Divendres 24 de febrer – Dijous 2 de març de 1939

Durant la nit del 24 de febrer comença a nevar intensament a les comarques de la Cerdanya i del Vallespir, empitjorant, encara més, les condicions dels exiliats. A causa de les baixes temperatures hi ha casos de congelació i augmenten els malalts. Mentre molts del grup d’intel·lectuals que va sortir d’Agullana són a Tolosa, en hotels, a punt d’instal·lar-se a la Caserna dels Pompiers, a la vora del Pont de Saint Sauveur.A Tolosa Sebastià Gasch, a qui ja no interessa tant aquesta ciutat, va a visitar el seu futur allotjament, els Pompiers.

 1939_03_02_pompiers.png
 Els Pompiers, l’edifici del centre

“He passejat també durant els segons vuit dies. Però Toulouse ja m’havia lliurat gairebé tots els seus secrets. He anat per places i carrers com a Barcelona: indiferent als paisatges exteriors i intensament sol•licitat per paisatges interiors. […]El meu primer contacte amb la caserna de bombers no pogué ésser més trist i més descoratjador. Feia vuit mesos que no hi vivia ningú. Hi feia un fred que pelava. La brutícia ho envaïa tot. De moment calia dormir a terra. Sense matalassos ni mantes. Un mas Perxés encara més inconfortable. Si volia, ja hi podia anar. En Guansé i en Boix ja s’havien instal•lat en la cambra que ens era destinada.”  (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili, p.28)

***

A Riuemes, un poblet a 40 quilòmetres de Tolosa,  Antoni Rovira i Virgili, que fa uns dies que s’ hi ha instal•lat, invitat per l’alcalde, comença a escriure Els darrers dies de la Catalunya republicana:

“Quan […] vaig trobar-me instal•lat amb els meus a Rieumes, […] una petita taula al costat d’una finestra que donava a un jardí va permetre’m de recomençar la tasca predilecta. Com que jo no tenia aleshores periòdics on publicar articles, vaig posar-me tot seguit a redactar les memòries de l’èxode. Era la primera versió, filla directa de les impressions recents. El text era cru i dur.” (“Germanor“, març-abril, 1949).

Divendres 24 de febrerA París, Carles Riba escriu a Pous i Pagès explicant-li algunes gestions que s’allarguen i el posen nerviós:

“En rigor, és poc: tot s’allarga i tot enerva. A més, fa temps de xim-xim. Per aquell mimetisme de les correspondències, sento, en adreçar-me a Vós, el malhumor que tindríeu si ara Vós fóssiu ací en la grisor i la mullena.[…]P.D. He vist En Trabal. Falansteris, falansteris! No hi ha qui entengui el que volen.” (reproduït a Cartes de Carles Riba. A cura de Carles-Jordi Guardiola, p. 134).

***

També a París, potser avui, Mercè Rodoreda escriu als companys de la Institució de les Lletres Catalanes i els explica el seu viatge en tren des de Tolosa a París i la seva arribada.

“I es fa de dia. Molt lentament. Hi ha uns núvols negres i esfilagarsats i al cel una claror tènue.I té ja sóc a París. Que me’n trobo, de perduda. He caminat tot el matí, mirant, als aparadors, abrics que no m’he de comprar.” (reproduït a “Mercè Rodoreda: París 1939 (quatre cartes i unes botes”, a cura de Maria Campillo, Els Marges, núm.  78, p. 107.

***

A Prats de Molló, a la nit, la temperatura baixa fins a deu graus sota zero. La gent del poble busca refugis sota cobert per als exiliats ja que encara n’hi ha 35.000 als camps, quasi sota el ras.

 1939_03_02_fort-legarde.png
 Fort Lagarde

“La nit del 24 al 25 de febrer arriba un canvi de temperatura brusc, neva amb flocs grossos i Prats de Molló ben aviat queda coberta d’una capa de neu espessa. Els aixoplucs precaris construïts pels refugiats en els seus camps són insuficients per protegir-los del fred i de la humitat. […]Les tres esglésies de Prats de Molló s’han habilitat de pressa com asil de nit; les granges, les sales de les fàbriques, el cinema, els pisos particulars disponibles i l’antic Fort Lagarde aviat són plens de pobres diables. (Reproduït a El document de Prats. Informe de l’èxode a Prats de Molló, del 27 de gener al 16 de març de 1939, pp. 50-51)

