Diumenge 29 de gener de 1939

19390129_mapa-situacio-exercit.JPGAvui les tropes franquistes han ocupat la Garriga i Caldes de Montbui. A Montserrat han arribat els monjos i han marxat els soldats republicans però els franquistes encara no hi han pujat. Girona i Figueres tornen a ser bombardejades.

Dins d’un tren aturat, a Cervera de la Marenda, la família Riba es desperta. Veuen la mare de Machado portada en braços. Carles Riba compra bitllets per a Perpinyà, s’asseuen en un tren molt còmode.

“que còmodes són els trens francesos. […]Els camps són enfangats, o millor dit inundats i arrasats per la tempesta de la nit passada. Apareix a l’horitzó el Canigó completament blanc; els seus contraforts apareixen ben destacats; és el mateix Canigó que treia el morro damunt de les Alberes. “(Oriol Riba i Arderiu,”La sortida i els primers temps de l’exili, vistos per un noi de setze anys”, a Jaume Medina, Carles Riba (1839-1959), vol. II p. 315).

***

A Agullana el dia és núvol, ple de rumors sensacionalistes, de dificultats i de pors.

19390129_vista-dagullana.JPG
Vista des del Mas deCan Perxers a Agullana

“Avui a Can Perxers s’ha escurçat la ració alimentària. No hi ha hagut el bol de llet per esmorzar, i cada un dels dos menjars ha estat d’un sol plat. Tot fa creure que demà la ració serà més curta.” (Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana: Memòries sobre l’èxode català, p. 130).

Sebastià Gasch resumeix el problema dels homes més joves:

“No ens movem del mas perquè recuperen els mobilitzats a tot gas.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p.10).

Avui al matí, segons Miquel Joseph, arriba Companys al Mas i hi dina, a les dotze,  amb Pi i Sunyer, Josep Maria Capdevila, Guansé, Rodoreda, les famílies Mallol, Solé i Pla, Trabal, Oliver i ell mateix . Després del dinar Miquel Joseph,  J.M. Capdevila i Ignasi Mallol marxen a peu per  travessar la frontera. Però  Carles  Pi i Sunyer, Xavier Benguerel i Josep Benet, el biògraf de Lluís Companys, afirmen que va ser el dia 30 que Lluís Companys, procedent de Darnius, arriba al Mas Perxers per tant ni Miquel Joseph ni J. M. Capdevila ni Ignasi Mallol podien assistir a un dinar amb el president si aquest encara no havia arribat. És difícil establir una relació exacta del que va passar amb les dades que tenim, també és evident que el pas del temps, la intensitat i confusió dels moments que van viure els protagonistes d’aquest exili, fan que els records es confonguin i que les dates no concordin en alguns casos.

***

Quan arriben a Perpinyà Carles Riba i la seva família esmorzen a la Fonda Sala i van a casa de Pere Bosch Gimpera i l’ acompanyen al consolat espanyol. Després decideixen continuar fins a Avinyó, on tenen uns amics, ja que és perillós quedar-se a Perpinyà perquè la policia agafa els refugiats i els porta a camps de concentració. A la una dinen en un restaurant a la vora de l’estació.

***

A quarts de dues Miquel Joseph, Josep Maria Capdevila i Ignasi Mallol inicien el camí cap a les Illes pel coll de Portell. Al marge del camí, a la vora del mas els diuen adéu Montanyà, Guansé i Rodoreda que dóna un jersei verd a Miquel Joseph perquè no tingui tan fred.

***

A les dues de la tarda Carles Riba, Clementina Arderiu i els seus fills agafen un tren que va cap a Bordeus. A Narbona han de transbordar i agafar el que va Lió passant per Avinyó.

***

19390129_mas-perxers.JPG

Quan Miquel Joseph, Josep Maria Capdevila i Ignasi Mallol passen a la vora del Mas on s’hostatja Negrín dos carrabiners els aturen. Miquel Joseph els diu que van a una masia a comprar un pollastre, els deixen passar. Arriben a una masia i aconsegueixen un guia. 

“No gaire de pressa – el terreny tampoc no ho permetia- caminàvem per la carena.[…]Havíem arribat al punt més alt des d’on s’albira en un clot el poblet de les Illes i comença el descens del camí.” (Miquel Joseph i Mayol, El bibliobús de la llibertat, p. 103).

Un pagès els avisa que hi ha dos carrabiners i fan una marrada:

“Desférem part del camí i ens endinsàrem per uns arbustos.[…]La tarda queia. Acceleràrem el pas seguint el guia que no parava de tirar pedres al cingle amb el gaiato. Silenciosos, no ens parlàvem ni contemplàvem aquell bell paisatge, preocupats només d’arribar a l’altra banda.” (Miquel Joseph i Mayol, El bibliobús de la llibertat, p. 103).

 Finalment arriben a la frontera, s’abracen i inicien el descens cap a les Illes. 

***

Sebastià Gasch critica aquesta fugida:

“Una tarda, en Josep Miquel [sic!], el pintor Mallol i Capdevila ens anuncien que van a explorar el camí que mena a la frontera.[…] Els tres companys no tornen. Eren molts els que s’ho temien.” (Sebastià Gasch,op. cit. p. 10).

La versió de Josep M. Capdevila s’assembla més a la de Gasch:

Sortírem, acompanyats del senyor Torres, a explorar camins per a partir cap a França un d’aquells dies. Quan érem a dues-centes passes de la masia, em digueren que no sortíem pas a veure camins, sinó definitivament. Després d’una lleu protesta meva continuàrem fins al primer hostal del camí on trobarem un guia. Ens acomiadarem d’en Torres […] i seguirem, com uns contrabandistes, caminois i corriols fins a les Illes, i de les Illes, en automòbil fins a Perpinyà. (Josep M. Capdevila, De retorn a casa )

***

La família Riba baixa del tren a Avinyó, esperen que els reculli una amiga, Mme. Rouquette, que els porta a l’hotel du Palais des Papes. Al restaurant de l’hotel, on van a sopar, troben Josep Pous i Pagès.

“El sopar fou com un banquet: els hotelers ens feren unes parts molt més grosses que les d’habitud; la panereta del pa l’hagueren d’omplir un altre cop: que n’és de bo el pa francès! Les plates que ens portaven, les deixàvem del tot buides.” (Oriol Riba, op. cit. p. 320)

***

Al vespre, a Agullana,  Rovira i Virgili i la seva família aconsegueixen dormir en un matalàs per a tots quatre, el d’Ignasi Mallol.

“L’amic Ignasi Mallol, el pintor, que se n’ha anat amb en Josep M. Capdevila, passant també pel dret, m’ha fet cessió del matalàs que ell usdefruitava a Can Perxers. Després de dos dies de dormir o intentar dormir asseguts, podem ajeure el nostre cos cansat.” (Antoni Rovira i Virgili, op. cit. , p.130-131)

***

Ja és de nit quan Miquel Joseph, Josep Maria Capdevila i Ignasi Mallol arriben a les Illes, a la placeta hi ha molts homes escalfant-se al voltant d’una gran foguera, les dones i les criatures estaven aixoplugats al cafè de la Poste. Hi ha un camió que porta els fugitius al Voló però molta gent s’espera per pujar-hi. Al final aconsegueixen fer tractes amb un taxista perquè els porti a Perpinyà en tornar d’un viatge que ja té compromès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s