Dilluns 13 de febrer de 1939

19390213_mapa-situacio.pngAlguns escriptors i intel•lectuals són en camps de concentració però la majoria han trobat aixopluc gràcies a diversos comitès d’ajuda creats per intel•lectuals occitans i francesos i s’han instal•lat a Tolosa i a Avinyó.

A Avinyó, Carles Riba escriu a Joan Gili, que viu a Anglaterra des del 1934, i li fa un resum de la seva fugida alhora que li demana ajuda, sobretot per a altres escriptors i manifesta la voluntat de seguir lluitant per “salvar l’esperit de Catalunya”:

“Tot allò que prevèiem ha vingut -i potser més dolorosament, almenys més precipitadament que no prevèiem. Som nombrosos els escriptors i els universitaris que pocs dies o poques hores abans de la caiguda de Barcelona en varem sortir, per a passar la frontera quan i com poguérem, a través de tota mena de perills i de penalitats. Jo sóc ara de moment, amb la meva dona i els meus tres fills, a Avinyó, gaudint de la commovedora hospitalitat dels amics provençals. He estat, en totes les peripècies de la nostra odissea, dels més sortosos. Per això em sento amb més autoritat per adreçar-me a Vós i als amics d’Anglaterra en nom d’uns companys que, per ara almenys, necessiten molt més que jo. […] És urgent de treure companys de situacions angoixoses; amb tot, no negligim els intel•lectuals emigrats, de mantenir la figura i l’acció de les nostres institucions culturals i literàries per tal de salvar l’esperit de Catalunya. Els membres de la Institució de les Letres Catanes, així, fem grup.” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Carles d’escriptors, intel•lectuals i científics, p. 11 i a Carles Riba, De casa a casa: tria de cartes. A cura de Carles-Jordi Guardiola, p. 144).

***

Sebastià Gasch i, probablement,  Xavier Benguerel, Armand Obiols, Lluís Montanyà i, Roure i Torrent es desperten a les Barcarès, on havien anat invitats per uns amics anglesos, un d’ells Donald Darling (representant de l’agència de viatges Cook  que dirigia la delegació a Perpinyà del Joint Comittee britànic i treballava per al Servei d’Intel•ligència Britànic).  Esmorzen i tornen a Perpinyà on esperen en Frontera.

“Al Casal Català, l’espera, prenyada d’inquietud i d’incertesa, es fa inacabable. ¿Vindrà? No vindrà? ¿Perdrem el tren de les dues que tanta il•lusió ens fa? A la fi, arriba amb dues hores de retard. Però desapareix ràpidament. Va la Prefectura. ¿Ja és la una? ¿Tornarà? Així ho ha assegurat.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 21).

***

A Tolosa és el primer dia que, des del migdia, els refugiats poden menjar gratuïtament a la Maison des Étudiants.

***

A Perpinyà, Gasch i els seus companys veuen arribar en Ramon Frontera

“Finalment arriba en el moment precís per a no perdre el tren. […] I ens fa el lliurament del que esperàvem, que té un volum inesperat que ens omple de joia.
A corre-cuita, paguem la nota de l’hotel i ens dirigim ràpidament a l’estació on dinem precipitadament. A l’andana, barrejats amb una gran multitud, esperem el tren de Toulouse. Està a punt de cloure’s una altra etapa d’aquesta nova vida.” (Sebastià Gasch, op- cit. 22).

Finalment, Benguerel, Obiols, Gasch i Montanyà poden agafar el tren cap a Tolosa. A Narbona, s’esperen 40 minuts per canviar de tren, passen per Carcassona.  Montanyà els deixa en una petita estació ja que marxa a Montréal de l’Aude, on viu un cunyat seu.

***

Internen Agustí Bartra en un camp de concentració a la vora de Perpinyà.

***

Benguerel, Gasch i Obiols arriben a Tolosa a la tarda, les dones i alguns amics els esperen a l’estació.

 19390213_estacio-de-tolosa.png
 Estació de Tolosa

“A mitja tarda, vam arribar a Tolosa. […] confessaré que en divisar la meva dona a l’andana, escrutant amb impaciència les finestretes els vagons, els ulls se’m van enterbolir, que vaig cridar el seu nom i ella de seguida el meu, i que ens vam mirar com si, d’ençà que no ens havíem vist, s’haguessin malaguanyat ànima i anys de la nostra existència.” .( Xavier Benguerel, Memòries: 1905-1990, p. 311.)

Acompanyats de la dona de Benguerel i del fill d’en Jordana visiten la ciutat. A l’Hotel du Donjon, Sebastià Gasch es troba amb Rodoreda, Jordana i els Trabal, després va a sopar al restaurant de la Maison des Écrivains.

“Respiro l’aire ciutadà a ple pulmó. […] Sopo a la Maison des Étudiants, on m’abraça Bransuela, Vinyes, Maseras, Guansé, que em recorden el mas Perxés” (Sebastià Gasch, op. cit., p. 23)

A la Maison des Étudiants Sebastià Gasch hi deu trobar, també, les famílies Jordana, Murià, Serra Hunter i Mercè Rodoreda entre altres.

Relació dels assistents
al restaurant de la Maison des Étudiants
el dia 13 de febrer.
(reproduït a  Xavier Ferré,
“L’exili català a Tolosa”,
Serra d’or, maig 1999, p. 21)
19390213_assistents-meso.png 

En aquesta relació apareixen matí i tarda les famílies:  Jordana (4), Murià (3) -per tant en Josep M. Murià ja s’havia reunit amb els seus germans-, Artís (3), -el pare, la seva companya i la filla Rosa- Guansé i Rodoreda. Significativament Benguerel i Gasch, hi sopen però no hi han dinat.

Advertisements

2 responses to “Dilluns 13 de febrer de 1939

  1. estic fent un treball sobre la Guerra Civil a la forntera entre Portbou i Cerbere, si tinguessiu informació sobre aquest tema us agraïria si em poguessiu passar algunes dades.
    us tornu a deixar el meu correu aqui per cualsevol cosa que tingueu.

    paula_kuketa@hotmail.com

    gàcies

  2. I no li fa vergonya demanar-n’hi informació, i amb faltes d’ortografia??

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s