Divendres 27 de gener de 1939

19390127_mapa-situacio-exercit.JPG Els franquistes només deixen entrar a  Barcelona per assumpte militars, policíacs o d’ordre públic. S’ha fet  una missa de campanya a la plaça de Catalunya.  Es publica un ban on s’afirma que el català “en el uso privado y familiar no será perseguido.”

El desànim i la necessitat de travessar la frontera francesa s’accentua entre tots els fugitius. De matinada els diputats que han marxat d’Olot arriben, fent el darrer tros a peu, al Mas Bell-lloc a l’entrada de Cantallops, on sopen i dormen com poden:

“Els masovers no ens poden donar altra cosa que unes llesques de pa, uns talls de botifarra i un vas de vi dolç. Ens ho ofereixen amb bona voluntat i ens fa bon profit.[…]”La meva muller i jo hem d’apel·lar a l’enginy de fabricar uns jaços amb farcells, maletes i flassades. Com que només hi caben els nostres fills, ella i jo passem la nit asseguts en cadires.” Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana: Memòries sobre l’èxode català, p. 92). 

19390127_llocs-riv.JPG Cantallops, Agullana, Figueres i La Jonquera, llocs on va ser Rovira i Virgili aquest dia

Un cop despert, Rovira i Virgili inicia un dia de molts viatges. Ell  i el doctor Soler Pla decideixen marxar cap a Agullana a peu, per sort un conegut seu, Farreres i Duran, els fa pujar al cotxe i els hi porta. Segurament és a primera hora del matí quan arriben al Mas Perxes, on cada vegada es refugien més persones:

“Amb els nouvinguts  es complicava encara més la situació, tant per l’allotjament com per als aliments. Mancàvem de tot; no teníem ni seients per descansar de tant estar drets; no ens quedava altra solució que seure a terra.” (Miquel Joseph i Mayol, El bibliobús de la llibertat, p. 74).        

Assabentats que el cònsol de França encara és a Figueres es redacta un document amb el nom de tots els components del grup perquè, un cop signat i autentificat pel cònsol, sigui un passaport col·lectiu

“En previsió, per si ho podíem menester, havia dut uns quants folis de paper d’ofici del Departament de Cultura i, amb la Underwood, que també havíem carregat al bibliobús, vam escriure el document amb el nom de tots els companys, a sota del qual signaren cadascú dels anomenats. Només calia anar a Figueres a veure el cònsol. Qui hi aniria? […]  Pau Vila, decidit -es conduí aquells dies molt coratjós-, s’oferí a anar a Figueres. […] Devien ser les onze quan sortiren del mas.” (Miquel Joseph i Mayol, op cit., p. 76).        

***

Tot i que Rovira i Virgili i el seu acompanyant  s’inscriuen per obtenir passaport per a tots, decideixen anar Figueres per aconseguir-ne un per a  les seves famílies. Hi arriben enmig de bombardejos i sirenes. A l’oficina de passaports de l’Estat els renoven els seus per tres mesos però no en fan per a famílies. Marxen al Consolat francès on els donen el visat per a ells. A les tres arriben de nou al Mas Perxés on poden dinar escudella i on els ofereixen acollida. Tornen a Cantallops per recollir les seves famílies. 

***

A Girona, Pous i Pagès i Carles Riba han aconseguit els visats; els diuen que han de fugir. A dos quarts de quatre de la tarda són a la Plaça de l’Oli esperant els vehicles que els duran a la frontera. Els Riba volen emportar-se un mundo petit, tres capses amb llibres, quatre maletes grosses, dos maletinets, dues carteres i tres classificadors. S’apropa un autobús de l’aviació, ja ple, els diuen que s‘esperin que els recollirà una ambulància més tard.

***

A la tarda arriben a Agullana, des d’Olot, Josep M. Capdevila i Cèsar August Jordana i la seva família.

*** 

Comença a fer-se fosc quan  Miquel Joseph i dos companys més marxen a peu cap a Figueres a buscar en Pau Vila que encara no ha tornat. El troben a tres quilòmetres d’Agullana al costat d’una camioneta amb una roda rebentada, porta signat el passaport col·lectiu. Quan tornen encara hi ha més refugiats al Mas de Can Perxés (especialment diputats i funcionaris de la Generalitat).

***

Al mas Bell-lloc, prop de Cantallops, Rovira i Virgili recull  el seu equipatge i el del doctor Soler i Pla i deixa encarregat que l’autocar porti les seves famílies al Mas de Can Perxés. Primer es dirigeixen a la frontera de la Jonquera perquè el doctor vol esperar-les allà mentre arriben els passaports que teòricament han de tenir al Mas de Can Perxés. Rovira i Virgili no ho creu oportú i quan, a més, veuen la multitud i  les cues a la Jonquera, segueixen el camí cap a Agullana.

