Divendres 3 – dijous 9 de març de 1939

Amb l’inici del mes de març, uns dies de bon temps anuncien la primavera. Molts escriptors han trobat un allotjament o amb coneguts o familiars o a les residències que, primer, la Universitat de Tolosa i, poc després, la de Montpeller els han ofert, però altres com Ferran de Pol i Agustí Bartra malviuen amb quasi 100.000 persones al camp de Saint Cyprien i al d’Argelers on lluiten amb el fred, la desnutrició, les malalties, la brutícia i els polls:

“Tot d’una, gairebé confonent-se amb la respiració compassada dels seus companys, sent el xiulet ventís, primer anunci de la fúria que s’apropa, i després, de nou el silenci. Gratant-se, Vives treu el cap per un badall de la porta de la xarpellera. La lluna roda pel cel estrellat. El petit viatge dels polls pel seu cos l’irrita. […] Nit blanca i quieta. ¿No podrà treure’s mai de sobre aquella immundícia? Dormirà nu com altres nits. Va net: cada dia es banya al  mar, faci el temps que faci però és impossible d’eliminar les llèmenes de la roba. «Viatge d’un poll a l’entorn del meu cos», pensa […]” (Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços, p. 66-67).

Així són tots els dies i totes les nits. Només sensacions primàries: fam, enveja, fred, sed… Esgarrifa sentir-se tan prop i alhora tan lluny de la bèstia.
Fa poc que han instal·lat unes bombes de mà als camps. Extreuen de la mateixa platja una aigua bruta i salabrosa, amb una fortor de vòmit. (L. Ferran de Pol, “De quan de Sant Cebrià del Rosselló en dèiem Saint-Cyprien”, De lluny i de prop, reproduït per Vicent Garcia Raffi en un comentari al post del dia 24 de febrer.)

***

A Tolosa la vida dels intel•lectuals continua més o menys tranquil•la però comença a ser una mica monòtona, centrada ara a buscar un lloc on poder iniciar una nova vida i/o esperar el retorn, tot i que el triomf de les tropes franquistes és indubtable.

Sebastià Gasch ens explica les seves experiències, que devien ser comunes, en alguns aspectes, a les dels altres refugiats que són a Tolosa i que ha acollit el Comitè Universitari d’aquesta ciutat:

“Primers dies de març. Sol esclatant i vent molt fort. Les aigües del canal tenen un moviment inacostumat. Però març no ens ha obsequiat encara amb les seves giboulées clàssiques. Meno una vida monòtona i gens moguda. M’engreixo d’una manera alarmant. Val a dir que no faig res per a evitar-ho -xocolata al matí, bombons a la tarda, ara cacao, i àpats amenitzats amb una abundància de pa indescriptible- i que el menjar que ens donen -absència absoluta de verdures i fruita- és l’antítesi més perfecta del règim que em convé. De més a més, no camino com abans. Gairebé no em moc del Bar André.”  (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili, p. 31).

També comencen els enfrontaments entre els escriptors i el matrimoni Torres Ullastre que són els “administradors” de  la Maison des Étudiants, on es pot dinar i sopar per un preu quasi simbòlic, i de la caserna dels Pompiers,on s’han instal•lat alguns escriptors. Les disputes estan provocades perquè tothom vol tenir dret a aquests serveis i a obtenir la petita ajuda econòmica que pot donar la Generalitat.

“La Maison des Étudiants ja esdevé insuficient per a contenir la gentada que s’hi precipita, procedent de Perpinyà i dels camps de concentració, i ja ens han amenaçat amb els torns de menjar, […] el malestar produït per l’egoisme i l’autoritarisme dels Torres Ullastre esdevé cada dia més dens […] Ens han donat també el permís de séjour i la carta de nacionalitat.. (Sebastià Gasch, op. cit. p. 30).

Divendres 3 de març

Avui, o potser demà, Rodoreda escriu a Jordana des de París:

“Com podeu veure, sóc a París i no me’n treuen. Com que al P.E.N. no hi havia cambres (i encara no n’hi ha) vaig viure tres dies a Montmorency, fins que al matí que feia tres, sense adonar-me’n em vaig trobar un policia a la cambra. I em va dir «vous devez quitter Montmorency ». I jo vaig contestar «de seguida». I ho vaig fer.
I ara em passejo amunt i avall i faig grans caminades […]

Digueu a l’Aurora que amb la seva faldilla, i digueu a la Rosa que amb el seu jersei, me’n duc els francesos. Però, a mi, no em serveixen de res. No m’agraden. Digueu a l’amic Berenguel [sic] que l’estada a París és difícil. Ja ho deveu saber per Francesc Trabal cada dia més atrabalat.

