Divendres 10- dijous 16 de Març de 1939

19390316_mapa.pngA França, la inquietud augmenta amb la invasió de Txecoslavàquia per Adolf Hitler que culmina amb l’entrada de les tropes nazis a Praga el dia 15 de març. Mentre, alguns escriptors han aconseguit instal•lar-se a París o als voltants, però la majoria són encara a Tolosa o al Rosselló.

Dilluns 13 de març

Francesc Trabal escriu una carta a Hermon Ould, secretari internacional del PEN Club, que resumeix la situació dels escriptors relacionats amb la ILC. (informació facilitada per Albert Taulé i Tello). Aquest document, juntament amb les cartes que rep Pi i Sunyer, les que escriu Carles Riba i un reportatge de Domènec Guansé ens permet saber on són molts dels escriptors durant el mes de març:

París i voltants

19390316_mapa-2.pngA Montmorency: Francesc Trabal (des del 18 de febrer)

Francesc Trabal, secretari de la ILC, viu a Montmorency a casa del seu cunyat i des d’allà o des de París, on viatja sovint, intenta trobar alguna solució per als companys de la ILC i per a ell i la seva família. En la carta que escriu al secretari internacional del PEN Club fa un breu informe sobre la situació dels escriptors i distingeix entre els que estan establerts i els que no:

“Els escriptors que es troben establerts són: Maurici Serrahima, Carles Pi i Sunyer, Just Cabot, Pau Vila, Joaquim Xirau Palau, Rafael Tasis Marca, Josep Carner i Lluís Nicolau d’Olwer. També tenen una situació arreglada Pompeu Fabra, Carles Riba, Ferran Soldevila i Jaume Serra Hunter. Els que no ho estan són: Josep Pous i Pagès, Josep M. Capdevila, Josep Roure Torent, Sebastià Gasch, Alfons Maseras, C. A. Jordana, Mercè Rodoreda, Lluís Montanyà, Antoni Rovira i Virgili, Josep M. Trabal, Joan Oliver, Anna Murià, Feliu Elias, Armand Obiols, Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Josep M. Francès i el mateix Francesc Trabal.” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

***
A París: Mercè Rodoreda (des de finals de febrer) i Pous i Pagès

Josep Pous i Pagès, el president de la ILC, ha marxat d’Avinyó a començament de març, i arriba a París on espera el seu fill.

“Josep Pous i Pagès és a París a l’espera del seu fill. Confia que quan estiguin plegats podrà solucionar els problemes de sojorn i econòmics. Quan Francesc Trabal li demana si vol marxar a Amèrica, Josep Pous és de l’opinió de quedar-se a França.” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a L’esperit de Roissy i Trabal 1939. Estudi inèdit, 2003)

Mercè Rodoreda s’allotja al PEN però ni té permís ni recursos econòmics.

“Ja sigui a França o a Gran Bretanya, li interessa treballar en les obres que es va endur de Barcelona i estaria disposada a quedar-se com a hoste d’alguna casa, per evitar les despeses d’un hotel. A mitjan març s’adreça a Jaume Miravitlles per veure si pot aconseguir-li un aval d’algun ciutadà francès que li permeti obtenir una carta de residència a París.” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

***

A Boissy-la-Rivière: Josep M. Capdevila, Ignasi Mallol i Miquel Joseph (probablement des de finals de febrer), Clementina Arderiu i Carles Riba (des de l’1 de març) i Ferran Soldevila (segurament des de mitjan de març).

Josep M. Capdevila és un dels primers que s’instal·la a Boissy-la-Rivière, a l’Auberge de la Jeunesse l’Épi d’Or. Carles Riba amb Clementina Arderiu esperen poder marxar a Anglaterra, aviat. Ferran Soldevila ha estat uns dies a Tolosa però finalment s’ha installat a Boissy-la-Rivière, instat sobretot per Carles Riba.

“Carles Riba i la seva muller Clementina Arderiu es troben a Boissy-la-Rivière, igual que Ferran Soldevila i Josep M. Capdevila. Tots compten amb un sosteniment assegurat per part de l’Oficina de la Generalitat a París. L’Auberge de la Jeunesse l’Épi d’Or de Boissy-la-Rivière i el molí de Bierville són les instal•lacions que cedeix Marc Sagnier al grup d’intel•lectuals encapçalats per Carles Riba.” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

Rosselló i Tolosa

19390316_mapa-3.pngProp de Tolosa:
A Rieumes: Antoni Rovira i Virgili (probablement des del 10 o l’11 de febrer)

Antoni Rovira i Virgili i la seva família es troben a Rieumes (a 42 quilòmetres de Tolosa) a casa del nebot del Dr. Camile Soula.

