Dijous 26 de gener de 1939

19390126_mapa-situacio-exercit.JPGBarcelona ha estat ocupada. Els soldats franquistes ja en trepitgen els carrers, els comunistes són els darrers d’abandonar la ciutat. Els fugitius segueixen cap a la frontera francesa on només deixen passar les persones que tenen el passaport visat.

Encara fosc, a Bescanó, els hostatjats a Can Pol comencen a preparar la marxa cap a Olot, aparellant el bibliobús i el camió que havia arribat el dia abans a la tarda i que segurament és el que marxa a Girona a buscar els altres escriptors

***

Apuntat el dia els escriptors que estan a Girona esperen el vehicle que els ha de portar a Bescanó, a les nou pugen en un camió descobert, arriben a Bescanó, els diuen que continuen cap a Olot. En el camió i el bibliobús marxen quasi tots els escriptors i intel·lectuals que estaven a Can Pol i alguns dels que estaven a Girona. Probablement hi anaven:  Pompeu Fabra la dona i tres filles; Francesc Trabal, amb la dona, el germà i la cunyada; Josep Roure-Torent, amb la dona; Joan Oliver, amb la dona; Xavier Benguerel, amb la dona; Joan Prat; Lluís Montanyà; Mercè Rodoreda; Pau Vila; Domènec Guansé; Anna Murià amb els pares i el germà Jordi; Alfons Maseras; Sebastià Gasch; Ramon Vinyes; Josep M. Francés amb 2 familiars; Avel·lí Artís amb 3 familiars; Miquel Joseph i Mayol; Lluís Torres i Ullastres, Maria Baldó i Josefina Serra i Baldó i Lluís M. Bransuela.A mig camí troben el cotxe del Conseller de Cultura, només hi va el xofer que els diu que no marxin a Olot, que es dirigeixin cap a la frontera. Joseph Miquel decideix anar al mas de Can Perxers a Agullana, buscant camins secundaris.

“I el matí, un matí gelat i sense so ens amunteguem de la manera que podem en un camió descobert. Anem a Agullana”  Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948. p. 82*** 

***

A Olot la situació empitjora, cada vegada hi ha més refugiats. No poden esmorzar, el pessimisme s’accentua:

“Sales, saletes, passadissos de la Casa de la Ciutat són plens d’homes, dones i criatures que no han menjat ni dormit fa moltes hores. La perspectiva d’un dinar els ha reviscolat.” (Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana: Memòries sobre l’èxode català, p. 83) 

***

19390126_paisatge-agullana.JPG 
Paisatge d’Agullana

El camió descobert i el bibliobús passen per una Figueres amb cases destruïdes, tropes, i embussos. Arriben a Agullana, un poble a la vora de la frontera i marxen cap al Mas Perxers, requisat per la Generalitat on es guarda part del tresor artístic, de manera que les imatges dels retaules vetllaran el somni dels fugitius, explica Teresa Rovira, la filla de Rovira i Virgili.

“A Agullana, sota la pluja, desembarquem al mas Perxés, situat fora de la població i entremig de boscos. Gràcies a Déu! Ja era hora; el meu cos havia arribat al límit de les seves forces.” (Magí Murià, op. cit. p. 82). 

“En baixar del bibliobús, de tan viu, el fred m’obligà a protegir-me darrera el tronc d’un pi enorme, fantàstic. Davant meu hi havia un mas bastit a l’esquenall d’un promontori. Un hort, partit per una escala de  pedra, pujava fins a un rampeu del mur. La casa tenia un aire senyorívol de feu, de dominar, des del seu lloc de privilegi, tota la rodalia.”  (Xavier Benguerel, Els vençuts, p. 69). Memòries al final de la guerra, pp. 25,26)

19390126_mas-perxes.JPG 
 Mas Can Perxés d’Agullana

“Immens casal senyorívol i masia amb pinzellades de fortalesa i corona de roures i alzines. La balconada, cara al sud, contempla la nostra terra. […] Malalt, fatigat i els ossos gelats em vaig deixar caure del camió amb l’esperança de trobar un xic d’escalfor. Desengany. Quina fredor per les sales espaioses i altes de sostre.” (Jordi Murià, Memòries al final de la guerra, pp. 25,26)

“Descarregats els vehicles ens aposentàrem de la millor manera possible. Les dones organitzaren torns per preparar el menjar i endegar la casa, mantenir-la neta i endreçada com si hi haguéssim de passar una temporada. La senyora Peris, ajudada per les dones joves, es quedà a la cuina; les altres dones es posaren a endegar els escassos dormitoris disponibles del primer pis. Escombraren la sala per estendre a terra uns quants matalassos que en Mallol, molt encertadament, havia lligat al sostre del bibliobús abans de sortir de can Pol.Aquell vespre sopàrem de les reserves dels hostes de Bescanó. El servei de taula era insuficient per menjar tots alhora; també ho eren els estris de cuina per condimentar els aliments d’una vegada. Passàvem de la seixantena. […] Convinguérem fer un àpat al dia; el primer torn se serviria a les dues de la tarda. […] A cadascú li caldria espavilar-se si volia esmorzar.] (Miquel Joseph i Mayol, El bibliobús de la llibertat, p.67).

***

A Olot, a dos quarts de sis de la tarda, es reuneixen els diputats, acorden demanar que se’ls donin els mitjans per poder traslladar-se a Cantallops.  Josep Irla, President del Parlament, es presenta a la reunió de manera inesperada, hi ha discussions i enfrontaments.Els diputats esperen els mitjans per marxar a Cantallops, com que només troben un autocar decideixen que aquest faci diversos viatges. A quarts de nou Antoni Rovira i Virgili i els seus marxen cap a Cantallops, tres hores més tard passen per Figueres.

***

Al mas Perxés, intenten trobar un lloc per dormir, han  hagut de portar els matalassos sota la pluja.

“I mala nit, dormint a terra amb Guansé i Bransuela. S’inicia una etapa de brutícia i descoratjament.Fa molt de fred. En una cambra del primer pis, immensa, dormim els homes en una estesa de matalassos i sense gairebé desvestir-nos. Les dones ho fan en una cambra per a elles soles. Alguns companys de la Institució tenen cambra per a ells.” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili, p. 9). 

Anuncis

One response to “Dijous 26 de gener de 1939

  1. Josep Maria Francès, periodista de La Humanitat, va escriure unes Memòries extraordinàries, “Memorias de un cero a la izquierda”. Molt crític amb el nucli directiu de l´ILC (Trabal, Rodoredad, Obiols, Oliver), perquè va haver de fugir de Barcelona el dia 25, sense que ningú l´avisés de la sortida del Bibliobús i del camió, parla també d´aquells dies. Hi ha una escena memorable entre ell i en Guansé a bord del camió. Francès no parava de queixar-se i Guansé li va etzivar que perquè no callava d´un cop.
    Cal tenir en compte que Pous i Pagès i Riba es queden a Girona i marxaran amb Machado d´aquí molt poc. El fet que no s´afegissin al grup de l´ILC va provocar també una gran polèmica durant tot el viatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s