Dijous 16 de febrer de 1939

19390216_mapa-situacio.pngEls exiliats inicien una nova etapa que saben que és provisional. L’ocupació de Txecoslovàquia per Hitler el dia 13, afegeix una nova preocupació ja que l’amenaça de viure una altra guerra és cada vegada més present.

A Tolosa els escriptors fan noves amistats, passegen, conversen, intenten sobreviure i exploren quins camins futurs poden encetar.

Benguerel ho recorda així:

“Què hi vaig fer un mes i mig a Tolosa? Dòcil però fatigada, la memòria m’ofereix tot de vagues imatges que han suportat les injúries del temps. ¿Què hi feia, jo, a Tolosa? No em coneixia. Ignorava que trenta-un anys més tard li demanaria d’ajudar-me a escriure aquestes memòries i a contar-me com eren, què deien, gairebé què pensaven la gent amb la qual compartia l’exili.
Als primers dies, la meva dona i jo vam dedicar-nos a escriure a tots els familiars de Barcelona per si algun aconseguia rebre carta nostra i donar-nos notícies dels fills i dels pares. Estudiàvem paraula per paraula, alguna la sobrecarregàvem d’intenció amb l’esperança que el seu significat seria descobert com en un crucigrama. I esperàvem amb impaciència el pas del carter.
A què aspiràvem, tots plegats? De moment assegurar-nos la permanència al país.
-Tinc un parent, un conegut… Li he escrit per si em pot trobar feina i un laisser-passer.
Laisser-passer: somiat permís que tot refugiat aspirava a dur a la butxaca per a presentar al gendarme quan li reclamava els documents: Vos papiers! Somiat, però precari com el nostre, que només ens autoritzava a circular lliurement dins una zona restringida.” (Xavier Benguerel, Memòries: 1905-1990, p. 312)

Anna Murià recorda que a Tolosa començà la seva amistat amb Mercè Rodoreda:

19390216_anna-muria.png 
 Anna Murià a Tolosa

“Allà, als pompiers, Mercè i jo ens apropàvem més, sortíem a passejar o anàvem a seure en algun cafè cèntric, i moltes estones ens ajuntàvem amb Rosa Artís i una altra noia per jugar a saló de bellesa: una pentinava, una altra feia massatges, una altra manicura… Mercè, però, se n’anà a París ja al mes de març. Amb el propòsit d’anar-hi ben abillada, es comprà llana per fer-se un jersei de color taronja que constel•là amb unes margarides brodades de pètals blancs i el cor groc.”  (Anna Murià, Mercè Rodoreda viva, p.20.)

El germà d’Anna Murià, Jordi recorda:

“La inactivitat fa els dies llargs i trobar la manera de matar les hores és una tasca feixuga. Ens hi esmerçarem i gairebé aconseguíem que el temps transcorregués amb una miqueta d’alegria. Al departament del costat s’hi allotjaven dos homes. Un, alt i gros, era en Montserrat; ex-majordom de la Conselleria de Cultura, havia practicat el rem, de l’equip dels “vaques” del Club de Mar, amic del Josep Maria; l’altre petit i sec, un electricista. No té res d’estrany que tinguéssim set de companyia i formàrem colla. Set homes sense feina, més pobres que una rata, menjant mercès als bons sentiments d’uns altres homes.
Fundem “Radio Pompiers”. El menjador-cuina-dormitori és l’estudi de la imaginària emissora. Amb l’estufa encesa feia bo d’estar-hi. Després de sopar començava “l’emissió”. Els programes s’improvisaven. Érem sols a escoltar-les. Cadascú deia la seva. El germà recitava versos, en Francès se les agafava amb els acudits dolents però que feien riure, l’electricista cantava i els altres ens hi afegíem […]
De tant en tant, si disposàvem “d’efectiu” organitzàvem un tec sota la direcció tècnica d’en Montserrat. Això de “tec” no faci creure que ens obsequiàvem amb menges exquisides. Si sabéssiu quin gustet de llagosta tenen els filets d’arengada i la margarina com s’assembla a la mantega. El vi barat corria i la rialla saltava lleugera.
Quan teníem “ingressos” extres ens atrevíem a anar al cinema del barri, una barraca de xufles.” (Jordi Murià,  Memòries al final de la guerra, p. 42.)