Digueu a l’Anna que aquí podria fer moltes conquistes, que de tantes, no donaria l’abast.
I digueu a tots que els estrenyo la mà amb aquella emoció mal dissimulada per quatre tips de riure sense sentit.” (reproduït a “Mercè Rodoreda: París 1939 (quatre cartes i unes botes)”, a cura de Maria Campillo, Els Marges, núm.  78, p. 110).

***

Mentre les autoritats franceses construeixen nous camps per portar-hi els exiliats.

Dijous 4 de març

Joan Oliver, Ramon Vinyes i Cesar- August Jordana comuniquen a Carles Pi i Sunyer  que ells i altres escriptors que viuen a Tolosa han escrit a Buenos Aires, Mèxic, Xile, Cuba i Veneçuela enviant les seves fitxes biobibliografiques i cartes on demanen informació sobre les possibilitats d’anar-hi a viure i trobar-hi feina.

Diumenge 5 de març

Arriben els primers 2.500 refugiats a un dels nous camps de Setfons.

19390309_camp-setfons.png 

Dilluns 6 de març

Segurament avui, Francesc Trabal, des de Montmorency, escriu a Carles Pi i Sunyer. Li comunica que l’acaben d’autoritzar a quedar-se a Montmorency amb la seva mare i la dona, Antoinette Bordesvielles, per un mes, permís de sejour que segurament podrà renovar.

Es queixa del matrimoni Torres Ullastre perquè el germà de Trabal, advocat, no pot anar als Pompiers perquè ja està ple ni figura a les llistes que té el Dr. Soula (el doctor tolosenc que ha organitzat l’ajut als refugiats) d’intel•lectuals a qui cal ajudar. També es lamenta d’una una circular enviada al Comitè d’intel.lectuals de París:

“I bé la llista de refugiats és encapçalada amb el nom de Pompeu Fabra, i hi ha coses tan desagradables com aquesta: en la llista figuren com membres de la Institució de les Lletres Catalanes l’Avel•lí Artís, En Ramon Vinyes, En Guansé, En Francès, etc. A més figuren com escriptors, catalans qui ni són periodistes. […] En canvi en aquesta llista no hi figura ni  Jordana, ni Soldevila, ni Oliver, ni Armand Obiols, ni el meu germà, ni jo (en la data de la circular jo era a Toulouse) ni Roure-Torent, ni d’altres que ara no recordo.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Carles d’escriptors, intel•lectuals i científics, p. 26).

***

Aquest dia Obiols,  des de Tolosa Serra Hunter, Jordana, Oliver i Benguerel envien una carta a Carles Pi i Sunyer on també es queixen del tracte que rep la ILC per part “dels individus que representen els exiliats catalans prop del Comitè Universitari”. Demanen per parlar amb ell si va a Tolosa el dimecres següent, tal com els ha dit Ramon Frontera que té la intenció de fer.

Dijous 9 de març

Potser avui,  Mercè Rodoreda escriu a  Cèsar-August Jordana i a Anna Murià, des de París, on alguns dies ha pogut hostatjar-se als locals del PEN Internacional al numero 66 del carrer Pierre Charron:

 19390309_rue-pierre-charron.png
 Rue Pierre Charron

Estimat amic Jordana:

[…] Ja sóc al P.E.N París fa molt bonic per a la gent que duu molts francs a la butxaca o a la cartera. […]
Digueu al Berenga (amic estimat i jove eloqüent) que el «séjour» al P.E.N. és difícil i més el «séjour» a la bella i grisa Lutècia.
.[…]
Oliver, vull un vers!
Escric  a l’Anna.
Pentineu el serrell a l’Aurora.
Cap a París les botes.
Records. Records. Més records!”
(reproduït a “Mercè Rodoreda: París 1939 (quatre cartes i unes botes)”, a cura de Maria Campillo, Els Marges, núm.  78, p. 111).

Molt probablement és aquest 9 de març quan també escriu aquesta carta a l’Anna Murià:

“Acabo de rebre la vostra lletra i us contesto de seguida perquè fa uns quants dies que m’ha agafat la fúria d’escriure cartes. No heu, doncs, d’agrair-me la resposta.

