Diumenge 12 de febrer de 1939

L’aviació franquista bombardeja el port de València. La majoria dels exiliats ja han passat la frontera i, després de la preocupació per la fugida comença la preocupació per resoldre el futur.A Perpinyà, Sebastià Gasch, Xavier Benguerel, Armand Obiols, Lluís Montanyà i, segurament, Roure i Torrent obtenen els passaports i al Consolat els donen un passatge reduït cap a Tolosa.

***

A Avinyó Pous i Pagès escriu a Pi i Sunyer i li comenta que Carles Riba acaba de rebre un telegrama dient-li que vagi a París, cosa que farà  el dimarts [dia 14] si no hi ha cap contraordre. Després Pous pregunta al conseller com i des d’on pot ser útil:

“Pel meu compte, estimat amic, desitjaria que em diguéssiu si puc ésser més útil venint a París o si val més que resti un temps aquí al migdia de França. […]No us vui amagar, però, que ara que em sento ja refet per aquests dies de repòs, no us vui amagar que la meva forçada inacció em pesa. No podem fer res per Catalunya? No puc ajudar en res a salvar Catalunya o a fer més passador el seu calvari?” (reproduït a La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). Carts d’escriptors, intel•lectuals i científics, p. 15).

***

Potser avui, a Tolosa, els germans Murià reben la notícia que el seu germà Eladi està en un camp de concentració a Bourg-Madame

***

Potser també avui, Rovira i Virgili marxa amb la seva família a Riumes, poblet prop de Muret, invitats per l’alcalde.

“Despertareu unes enveges!” recordava molts anys més tard Tísner, que també era a Tolosa. va ser en l’ambient de pau i tranquil•litat d’aquella casa espaiosa i confortable que el meu pare començava a escriure Els darrers dies.” (Teresa Rovira, Revista de Catalunya, núm. 35 p. 75).

***

A Perpinyà, a la nit, Sebastià Gasch, Xavier Benguerel, Armand Obiols, Lluís Montanyà i, potser, Roure i Torrent van a Le Barcarès (a 16 quilòmetres de

 19390211_platja.png

Perpinyà) invitats per uns amics:

“Travessem un poblet silenciós i desert, sense vida. I ens acostem a la mar. Se’n sent la fortor. Se’n sent la remor. Som a Barcarès. Una llenca de mar negra i una caseta a primer pla. Entrem dins la claror única en aquella negra nit. El bar on dormirem. Una sala rectangular,.clara i simpàtica, d’ambient mariner.”(Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 20).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s