Divendres 3 de febrer del 1939

19390203_mapa-situacio-exercit.pngLes tropes franquistes han entrat a Caldes de Malavella, Llagostera, Viladrau i han arribat a la vora de Girona ciutat que ha patit diversos bombardejos com la Bisbal i Figueres, per aquesta darrera població han passat  150.000 fugitius camí de la frontera amb França.

 19390203_mas-de-can-perxers.png

Durant aquests dies al Mas Perxés la brutícia ho ha envaït tot i els desànim ha anat progressant. Uns dies després del 31 Trabal, Gasch i altres escriptors volen passar la frontera però no ho aconsegueixen. Tornen descoratjats.

“Sense dones, la brutícia del mas s’accentua. Ara jo dormo, amb els companys en la cambra dels Mallol. Feia dies que no tenia un matalàs per a mi. Però la higiene és inexistent.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 12).

***

A Perpinyà Magí Murià, que ha dormit al centre socialista, es desperta  i va al Centro Español on donen bols de llet calenta i pa tou.A primera hora del matí s’estén l’alarma perquè les patrulles de gendarmes han detingut Josep M. Francés i família, es fan gestions per alliberar-los, sense èxit. Rovira i Virgili obté els passaports al consolat espanyol però encara els falta el visat.

Miquel Joseph rep un telegrama de Pau Vila que l’informa de les gestions que ha fet a Tolosa.”De bona hora m’arribà de Tolosa el telegrama d’en Pau Vila confirmant l’autorització del prefecte d’aquella ciutat, als universitaris i intel

  • lectuals que volguessin traslladar-s’hi atenint-se a la invitació que ens havia estat feta, feia temps, pel rector d’aquella Universitat. El text, breu, era ben explícit: “Miquel Joseph. Hotel Sala, Perpignan. Autorisation séjour sera adressé Préfecture Perpignan cet après-midi. Vila”

De seguida  vaig donar-ne compte als companys que es trobaven reunits al petit cafè que ens servia de refugi. L’oferta del rector de la Universitat de Tolosa permetria disposar d’alberg -taula i llit- a un bon nombre dels amics que havien passat els darrers dies a Agullana, mentre veien com fer front a l’esdeveniment i poder refer la seva vida estroncada per la guerra.”  (Miquel Joseph i Mayol, El bibliobús de la llibertat, p. 143).

***

A Avinyó Carles Riba escriu a Ferran Soldevila (que vivia al Voló des del 15 de gener amb la seva dona i el seu fill

“Vaig passar a França per Cerbere el vespre del 28. Amb la dona i els tres fills. Les darreres etapes tota una odissea. Som ara a Avinyó, a reposar-nos, Quan els nervis es distenen, és terrible. Una fatiga que sembla de mil anys. Ens han acollit exquisidament. estem allotjats en un vell casal, sota mateix de les parets posteriors del palau dels papes El nostre despertar és aquesta superba mola grisa, […]¿Saps res d’en Fabra, d’en Capdevila, dels altres de la ILC? De Bescanó, penso que van ésser duts a Olot i a Agullana; però no n’he tingut noves.” (reproduïda a Carles Riba, De casa a casa: tria de cartes. A cura de Carles-Jordi Guardiola, p. 140)

***

Precisament aquest dia 3, al Voló, Ferran Soldevila agafa un autobús i  va a Perpinyà on  troba els companys de la ILC per qui Riba s’interessa i el bibliobús.  Primer va a casa d’en Bosch Gimpera, conseller de Justícia de la Generalitat però no el troba ja que ha tornat a entrar a l’Empordà.

“En sortir de casa en Bosch he anat a l’hotel Sala. Allí davant hi havia el bibliobús de la Generalitat; “Generalitat de Catalunya. Serveis de Cultura al front” ! (Ferran Soldevila, Dietaris de l’exili i el retorn, vol. II, p. 405)

Entra a l’hotel, hi troba Alfons Maseras i Josep M. Capdevila. Aquest li diu que marxa al vespre a París, veu Pompeu Fabra a fora i surt a saludar-lo  “Està més prim, l’aire fatigat però somrient” troba  Rovira i Virgili amb la seva filla. Soldevila torna a entrar a l’hotel i continua la conversa sobre els projectes de futur que l’informa que la Generalitat dóna alguns diners de subsidi i per a viatges. Busquen els “repartidors i els troben al Casal Català.

