Divendres 24 – dijous 30 de març de 1939

El dia 28, sense trobar resistència, les tropes franquistes entren a Madrid. L’endemà cauen Jaén, Guadalajara, Ciudad Real i Albacete. El dia 30 les tropes franquistes ocupen València i Alacant. La guerra és a punt d’acabar.

19390324_tolosa.png
Tolosa

A Tolosa, durant aquests dies, Xavier Benguerel va sovint amb Pere Calders a passejar per la ciutat:

“Queia la tarda sobre l’antiga ciutat de Tolosa. En Pere Calders i jo sortíem a caminar pels carrers. Feia fred.– Arribem-nos fins al pont?Ens hi arribàvem. Amb els rius esdevé com amb el foc: els jocs constants del corrent atreuen com els de les flames. Miràvem com passava l’aigua. Es feia fosc. Fins aleshores no ens adonàvem del clapoteig d’uns rems, del crit rogallós d’una sirena, del lladruc d’un gos, d’unes veus que s’allunyaven […]Tornàvem lentament cap als Pompiers.– En aquesta hora, a Barcelona … – deia.Era inevitable, necessari. Molt més que de literatura ens agradava enraonar de qualsevol tema referit al nostre desvalgut país, a la nostra condició d’exiliats.”(Xavier Benguerel, Memòries: 1905-1990, p. 320-321)

***

Probablement un d’aquests dies Ramon Vinyes marxa a París.Divendres 24 de marçA Prats de Molló el redactor de l’ Informe de l’èxode de la població civil i dels exercits republicans espanyols a Prats de Molló del 27 de gener de 1939 al 16 de març de 1939 escriu:

“I en aquest dia benaventurat del 24 de març de 1939 el malson s’acaba:A Prats de Molló ja no hi queden refugiats polítics espanyols i la vida trepidant d’aquests dies per fi s’ha acabat.Retornada la gran calma,ara podem adonar-nos del què ha estat l’èxode espanyol, ja que la devastació del nostre municipi i del seu voltant és total” [a Prats de Molló hi va haver més de 42.000 refugiats] (reproduït a El document de Prats. Informe de l’èxode a Prats de Molló, del 27 de gener al 16 de març de 1939, p.54 )

Dissabte 25 de març Francesc Trabal escriu, des de Montmorency, a Carles Pi i Sunyer i li diu que està resolt el projecte d’una residència, durant tres mesos, per a intel•lectuals a Roissy-en-Brie, poblet a la vora de París:

“Quan la gent de Roissy hi estiguin instal•lats estaria molt bé que Vós hi féssiu una visita. No és pas lluny: tres quarts de tren de banlieu, per l’estació de l’Est.”

També demana si a canvi d’algun treball se’ls podria facilitar una petita suma i li comunica que Fabra li ha escrit per si Trabal pot fer alguna cosa per treure del camp de concentració d’Adge l’escriptor J. Morera i Falcó i al seu torn li demana si ell pot fer-hi alguna cosa.Finalment li dóna la relació dels que aniran a Roissy:

“A finals de la setmana entrant podran anar a Roissy els que han estat acceptats. Els serà pagat el viatge de Toulouse o d’on sigui la residència i se’ls arreglaran els papers de sejour. […]1. C.A. Jordana Mayans (2 persones)Enginyer; novel•lista2. Joan Oliver Sallarès (2 persones)Poeta, dramaturg3. Josep M. Trabal Benessat (2 persones)Advocat; Professor d’Economia i Dret4. Xavier Benguerel Llobet (2 persones)Comediògraf; novel•lista5. Joan Prat Esteve (Armand Obiols)Crític literari, poeta6. Lluís Montanyà AngeletPeriodista. assagista7. Mercè Rodoreda GurguiNovel•lista, contista8. Anna Murià RomaníPeriodista, novel•lista9. Domènec GuanséPeriodista, dramaturg, novel•lista10. Sebastià GaschCrític d’art, de dansa i de cinema11. Pere CaldersDibuixant; contista, novel•lista12. Enric Cluselles (Nyerra)Pintor. Decorador. Dibuixant13. Francesc Trabal Benessat (3 persones) Novel•lista(reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, pp. 42 i 43).

***

19390324_colombine.png
 Transatlàntic “Colombie”

Des del port de Le Havre, Josep M. Capdevila, Pau Vila i Miquel Joseph marxen cap a Colòmbia, en el transatlàntic “Colombie”.

Diumenge 26 de marçDes de Tolosa Jaume Serra-Hunter escriu a Carles Pi i Sunyer i li comenta que segueixen sense poder portar el seu fill a Tolosa i que, amb la seva dona, han decidit marxar a Marsella (on hi ha el fill) el dia 28 i que li sabrà greu si Pi i Sunyer va a Tolosa els dies que ell no hi serà.Sebastià Gasch visita, amb Alfons Maseras, el museu de Tolosa:

“Un diumenge fred i gris – 26 de març-Maseras i jo hem visitat el museu. Perdudes entre una quantitat atabaladora de quadres d’història tan pretensiosos com buits, hi ha unes quantes obres remarcables. (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 37).

Dilluns 27 de marçA Tolosa, a la tarda, Sebastià Gasch s’enfronta amb Alfons Maseras perquè considera que aquest vol aprofitar-se d’una carta rebuda de la Legació de Cuba.Dimecres 29 de marçDes de Tolosa Jesús M. Bellido escriu a Carles Pi i Sunyer i li explica les activitats que s’organitzen a Tolosa i li planteja una sèrie de qüestions, entre d’altres si a Mèxic, cap on es diu que s’organitza l’anada de refugiats, rebran bé que arribin a lhora tants científics com es diu que hi aniran.