No; París no acaba de satisfer-me; això que porto un barret amb un vel que m’arriba fins als talons i que tinc una gran requesta entre l’element au  bord du tombeau .[…]

Ara penso treballar-me un séjour a Paris, mentre em distrec que ja em convé. […]

Per acabar de distreure’m poso ordre a la petita biblioteca del PEN i cop de fer fitxes. HI ha dies, ja em coneixeu, que no tinc prou món per als meus passos i d’altres que una volva que passi em fa caure de cul. Ja podria disciplinar-me una mica.  Tot és qüestió de voluntat Però aleshores, trista de mi, topo amb allò famós i rebregat de  l’ésser o no ésser i renuncio a les disfresses i beneeixo d’ésser una meridional com una casa […]”  (reproduït a Mercè Rodoreda, Cartes a l’Anna Murià, pp. 37 i 38 ).

***

Aquest mateix dia, l’intendent del camp de Setfons constata:

“A l’heure actuelle (9) mars, à dix heures, la situation se presénte ainsi, au camp définitif:
– Le 9 mars, à 10h, set baraquements sont ocupés par les miliciens
– Le 10 mars, onze le seront, et  quatre mile miliciens seront logés

Il m’est affirmé que, dimanche 12 mars, la moitié au moins de l’effectif des miliciens sera dans les baraquements du camp définitif.” (reproduït a http://www.septfonds.com/septfonds_camp_judes_archives_1939-02.htm)

 19390309_cuina-camp-setfons.png
 Una de les cuines del camp de Judes (Setfons)

Un informe de l’octubre del 39, descriu com eren els barracons a l’hora de proposar-ne millores:

“Les baraquements ne sont clôturés que su 3 de leurs faces en volige de 15m/m, la 4è face restant, sur la plus grande longueur des bâtiments, entièrement ouverte au Sud-Est.
Les hommes sont entassés
30 hommes environ par travées de 4m 00 occupent  une surface de 28 mètres carrés. Ceux qui se trouvent le long de cette 4è face ne sont guère abrités.” (reproduït a http://www.septfonds.com/septfonds_camp_judes_archives_1939-02.htm)

Advertisements

2 responses to “Divendres 3 – dijous 9 de març de 1939

  1. Josep-Vicent Garcia i Raffi

    Com si fóra ara, a la nostra terra, la primavera ja fa per entrar-hi.
    Ferran de Pol hi constata la renovació que hi porta i és una alegria després del terrible hivern de l’exili.

    EL CANT DE LES GRANOTES

    “Hem tingut unes veritables vacances de sol. Durant tres dies —som a principis de març—, ha fet un sol esplèndid. La terra s’ha escalfat i els homes han pogut sortir dels seus cataus. Hem estirat els braços davant les tendes de mantes i, a desgrat nostre com qui diu, hem somrigut a la claredat de totes les coses. La silueta del Canigó s’afirma en un blau enlluernador i el seu cim sembla més punxegut encara contra l’espai d’un blau de pedrer de gall.
    Alguns refugiats es lleven els parracs i resten nus. Són homes joves, bells i forts malgrat tantes privacions, suportades tant de temps. El sol ho vivifica tot.
    I quan ve la nit, barrejada amb les ratxes glaçades del Canigó, ens arriba una tèbia promesa de primavera. Només una promesa, encara. Només un breu arpegi les notes del qual es trenquen i dilueixen dins la fragorosa simfonia hivernal.
    Més enllà de les filferrades, en els tolls, en els aiguamorts, l’inicial raucar de les granotes es barreja al tímid pressentiment. En les meves nits d’insomni estimo aquest ronc cant nocturn. Imagino un camp verd, un ondulant estremiment de joncs, un ramat de xais que pastura l’herba tendra… Qui sap, potser —només potser—, l’esperada llibertat. Fins ahir tot ens semblava, i era, negre. Però la primavera, l’anunci d’una primavera encara llunyana, és sempre un miracle. I ens cal creure en miracles. Un dia o altre, pensem, s’acabarà la fam, la solitud, la presó, un dia o un altre —per què no?—, deixarem aquesta platja on tota la nostra riquesa és una manta al vent i les restes d’un uniforme que ens fa semblar captaires.
    Tot això ens ha dit el fosc raucar de les granotes.”

    Lluís Ferran de Pol, “De lluny i de prop”, Barcelona, Selecta, 1973, p. 44-45.

  2. Gràcies per oferir-nos el plaer de tenir a l’ abast continguts com aquests – gràcies, també Joan-Vicens

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s