 Dissabte 25 de febrerAvui, a Prats de Molló, Pere Calders i Enric Cluselles, que estan allotjats a casa del notari,  escriuen una carta a Carles Pi i Sunyer on primer li donen les gràcies per la carta que els ha enviat i per la quantitat que els ha girat, li informen que escriuran a l’oficina de Perpinyà demanant documentació per poder marxar de Prats de Molló, li comenten la seva situació i que al camp hi ha hagut casos de congelació:

“Nosaltres seguim aquí gairebé en qualitat d’empresonats. No ens deixen fer ni un pas, no podem entrar al poble ni en podem sortir (endevinalla que els gendarmes resolen sense contemplacions) i l’única cosa que podem fer és anar escrivint cartes i anar esperant. Aquesta nit passada, al camp de concentració hi ha hagut vuit casos de congelació, seguit de vuit amputacions a l’hospital. […[Cal dir que no estem precisament dins el camp, però no n’estem gaire lluny, ni en condicions tan més bones que ens permetin sojornar plàcidament a Prats de Molló.” (La Cultura catalana en el primer exili, 1939-1940 : cartes d’escriptors, intel•lectuals i científics, p 24).

***

Diumenge 26 de febrer

A París Núria Pi i Sunyer, filla de Carles Pi i Sunyer,acompanya al zoo a Clementina Arderiu i els seus fills.

***

Dimarts 28 de febrerA París, Carles Riba escriu a Ferran Soldevila,  li comenta que li han demanat si volia anar a Anglaterra i que ha contestat que sí. Mentre, com que ni ell ni la seva família tenen permís per residir a París, s’instal•laran en un molí del castell de Bierville a Boissy-la Riviere (a 60 quilòmetres de la capital francesa). Aquell mateix dia marxen els fills i l’endemà ell amb la seva dona, Clementina Arderiu i la filla. Reitera la seva invitació a afegir-s’hi.

“[…] no crec que això d’Anglaterra trigui més d’una o dues setmanes a resoldre’s. Decidiu-vos també vosaltres. […] el molí on hem d’anar a parar, està encara en procés d’acomodació; dins aquesta mateixa setmana estarà llest. Mentrestant serem a l’Auberge de la Jeunesse ” (reproduït a Cartes de Carles Riba. A cura de Carles-Jordi Guardiola, p. 136).

***

Ja és fosc quan Oriol i Jordi Riba arriben a Boissy.

******

Dimecres 1 de març

El “Midi Socialiste” avui denuncia la situació d’alguns refugiats:

“Il y a encore 75.000 sans abri dans les vallées de Cerdagne à la fin février.” (Reproduït a René Grando, Jacques Queralt, Xavier Febrés, Camps du Mepris: des chemins de l’exil à ceux de la resistance 1939-1945, p.52).

Anuncis

2 responses to “Divendres 24 de febrer – Dijous 2 de març de 1939

  1. Hola, si us interessen els exiliats i les seves rutes hi ha un llibre molt interessant de Julià Guillamon amb un munt de fotografies i documents que explica el destí de molts d’ells, el podeu fullejar a http://www.cercle.cat/diarevolt. Bona lectura!!!

  2. Des de París, i amb estret contacte amb l’aleshores promès Josep M. Trias Peitx, dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya, Clara Candiani presenta el 27 de febrer de 1939 una proposta al Comité pour le Parrinage de Familles Espagnoles et pour l’Aide aux Refugiés, perquè es faci càrrec d’un cert nombre d’intel.lectuals de l’Espanya Republicana.
    És la gènesi del projecte que portarà als escriptors catalans al castell de Roissy-en-Brie.

    Clara Candiani és una periodista que ha estat a Espanya com a enviada especial durant la guerra i que s’ha interessat per la situació dels refugiats republicans i l’acció d’assistència que Trias Peitx i els seus companys han impulsat des de Barcelona.

    El tàndem Trias-Candiani és una bona aliança. Permet contactar amb tot l’espectre polític francès: ella té contactes amb el món radical socialista i socialista; ell, amb els ambients catòlics.

    El contacte de Trias Peitx amb els escriptors de la Institució es va produir a Tolosa on s’entrevistà amb Francesc Trabal, sembla ser que gràcies a Lluís Montanyà i am assistència de Sebastià Gasch.

    Fruit d’aquesta entrevista, el tàndem Trias-Candiani va començar a posar noms propis al seu projecte de solidaritat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s