Dilluns 30 de gener de 1939

19390130_mapa-situacio-exercit.jpgBarcelona torna a tenir els mercats oberts i també alguns cinemes, on es poden veure, en sessions gratuïtes “las figuras del Movimiento, las batallas memorables de la guerra y las noticias documentales más significativas de las campañas”. Per la costa les tropes franquistes han arribat a Sant Pol.

A les Illes, passada la una de la matinada, arriba el taxi que recull Josep M. Capdevila, Miquel Joseph, Ignasi Mallol, una dona i la seva filla. Arriben a Perpinyà a dos quarts de tres. El taxista els deixa en un cafè on poden menjar uns croissants i beure un cafè amb llet. Aconsegueixen poder-s’hi quedar a dormir encara que estigui tancat fins a les set del matí.

A dos quarts de set ja són a l’hotel Sala, l’hereu de l’hotel els deixa 1000 francs. Van al Grand Hotel i a l’Hotel de France esperant trobar-hi algun tipus de comitè d’acollida com el dels bascos. Com que no en troben, Joseph telefona a Ventura Gassol, que és a París, i li comunica l’arribada aquell mateix dia o l’endemà dels altres exiliats procedents d’Agullana i la necessitat urgent d’ajut econòmic. Gassol diu que se n’ocuparà i que li telefonarà a les dues del migdia a l’hotel Sala .

***

19390130_avinyo.jpg

A Avinyó els tres fills Riba Arderiu visiten la ciutat pel seu compte, els sorprèn el Palau dels Papes.

“després de rentats i canviats de roba, car anàvem molt bruts, ens féu molta il•lusió veure la ciutat.” (Oriol Riba i Arderiu,”La sortida i els primers temps de l’exili, vistos per un noi de setze anys”, a Jaume Medina, Carles Riba (1839-1959), vol. II p. 320).

***

A Agullana, segurament, arriba Lluís Companys al Mas Perxés i ordena que l’endemà marxin dones, criatures i els homes de més de cinquanta anys.

“I al cap de dos dies de ésser-hi jo, va venir també a Can Perxers el president Companys. A Can Descals de Dàrnius s’hi sentia massa sol. (Carles Pi i Sunyer, La guerra 1936-1939. Memòries. p. 208)

“L’endemà [dia 30] arribà el President. En Lluís Companys s’enfurismà en veure estacionats els cotxes igual que en una mena de fontada. Ordenà que els recobrissin amb fullatge.
[…]
– Serem massa boques a menjar i massa a fer nosa – va dir-. Les dones, les criatures, els que passen dels cinquanta anys, que surtin demà mateix cap a Perpinyà. Hi tenim oberta una oficina.” ( Xavier Benguerel, Memòries: 1905-1990,.)

***

A Perpinyà, Capdevila, Joseph i Mallol compren roba, sabó, per afaitar i van a uns banys municipals. Miquel Joseph telefona un agent de duana del Pertús que coneix i li recomana els que han d’arribar d’Agullana. Van a dinar a un hotelet, a les dues parla amb Gassol que els diu que ell no pot anar a Perpinyà però que els farà arribar diners i que l’endemà telefonarà a les nou.

***

A Agullana, al migdia. veuen uns avions que bombardegen Figueres. Només hi ha un sol àpat aquest dia.

“Si ahir hi va haver dos menjars d’un sol plat, avui hi ha un menjar d’un plat sol. Sort que el plat és força ple.”  (Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana: Memòries sobre l’èxode català, p. 138).

Pau Vila torna de Figueres, ha aconseguit un passaport col•lectiu per als intel•lectuals de la llista que no estan en edat militar. Els rumors que l’endemà marxaran es confirmen. Les dones s’amaguen les joies.

***

A Avinyó, a mitja tarda, Clementina Arderiu, Carles Riba i els seus fills visiten una casa on potser podran viure unes setmanes.

***

A Agullana uns es preparen per marxar, els altres per quedar-se encara uns dies.

“Tota la sala és plena del moviment que caracteritza els preparatius de marxa. Les famílies que encara no marxen estan una mica tristes. Vénen amb nosaltres moltes famílies sense els caps de casa respectius, que són en edat militar; aquests caps es preparen a passar pel dret i trobar-se més enllà de la frontera.” (Antoni Rovira i Virgili, op. cit. p. 146.)

Guansé, Oliver, Obiols i Trabal escriuen un sonet on demanen tabac al president.

“La nit de l’arribada d’en Companys, uns escriptors que feia dies que no havien pogut fumar, van tenir la pensada de demanar tabac al President. Calia fer-ho de manera escaient, com en els temps dels grans Mecenes florentins, a l’ombra dels quals prosperaven els poetes i els pintors.
No puc – i em sap greu- reproduir el sonet per mitjà del qual hom pidolava al primer Magistrat de Catalunya tabac negre o ros, engrunat o en forma de cigarretes, cigars o caliquenyes, indistintament … Eren catorze hendecasíl·labs ben mesurats, de rima plana a la manera del Dant.” (Joan Oliver, Obra en prosa, p. 500).

Els escriptors aconsegueixen el que volen ja que, després de sopar, Companys invita Guansé, Oliver, Obiols i Trabal a prendre cafè i a fumar “sense limitació”.

A quarts de deu Rovira i Virgili i la seva família se’n va a dormir.

“Anem a dormir una mica més aviat que els altres dies, a quarts de deu. Quan ens ajaiem, tenim tots al pensament la mateixa idea: “Demà ja no dormirem aquí” El llit de demà serà més tou o més dur; serà un banc o la palla, o la terra; però estarà protegit per la sobirania de França. Ens adormim altra vegada entre els retaules medievals, vora els sants de fesomia ingènua, com si fóssim talment a la glòria.” (Antoni Rovira i Virgili, op. cit.)

***

A Perpinyà, en un hotelet a la vora de can Sala, Josep M. Capdevila, Miquel Joseph, Ignasi Mallol se’n van al llit

“Aquella nit, ben alimentats, descansàrem en un bon llit. No dormirem preocupats pels que esperàvem”, (Miquel Joseph i Mayol, El bibliobús de la llibertat, p. 119).

***

Al mas de can Perxers, Carles Pi i Sunyer  ha escrit a la seva filla Núria, que és a París:

“Tot això és un gran drama, però em fa l’efecte que podrà sortir força gent. No cal dir aquests dies com penso en vosaltres. He fet un gran esforç per treure tota la gent afecta a la Conselleria de Barcelona i portar-los a França. Em sembla haver fet una bona obra, però estic cansat, amb una fatiga infinita.” ( transcrit a Núria Pi i Sunyer, L’exili manllevat, p. 125).

Anuncis

One response to “Dilluns 30 de gener de 1939

  1. Montserrat Casals en una biografia de Mercè Rodoreda (1991) escriu:
    “Especialment coratjós sembla que va ser el comportament de les dones, gràcies als dots domèstics de les quals l’allau de visitants i el moviment constant dels polítics van poder-se encaixar sense massa problemes. La cuina, segons tothom recorda, era una de les més ben considerades de la Catalunya del moment, sobretot si es té present la generalitzada penúria de la guerra i que a Agullana hi havia fet cap tots els millors provisors de despatxos del govern català”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s