal dir-li.” (AHS. Fons Francesc Trabal. AP 125/3, documentació facilitada per Albert Taulé).

***

Des de Boissy Ferran Soldevila escriu a Pi i Sunyer i, després de dir-li que el “El molí resulta molt acollidor i força confortable”, li pregunta si coneix a algú del Ministerio per poder demanar un subsidi en qualitat de bibliotecari de l’Estat ja que als funcionaris d’altres ministeris els han donat 300 francs:

“Ho dic, no sols perquè fóra just, sinó també amb vistes a alleugerir tan com em sigui possible les despeses que ocasioni a la Generalitat. (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 53).

Dissabte i diumenge 1 i 2 d’abril de 1939

Segons Sebastià Gasch durant aquests primers dies d’abril l’ambient entre els refugiats és molt tens, a més els que marxen al castell encara no tenen papers:

“Durant els tres dies que precediren la nostra sortida de Toulouse l’atmosfera es carregà extraordinàriament. Esdevingué irrespirable, angoixosa. Els laissez passer no arribaven.” (Sebastià Gasch, op. cit., p. 43).

Dilluns 3 d’abril de 1939

A Tolosa els que han de marxar a Roissy, tot i que encara no tenen els papers, decideixen emparaular un autocar per a dos quarts de dotze de la nit. Gasch està preocupat per si alguns dels que es queden els volen impedir la marxa.

***

A Illa (Ille-sur-Tet) des de l’Hôtel du Midi Pompeu Fabra contesta una carta de Francesc Trabal, dient-li que la seva insistència en demanar que Pous seguís sent president de la ILC:

“[…] no tenia altre fonament, cap altre, que el greu que em sabia que ell pogués creure que no li perdonàvem el seu comportament envers els seus companys de la Institució en els moments en què deguérem abandonar precipitadament la nostra terra: ja sabeu la il•lusió que li feia el seu càrrec, i era de creure que li havia de doldre molt que l’en consideréssim destituït definitivament”.

Però com que s’intenta organitzar una altra entitat diu que accepta entre altres raons perquè així podrà continuar treballant amb ell:

I cregueu que una de les coses per les quals en seria plaent d’exercir-la [la presidència] fóra precisament perquè això em permetria de tornar a tenir com a company de treball a vós, que ja veieu com anàrem equivocat en el temors que teníem sobre els motius pels quals jo desitjava cessar en el meu càrrec de president accidental de la Institució. (AHS. Fons Francesc Trabal. AP 125/2 documentació facilitada per Albert Taulé)

***

A Argelers, Agustí Bartra escriu a Carles Pi i Sunyer i li explica les seves impressions del camp:

“Després de molts dies de vent o de pluja, avui disfrutem d’un dia ben bé primaveral. La primavera hom la sent en la tebior de l’aire i hom la veu en el color del cel només, car aquest camp està situat tot al llarg de la platja. L’esguard, però, se’ns en va cap a terra endins, en direcció al blanc Canigó on s’aixequen llunyanes arbredes i la terra deu florir. La cap vermella dels espahís ens aconsola, en part, de l’absència de color…” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 54).

19390331_soldat.png
 Soldat, espahí i interns d’un camp

***

A Tolosa arriba l’autocar a dos quarts de dotze de la nit:

“Marxàrem Benguerel, Oliver, Trabal i llurs mullers [el germà de Francesc Trabal amb la seva dona i la d’en Francesc Trabal], Jordana i la seva muller i els dos fills, la Murià i el seu germà, Obiols, Montanyà, Guansé, Nyerra, Calders i jo. ” (Sebastià Gasch, op. cit., p. 43).

Dimarts 4 d’abril de 1939

Els refugiats que marxen de Tolosa passen la nit en l’autocar, és un viatge llarg durant el qual travessen mitja França.

9 del matí.Joan Oliver envia a Trabal, segurament des de Limôges, el telegrama següent:

“Sommes en route. Autocar. Arriverons Roissy ce soir. Oliver” (AHS. FFTB. Correspondència. Oliver, informació facilitada per Albert Taulé)

***
A Tolosa, Avel•lí Artís envia una carta a Carles Pi i Sunyer comunicant-li que el dia abans havien marxat de Roissy uns quants escriptors dels que havien fugit des d’Agullana i que, d’aquests, només han quedat a Tolosa: Rovira i Virgili, Serra Hunter, Josep M. Francés i ell i li pregunta si la selecció l’ha feta ell, com li va dir Benguerel, o és una mostra de favoritismes. El to, malgrat ser cortès, demostra una gran indignació.