“El seu futur pot ser la docència, però com a gran periodista que és, Francesc Trabal considera que podria instal•lar-se a Amèrica. Aprofita el seu aïllament per treballar: enllesteix la sèrie d’articles sobre el seu viatge a la URSS i redacta les memòries de l’èxode català, que titula Els darrers dies. Tot i això, cada setmana s’apropa a Tolosa per retrobar-se amb els amics allí presents.” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

***

A Montréal de l’Aude: Lluís Montanyà (segurament des del 13 de febrer)

“és […] a casa del seu cunyat Carbonell, si bé no compta amb recursos. De moment no té cap destinació pensada i pot fer servir la seva experiència en una casa comercial de Barcelona per trobar una nova feina. Moltes vegades se sent sol. Resol l’aïllament escapant-se un cop per setmana a Tolosa a veure els companys i ho aprofita per veure si hi ha algun subsidi per a ell.” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

***

A Tolosa: és on hi ha més escriptors i intel•lectuals, la majoria viuen a la caserna dels Pompiers i mengen a la Masion des Étudiants; difereixen en el futur que desitgen:

  • C. A. Jordana, que ha fugit amb la seva dona i els fills, vol:

“[…] instal•lar-se a la Gran Bretanya o, si no, a l’Amèrica del Nord, on podria treballar en el món del periodisme, de la publicitat o, fins i tot, portant una casa comercial. També s’ofereix per treballar en una biblioteca o com a traductor de l’anglès al castellà.” ((Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

  • Josep M. Trabal, advocat,

“[…] podria tenir futur com a professor a França o encarregar-se dels grups de joves espanyols que es troben refugiats amb les seves famílies a la Gran Bretanya o a la mateixa França.” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

  • Joan Oliver,

“[…] el seu desig és anar a l’Amèrica del Sud on continuar la seva carrera d’escriptor i relacionar-se, si pot, amb el món del teatre. Segons Armand Obiols, Joan Oliver podria tornar a Barcelona, però ell demostra sempre interès per anar a Amèrica.”
(Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

  • Anna Murià vol

“[…] apropar-se a París on pensa que tindrà més possibilitats de trobar alguna cosa per treballar, ja sigui en el món del periodisme, com en editorials o d’intèrpret. Si no pogués quedar-se a França, marxaria a la Gran Bretanya o a Amèrica. (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

  • Armand Obiols, vol viure a París

“Francesc Trabal fa gestions perquè això sigui possible. El futur el veu dirigint una de les edicions catalanes fetes a la capital francesa, tal com ho ha fet amb la Revista de Catalunya a Barcelona al llarg de 1938. Si no sortís bé l’estada a França, es podria establir a la Gran Bretanya o a Amèrica.” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

  • Xavier Benguerel va fugir amb la seva dona però va deixar els dos fills a Barcelona,

“La intenció de Xavier Benguerel és marxar a Amèrica. Per això ha establert contacte amb una casa comercial […] No vol oblidar, però la seva faceta de literat i aprofitar-ho per fer traduccions del francès o traduir la seva obra. … El viatge a Amèrica és prescindible perquè, segons Obiols, podria tornar aviat a Barcelona. ” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

  • Alfons Maseras

“[…] es troba sota la protecció del Comitè Universitari de Tolosa. Trabal el recomana per a les traduccions del francès al castellà, o de l’italià. (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

Trabal creu que Feliu Elias pot quedar-se a França i comunica que volen anar a Mèxic però necessiten permisos, i no tenen recursos econòmics per fer-ho: Domènec Guansé , Josep Maria Francès, Josep Roure i Torent i:

“[…] Sebastià Gasch, en aquests moments, també pensa marxar a Mèxic on hi té familiars i amics que el poden ajudar. Com tots plegats espera una ràpida tramitació dels permisos necessaris.” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

Segurament un d’aquests dies, Domènec Guansé, comença a escriure l’article “Catalans a Tolosa” que acabarà a l’abril (segurament a principis de mes) i que, a més de donar-nos més informació sobre la vida d’alguns d’aquests escriptors a Tolosa, ens
ofereix el nom d’altres escriptors i intel•lectuals que hi viuen, com s’han instal•lat i els llocs on fan els àpats i on es troben.

***

Al Rosselló

A Illa: Pompeu Fabra

“Pompeu Fabra es troba sota la protecció directa de Carles Pi i Sunyer i d’entrada hi ha un compromís en el seu manteniment. Fabra, des d’Illa, al Rosselló, renuncia a una invitació per marxar a la Gran Bretanya perquè no vol deixar la seva família a França. Es troba bé, però aïllat. Troba a faltar un contacte més directe amb els companys de l’exili” (Albert Taulé i Tello “Un primer balanç de l’exili” a Trabal 1939. L’esperit de Roissy. Estudi inèdit, 2003).

***

Mentre, als camps de concentració, sobreviuen, amb més de 100.000 persones:

  • al camp de concentració de Sant Cebrià: Lluís Ferran de Pol
  • al camp de concentració d’Argelers: Agustí Bartra

Dimecres 15 de març

Des de Montmorency, Francesc Trabal escriu a Carles Pi i Sunyer i li concreta les gestions que ha fet i els contactes que ha tingut:: Relacions amb Xile, Comitè d’Aide aux Intellectuels catalans; Pen Clubs, Roissy-en-Brie:

“El projecte d’una residència per a 40 escriptors o intel•lectuals (20 de castellans i 20 de catalans) al castell de Roissy-en-Brie va endavant. […] Els animadors, pràcticament, d’aquest projecte de residència són Mlle. Clara Candiani i l’amic Josep Maria Trias Peitx. Sembla que podrà inaugurar-se a primers d’abril. Han acceptat ja en principi la llista dels catalans que hi aniran, tots procedents de Toulouse i de Montréal de l’Aude,” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics, p.32).

Dijous 16 de març

A Prats de Molló, arriba, finalment, l’ordre d’evacuació dels refugiats, esperada des de les nevades de la nit del 24 al 25 de febrer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s