“En efecte: allí, al cafè, en un racó, asseguts al voltant d’una taula, hi havia En Frontera, subsecretari de Cultura, i dos altres senyors, que han resultat ésser En Martí  Feced, subsecretari de Finances, i en Roig, l’agent de la Generalitat a París, que ha proveït tot aquest temps els que podríem anomenar preemigrats.” (Ferran Soldevila, op.cit, p. 409)

També hi troba la dona d’en Trabal, que li explica que ella i d’altres viuen a l’autocar o al bibliobús. Jordana també li diu que s’està a l’autocar i que marxa al vespre a Tolosa.

“Tots els qui poden marxen cap a Tolosa aquest vespre, amb l’esperança que allí hi haurà lloc i, finalment, podran reposar… i despullar-se.[…]M’he acomiadat. En Capdevila m’ha dit que em tindrà al corrent de tot el que vagin fent. Aquest vespre surten cap a París.En Serra Hunter, que se’n va a Tolosa, m’ha ofert gestionar-me l’Ajut Universitari.” (Ferran Soldevila, op.cit, p. 410)

***

A Tolosa s’ha constituït un Comitè d’ajuda als intel•lectuals refugiats, però encara no ha pogut trobar un estatge per als refugiats que els primers dies han de dormir en un hotelet i menjar pel seu compte. En saber que s’ha creat aquest comitè i que tenen el permís de la Prefectura de Tolosa per residir-hi, Magí Murià i la seva família marxen en tren cap a Tolosa.

“El tercer dia vam agafar el tren cap a Tolosa de Llenguadoc: sabíem que ja s’hi havia constituït un comitè universitari per ajudar-nos. Allà, els primers dies, ens haguérem d’estar a l’hotel perquè encara no era a punt la vella caserna de bombers que ens allotjaria, però ja ens servien dinar i sopar a la Maison des Étudiants, on continuàrem menjant durant tota l’estada a Tolosa. Potser érem dos-cents. Els homes arribaren uns dies després. Els Trabal, privilegiats pel fet que les dones dels dos germans eren franceses -també germanes- se n’anaren directament a París, on elles tenien la família. (Anna Murià. Mercè Rodoreda viva, p. 19-20)

“Els universitaris tolosencs constituïren un Comitè d’ajuda als intel·lectuals refugiats. Al Comitè Universitari devem la solució interna del problema més greu: subsistir. Ens aixoplugà en una antiga caserna de bombers i ens alimentava en el restaurant dels estudiants. Ens comprà llits i llençols i procurà de fer-nos suportable la misèria. En resum, rebíem sense vergonya la caritat d’un grup de francesos hospitalaris. No ho agrairem mai prou. (Jordi Murià, op. cit., p.10)

 19390202_tolosa-de-llenguadoc.png
 Tolosa de Llenguadoc

Anna Murià i la seva família arriben a Tolosa,  a les onze de la nit, amb vint persones més, entre ells Serra Hunter. La policia els fa anar a la comissaria. Primer el comissari e els parla de camps de concentració, llavors Serra Hunter es pre
senta com a diputat del Parlament Català i els deixen marxar amb la promesa que hi tornaran l’endemà.Probablement en aquest mateix grup hi havia  Cèsar-August Jordana i família, Maseras, i Ramon Vinyes ja que també arriben aquest dia a Tolosa.

La família Murià dorm en un hotel davant de l’estació, finalment, després de deu dies, ho poden fer en un llit i treure’s les sabates.

***

A la nit Miquel Joseph, Josep M. Capdevila, Ignasi Mallol i la família d’aquest marxen a París.

“La meva missió a Perpinyà havia acabat” (Miquel Joseph i Mayol, op.cit, p.143).

***

A Perpinyà, Rovira Virgili i la seva família van a sopar al Centro Español, tornen a dormir a l’autocar, una mica millor que les altres nits ja que hi ha més espai perquè alguns dels ocupants ja han marxat de la ciutat o dormen en un altre lloc. El fred és glacial, un gendarme entra a l’autocar, li diuen que marxen l’endemà a Tolosa i els deixa tranquils.

Anuncis

One response to “Divendres 3 de febrer del 1939

  1. Sembla que els escriptors que encara es troben al Mas Perxés han intentat passar la frontera un parell de vegades. El primer cop no té èxit perquè no tenen qui els guiï i per la tempesta que cau durant la nit; i en el segon intent, ja en el camí, hi ha un enfrontament amb els carrabiners apostats més amunt que els obliga a tornar enrere (Gasch, 2002).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s