***

A la tarda, a Montmorency, Francesc Trabal escriu a Carles Pi i Sunyer i li explica que al matí ha vist Mlle. Candiani i que han quedat que el dissabte es preveia l’arribada a Roissy del grup d’escriptors, que ella buscaria els diners necessaris per al viatge i que els enviaria Tolosa, que és d’on prové el grup.També li enumera algunes de les coses que creu que els mancaran:

“Ara a Roissy només mancaran aquelles petites coses que podrien ajudar a fer confortable aquella residència: llibres, maquines d’escriure, algun matalàs de llana, miralls, alguna reserva de menjar per un si de cas (cacau, formatges, etc,). Però em sembla que tot això sobre la marxa s’anirà resolent.”

Finalment li demana, amb molta recança, si li podia donar diners :

“No cal dir que ara com ara només puc oferir-vos una col•laboració en el que vulgueu, per compensar els vostres favors. Em faríeu feliç si poguéssiu utilitzar els meus serveis on fos (en les gestions que pogués ajudar, a l’oficina, a fer el que volguéssiu que fes), i això em semblaria molt just. Continuo creient que no podem acostumar-nos a rebre favors sense rendir per la nostra banda algun servei o altre.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p.49- 50)

***

Mentre, a Tolosa, Sebastià Gasch està cada vegada més nerviós perquè es pensava que ja n’hauria marxat i la ciutat el cansa:

“Deu fer tres setmanes que en Trabal ens va anunciar l’anada al castell. I res. Aviat, però, en Trabal esdevingué més categòric. Calia fer les maletes. Era qüestió d’uns vuit dies. El dimecres dia 29 sortiríem. … El 29 tan esperat, però, agonitza en aquests moments. I res. Estem com el primer dia.” (Sebastià Gasch, op. cit., p. 39)

***

Des de Boissy-la-Riviere Carles Riba escriu a Francesc Trabal, primer s’excusa de no haver coincidit a París ja que hi va poc i p
er poca estona. Després li comenta que Josep M. Capdevila va marxar cap a Colòmbia el 25 amb en Pau Vila i en Miquel Joseph i que el primer va haver de decidir què feia en qüestió d’hores.També parla de la necessitat dels subsidis per a ells ja que tenen cobert l’allotjament i la manutenció però res més.Dijous 30 de marçA Boissy-la-Rivière Carles Riba escriu a Pous i Pagès una llarga carta on li confessa que està “molt tou” i neguitós:

“No hi ha res més enervant que la interinitat; i per a nosaltres Boissy és provisori, i a Boissy, fins ara hem estat instal·lats provisòriament. La petita colònia rutlla; amb molt de tràfec físic.[…]He fet alguna escapada d’hores a París, he vist En Pi, i abans d’ahir una breu estona l’Sbert i en Tarradellas; molt amables, molt correctes. Espero En Bosch que torni amb clarícies. En Trabal m’escriu de tant en tant; manifasser com sempre. En Capdevila, no us en planyeu, va decidir-se a la seva gran aventura en hores, havent-ho d’arranjar tot a corre-cuita. Ja us escriurà. I no us penseu: per si això d’Anglaterra no se’m resol d’una manera satisfactòria, jo mateix vaig fent-me a la idea de Colòmbia.”

Parla de diversos projectes literaris i li comenta que el seu fill està escrivint les memòries de la seva fugida:

“A propòsit: he descobert que el meu Oriol està escrivint unes memòries del nostre èxode d’una veritat i una vivacitat emocionants.” (reproduïda a Carles Riba, De casa a casa: tria de cartes. A cura de Carles-Jordi Guardiola, pp. 148-151)

També avui Carles Riba escriu a Pierre Rouquette i li explica que tot i que fa un mes que són a Boissy només fa pocs dies que s’han instal•lat al molí de Noisemont, al castell de Bierville.

“Hi estem molt simplement, fins austerament però bé. La convivència exquisida. Dins un parc negligit, esplendid, amb tot, d’arbres i d’aigües.”

Li parla de la necessitat d’anar a Anglaterra ell, Pi i Sunyer, Bosch i Gimpera i Ferran Soldevila per a

“constituir allí un grup d’expansió catalana” (reproduïda a Cartes de Carles Riba, 1939-1952. A cura de Carles-Jordi Guardiola, p. 43)

***

A Tolosa, a la tarda, quan torna del cinema, Sebastià Gasch es troba Xavier Benguerel que li comunica que Joan Oliver ha rebut els diners per poder marxar cap a Roissy -en-Brie.

“Dia 30 de març. Dijous. En tornar aquesta tarda de veure Quai des brumes al cinema Saint-Cyprien […] en Benguerel m’ha allargat la mà: l’Oliver acabava de rebre un mandat de 3.000 francs! Els diners per al nostre viatge al castell … En fi Gràcies a Déu! Només una preocupació priva la nostra felicitat d’ésser absoluta: marxem sense papers. […] I les petites inquietuds de sempre. ¿L’absència de papers ens crearà dificultats? ¿Els Bransuela i companyia intentaran fer-nos alguna mala passada? Però no hi fa res. La nostra marxa inlassable vers el nord es prossegueix victoriosa.” (Sebastià Gasch, op. cit., pp. 40-41)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s