***

A tres quarts de set del vespre se celebra al Mas Perxés la que serà darrera sessió de la primera Institució de  les Lletres Catalanes.  A més dels vocals que hi ha al mas (Cèsar-August Jordana, J.M. Capdevila, A. Rovira i Virgili, J. Serra Hunter i Francesc Trabal), el president accidental (Pompeu Fabra) invita a la reunió els membres del secretariat que també hi estan allotjats (Mercè Rodoreda, Anna Murià, Armand Obiols, Lluís Montanyà i Xavier Benguerel).

19390127_llibre-actas_1.JPG Llibre d’actes de la Institució de les Lletres Catalanes. Arxiu Nacional de Catalunya

 El secretari dóna compte de les gestions realitzades per traslladar de Barcelona a l’Agullana la Institució de les Lletres Catalanes,

19390127_llibre-actas_2.JPG Llibre d’actes de la Institució de les Lletres Catalanes. Arxiu Nacional de Catalunya

 “els membres de la Institució i els membres del Secretariat, així com els escriptors catalans que manifestaren desigs de seguir la Institució” . Comenta que el  fons comú de queviures s’ha reforçat amb les aportacions del pintor Ignasi Mallol que atengué els dos primers dies els companys que foren hostatjats a Can Pol de Bescanó. I, finalment, “acorden així mateix acollir sota la protecció de la Institució, els escriptors que han volgut seguir-la”: 

19390127_llibre-actas_3.JPG Llibre d’actes de la Institució de les Lletres Catalanes. Arxiu Nacional de Catalunya

 Aquests escriptors són : Feliu Elias, Josep Roure i Torent, Avel·lí Artís, Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Ramon Vinyes, Pau Vila i Josep M. Francés.S’acaba la reunió a dos quarts de vuit. Rovira i Virgili, un dels assistents, surt del mas preocupat perquè la seva família encara no hi és. A les 10 arriben la seva dona i els fills, dormen per primera vegada al Mas en el pis de baix sobre les maletes o com poden. Sense dir cap nom, Rovira i Virgili critica els escriptors que, en edat militar, dormen en llits.

 “Quaranta famílies han de passar la nit en condicions anàlogues o pitjors. Mentrestant en el pis de dalt i en habitacions contigües hi ha uns quants intel·lectuals i funcionaris que tenen per cada persona un llit o matalàs. No han cedit ni un llit ni un matalàs per als vells, les dones o les criatures. I això que molts d’ells són minyons legalment mobilitzats que haurien de dormir al campament.” (Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana: Memòries sobre l’èxode català, p. 108-109).        

***

A Girona, la família Riba  comença a desanimar-se i a pensar com poden passar la nit però a les 11h arriba un oficial que diu que no s’ho poden emportar tot i, poc després, quan han tingut temps de deixar part de l’equipatge a casa d’uns amics, els recull una ambulància.”Al cap d’una estona s’aturà l’ambulància: era verda, chevrolet, amb muntants per a quatre lliteres, desplegables, penjades a les parets, i quatre més que podien servir de bancs, porta al darrera i vidres i porticons de fusta que brandaven al més lleu sotrac, fent un gran estrèpit. Hi anaven quatre ocupants: el xofer, un capità i dos altres soldats de sanitat.”  (Oriol Riba i Arderiu,”La sortida i els primers temps de l’exili, vistos per un noi de setze anys”, a Jaume Medina, Carles Riba (1839-1959), vol. II.  p.304  ). Troben un embús interminable a Sarrià de Ter i el cotxe agafa la carretera cap a la Bisbal. 

“A la fi es decidiren a marxar cap a la dreta, per una carretera que portava a la Bisbal … Correguérem ben bé una hora per una carretera secundària a forta velocitat; passàrem uns controls: – Són ferits – deien- i arrencàvem.No sabíem on anàvem. Què feien de nosaltres”. (Oriol Riba i Arderiu, op. cit.  p.304)                

Advertisements

One response to “Divendres 27 de gener de 1939

  1. El funcionari de la Conselleria de Cultura Miquel Joseph i Mayol va tenir un paper clau en la sortida dels escriptors de Barcelona, tal com s’explica en aquest article publicat a la revista Ponències, que edita el Centre d’Estudis de Granollers: http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/72643/82908
    L’any passat es va publicar El bibliobús de la llibertat, el relat que va escriure Miquel Joseph de la seva marxa cap a l’exili, editat per Jaume Ciurana i Quim Torra. Us el recomano.
    Felicitats pel blog!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s