“Ahir a la nit sortiren cap a una residència d’intel•lectuals muntada als voltants de París, alguns dels que sota els vostres benevolents auspicis poguérem traspassar la frontera.
[…]
Com sigui que Xavier Benguerel, en acomiadar-se’m ahir al vespre i parlar-me per primera vegada d’aquest afer, que ignoro per quines raons s’ha portat en un secret que el fa tot suspecte, va dir-me que vós havíeu intervingut en la selecció de les persones que van a instal•lar-se al château de Roissy-en-Brie, us agrairia que em féssiu el favor de comunicar-me si allò que Benguerel em digué és cert. En aquest cas, vos disposeu i nosaltres, a cegues, obeïm.
Però, sí, com temo, aquella afirmació no passà d’un recurs per a excusar favoritismes i pretericions de difícil justificació, m’interessaria de constatar-ho per saber quin valor poden tenir certes protestes de consideració i promeses per a un futur immediat.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 55).

***

Sebastià Gasch anota minuciosament els llocs per on passen i les petites incidències d’aquest llarg recorregut: Tolosa- Brive-Limoges (on esmorzen) -Chateauroux – Salbris (on dinen a les dotze) -Orleans (on s’aturen perquè els germans Murià puguin anar a saludar els seus pares) – Pithiviers (dos quarts de cinc) -Malesherbes (tres quarts de cinc) -La Chapelle-la-Reine (les cinc) -Fontainebleau (dos quarts de sis)-Melun (tres quarts de sis)-.el xofer es perd i arriben a Roissy-en-Brie a les 7 en punt, plou, és fosc.

19390331_mapa.png

“De Tolosa a París hi ha 713 quilòmetres. De París a Roissy-en-Brie, uns 30. Va ser un viatge llarg, pesat. Plovia. No veiem res, sinó la nit. […]

Vam fer el viatge de Tolosa a Roissy-en-Brie al llarg de vint hores trontollants, grises, monòtones, amb pluja als vidres i a través d’una geografia descolorida, mansa. A mitja tarda, baldats, somnolents, en Jordana, amb dona i fills, els Trabal, amb dona i mare, l’Oliver amb la dona, la Murià, amb la mare i germanet, la Rodoreda, en Guansé, en Calders, en Gasch, l’Obiols, en Montanyà, en Nyerra, la meva dona i jo, en total, vint-i-tres, vam fer la nostra entrada al castell.” [Trabal i Rodoreda eren ja a París o a la vora de París, Trabal des del 18 de febrer i Rodoreda des de finals de febrer, però probablement els dos estaven al Château esperant l’autocar on van entrar amb els que venien de Tolosa.]

[…]

“Tot era fosc, tronat, antic, com apuntalat amb invisibles estaques. A fora: fred, plugim, una claror somorta.
Els Trabal, Jordana, Rodoreda i Murià, van ocupar les habitacions de la mansarda. L’Oliver i la seva dona, i jo amb la meva, l’annex que el genius loci de Monsieur Samson havia subdividit amb un gran cortinatge. A les minúscules cambres del château d’eau, i en lliteres superposades, van encabir-se en forçada simbiosi: Gasch-Montanyà, Calders-Nyerra i Guansé-Obiols.” (Xavier Benguerel, Memòries: 1905-1990, p. 322, 324-325).

Sebastià Gasch també ens dóna una impressió més aviat negativa de l’arribada al Château:

“La meva arribada a Roissy no fou tan pessimista com l’arribada al mas Perxés però Déu n’hi do. Plovia desesperadament també. I anant i venint del castell a la cambra que ens havien destinat em vaig enfangar copiosament. Menys mal que no ens obligaren a transportar matalassos sota la pluja! Però transportàrem maletes que, essent de cartró, sap encara més greu. La meva presa de possessió de la cambra no fou tan pessimista com la de la cambra de la caserna tolosenca però Déu n’hi do també. Hi faltava de tot. Ni lavabo ni estufa. I el vàter, qui sap on era. Als llits, en lloc de matalassos una post de fusta pura i simple. I l’habitació és més petita que una capsa de llumins. Montanyà, Guansé i jo, que som els qui hi viurem, ens haurem de moure amb grans dificultats.” (Sebastià Gasch, op. cit. p. 47).

Van ser rebuts per Monsieur Samson que els donà les pautes de vida del château: dinar a les 12, sopar a les 7, minuts abans del menjar es toca la campana. L’esmorzar se l’ha de preparar cadascú. Els explica també de quines habitacions poden disposar que segons Benguerel eren : a la mansarda, tres cambres confortables i dos annexos i al Château d’eau, tres petites habitacions. Gasch parla només d’on està ell allotjat: una petita habitació on vivien Montanyà, Guansé i ell. Probablement en una altra habitació vivien Calders, Cluselles (Nyerra) i Obiols.

Per tant, la distribució va ser la següent:

A la mansarda del Château: els Trabal, Jordana, Rodoreda i Anna Murià en tres habitacions, als annexos Oliver i Benguerel amb les dones respectives i al château d’eau (que era on hi havia el dipòsit de l’aigua): Gasch- Montanyà, Guansé- Oliver i Calders- Cluselles (distribuïts en tres habitacions molt petites amb lliteres).