També, però, escriuen, segons informa Domènec Guansé més endavant a la revista “Catalunya”, article on  remarca la intimitat forçada dels escriptors:

“Els intel·lectuals catalans viuen així en un contacte més estret que mai: un contacte que sens dubte ens permetrà i fins i tot ens obligarà a fer-ne alguns retrats psicològics. ”  (Domènec Guansé “La vida literària a Catalunya:  Catalans a Tolosa ” Catalunya, abril 1939, núm. 101, p. 6.)

***

A  Avinyó, la família de Carles Riba espera que aquest els avisi per reunir-se amb ell a París.

***

19390216_prats.png 

A Prats de Molló, Pere Calders i Enric Cluselles viuen a casa del notari, monsieur Guiu, que els proveeix amb fideus, oli, sal i pa. El seu objectiu és marxar a Tolosa.
Calders escriu a Carles Pi i Sunyer i li demana documentació,  alhora que li explica la seva situació:

“La nostra situació ha millorat lleugerament, però per molt pocs dies. El notari de Prats de Molló, Mr. Guiu, es va compadir de nosaltres i ens va treure del camp de concentració, mig malats.
Però hem de pagar-nos la manutenció, per la qual cosa ens quedarem sense diners en un curt espai de temps.” (reproduït a La Cultura catalana en el primer exili, 1939-1940 : cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics ; p 21.)

***

En el camp de concentració, Agustí Bartra viu a Argelers, una ciutat de derrota:

“Ciutat de derrota. La seva història no troba pedres on gravar-se. Potser demà serà un xiscle en la resurrecció final triomfal de les ànimes, un ritme èpic i trist que brollarà del poeta que tingui el cor més ample. Qui pot dir res ara?  El dolor balbuceja; la vergonya s’amaga. Entre la llum i la tenebra, l’esperança acala la testa. Ciutat de derrota. Sorra a les ungles, sorra als cabells, sorra als ulls. Mar. ”  (Agustí Bartra, Crist de 200.000 braços, p. 26 ).

19390216_camp.png  19390216_camp_2.png 
Advertisements

3 responses to “Dijous 16 de febrer de 1939

  1. Sensacional entrada.

  2. De tot el grup d’escriptors lligats a la ILC, el primer que marxa de Tolosa és Francesc Trabal.

    El 18 de febrer ja és a Montmorency, a casa dels seus cunyats. Hi arriba ell amb la seva esposa i la seva mare.El poble, a 17 quilòmetres de París, al departament de Seine-et-Oise, és el lloc idoni per continuar el seu compromís.

    A la reunió que han pogut celebrar els membres de la Institució a Tolosa, un dia abans de la marxa de Trabal, tots li han demanat que faci el possible perquè al més aviat possible se’ls permeti instal.lar-se a París o es trobi altres sortides.
    Trabal esdevé, de fet, com l’enviat a París dels col.legues que es troben a Tolosa.

    La seva principal preocupació, només arribar, serà la de posar-se en contacte i a la disposició de Pi i Sunyer per mirar de resoldre la situació dels escriptors dispersats per França i començar a encarar la nova situació amb el desenvolupament d’una activitat cultural que ajudi a superar les dificultats del moment.

  3. Contundent el que escriu Anton M. Sbert a Josep Pous i Pagès el dia 19 de febrer de 1939, a l’hora de parlar dels projectes immediats:

    “Com projectes en via d’organització: gestions començades per traslladar al Canadà, a Mèxic i en algú altre país -fins ara sols en els dos primers tenim la gestió començada- nuclis catalans. Crear una fundació a França sota un patronatge d’amics francesos, amb fi de fer possible el manteniment de les activitats culturals catalanes, l’assistència als refugiats i les relacions entre nosaltres i els nuclis establerts arreu del món. Tinc enllestits els Estatuts, pendents d’unes consultes amb els amics francesos. Tant prest estigui cuit vos ho diré.

    (…)

    Tant prest com la Fundació estigui en marxa, una quinzena de dies, les restes del Govern català seran bandejats pel vent. Govern sense territori és una entelèquia perillosa. Caldrà que resti com un símbol inoperant, en un discret exili, el President, la qual representació legal és insubstituïble i la qual actuació, per moltes raons, és necessari estalviar”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s