Al Château ja hi troben un grup d’intel•lectuals castellans amb els que conviuen durant un temps.

Dimecres 5 d’abril de 1939

19390331_casa.png

L’endemà la impressió del castell és més favorable per a Sebastià Gasch:

“L’endemà afortunadament ho havia de veure tot menys negre. El castell, més que castell, és un gran palau senyorial. Però ja és sabut que els francesos així com de les villas en diuen hotels, dels palaus com aquest es diuen châteaux. Blanc i amb teulades de pissarra, molt simple de línies, proporcionat, rodejat de molta vegetació, deu ésser de finals del XVIII. Un palau Lluís XVI però molt restaurat. Amb salons immensos de grans finestrals. Actualment, aquest palau ha estat convertit en Auberge de la Jeunesse. Un d’aquells “hostals” que hi ha escampats arreu de França i que el jovent d’ambdós sexes lloga per a passar-hi unes vacances. És a dir, que durant molts mesos de l’any aquestes auberges són buides. Un père aubergiste les dirigeix. El de la nostra es diu Monsieur Samson.” (Sebastià Gasch, op. cit. p. 48).

***

A Tolosa Maria Baldó escriu a Pi i Sunyer explicant-li les activitats i comitès que volen organitzar a Tolosa. En els primers paràgrafs d’aquesta llarga carta parla de la marxa del grup de Roissy:

“Els membres de la Institució de les Lletres Catalanes, amb altres persones que no són d’ella, ja sabeu que són a Roissy. Han deixat, alguns d’ells, per ací un record no massa agradable. No vull fer potin i per tant omiteixo donar-vos detalls que sé feririen la vostra sensibilitat. […] No crec que sigui indiscret dir-vos que amb el meu marit i amb mi, han estat poc gentils i gens amables. Per la seva banda no han tingut pas en compte les vostres recomanacions de Mas Perxés respecte a unió entre tots els que depeníem de la Conselleria.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 56).

Dijous 6 d’abril de 1939

Resposta d’Avel·lí Artís a Pi i Sunyer on li agraeix la resposta a la seva carta anterior i, amb un to totalment diferent, els suggeriments sobre el que poden fer a Tolosa i acaba:

“Amb salutacions de la meva dona, que agraeix l’amable record que en teniu, i dels amics Maseras i Francès, rebeu una abraçada cordial del vostre devot” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p. 58).

Advertisements

One response to “Divendres 31 de març – dijous 6 d’abril de 1939

  1. Josep-Vicent Garcia

    L’escriptor Ferran de Pol continua tancat al camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló. Posteriorment anirà, a principis de maig, al de Barcarès. Tingué durant la guerra i al camp una llibreta en la qual anotava de forma resumida els fets que li anaven passant… i el que hi sentia. Després ell va reelaborar les informacions i va escriure per a “El Nacional” de Mèxic “Campo de concentración” i posteriorment a Catalunya “De quan de Sant Cebrià del Rosselló en dèiem Saint-Cyprien” dins del miscel·lani “De lluny i de prop” (1973).
    Només se n’han conservat tres fulls manuscrits. Un dels fulls explica un dia del camp de concentració de Sant Cebrià del Rosselló que ara reproduïm:
    “Saint Cyprien, 5 abril 1939. 1/4 de tres. Sol i boirina suau. Un clot d’aigua bruta, amb restes de menjar i llaunes de conserva. Hèlix que giravolten de cara al vent. Recorden el molí i el molí el lent treball profitós. Nosaltres inactius, horriblement inactius. Han fet petits avions de fusta o llauna que coronen les barraques. Giravolten les hèlixs. Corren sense moure’s de lloc. Freturen una fugida, com nosaltres, i resten empresonats al cim de les barraques com a símbols sofrents. Les llaunes, prop meu, reflexen el sol i fereixen la vista. Canigó. A aquesta hora hom el mira sempre com exponent de bellesa, ací, on tot és tan lleig. És blanc malgrat el desglaç de la seva falda. Des d’ací, clotades plenes d’ombra en contrast amb el blanc punxant dels cims el fan cantellut i d’un relleu vivent. Cada pendent, cada petita vall, el més petit del seus inflaments o depressions sembla voler accentuar-se i eixir del tot per a afirmar-se. [mots il·legibles] apareix d’un blau fosc una mica emboirat, com difuminat. Es retalla contra un cel lletós, al voltant i damunt del qual flota la massa majestuosa de núvols blancs que semblen immòbils. Més amunt el cel blau damunt el qual s’esquincen filagarses de vapors que acabaran per fondre’s. De xabola a xabola, lligada a cordes voleia la roba posada a secar i el vent, de les xemeneies tortes (quan n’hi han) arrossega el fum cap avall que es fon escampant la fortor d’aquest carbó especial semblant a ous negres”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s