Dimarts 24 de gener de 1939

19390124_mapa-situacio-exercit.JPGLes tropes franquistes han arribat a al Prat i han ocupat Manresa.  Franco ha dictat una ordre sobre com ha de ser l’entrada de les tropes a Barcelona. La ciutat i les carreteres estan plenes de fugitius alguns en vehicle (cotxe, autocar o camió) però molts a peu, tots carregats amb el que consideren imprescindible
 
A la una de la matinada un cotxe oficial avisa Rovira i Virgili que l’evacuació dels diputats es farà aquella mateixa nit i li demana que es preparin per marxar i li comunica que un cotxe més gran, on cabran el matrimoni, els dos fills i l’equipatge, els passarà a recollir al cap d’una hora o dues. Rovira i Vigili i la seva filla Teresa marxen en aquest primer cotxe per, després, poder indicar el camí, al vehicle que els recollirà a tots. Arriben a casa de Martí i Rouret que està organitzant aquesta fugida tot i el problema de la manca de vehicles suficients per portar els diputats a Girona. Finalment decideixen que, de moment, marxaran de Barcelona i s’estaran en un xalet de la Conreria i que els vehicles disponibles faran diversos viatges. Cap a les cinc, Rovira i la seva família aconsegueixen marxar de Barcelona passen per Badalona i Montcada, fins que els deixen en un xalet fred a la Conreria on esperen els vehicles que els han de dur a Girona, mentre arriben més persones.  A la una de la matinada un cotxe oficial avisa Rovira i Virgili que l’evacuació dels diputats es farà aquella mateixa nit i li demana que es preparin per marxar i li comunica que un cotxe més gran, on cabran el matrimoni, els dos fills i l’equipatge, els passarà a recollir al cap d’una hora o dues. Rovira i Vigili i la seva filla Teresa marxen en aquest primer cotxe per, després, poder indicar el camí, al vehicle que els recollirà a tots. Arriben a casa de Martí i Rouret que està organitzant aquesta fugida tot i el problema de la manca de vehicles suficients per portar els diputats a Girona. Finalment decideixen que, de moment, marxaran de Barcelona i s’estaran en un xalet de la Conreria i que els vehicles disponibles faran diversos viatges. Cap a les cinc, Rovira i la seva família aconsegueixen marxar de Barcelona passen per Badalona i Montcada, fins que els deixen en un xalet fred a la Conreria on esperen els vehicles que els han de dur a Girona, mentre arriben més persones.

***

19390124_interior-p-robert.JPG
Interior del Palau Robert, seu de la Conselleria de Cultura l’any 1939

A primera hora del matí es troben al Palau Robert, els escriptors Sebastià Gasch, Xavier Benguerel amb la seva dona, Domènec Guansé, Anna Murià i el seu germà Jordi (més tard quan veuen que hi ha lloc al camió van a buscar els pares), Pau Vila, Alfons Maseras, segurament Ramon Vinyes i Roure Torent amb una acompanyat.

***

Pompeu Fabra, des de Sant Feliu de Codina, marxa amb la seva família cap a Girona, arriba abans del migdia a Can Pol.

***

A Barcelona a la Conselleria de Cultura, després d’una estona tensa d’espera, els escriptors i les seves famílies pugen al camió descobert que s’esperava al jardí del Palau Robert.

“En efecte, el dia 24 al matí al Palau Robert hi havia un camió de càrrega a punt per endur-se qui volgués marxar.” (Anna Murià a Rodoreda, Mercè. Cartes a l’Anna Murià, p .18.)    

Aquest camió descobert serà els que els portarà fins a Girona, enmig de la gran corrua de fugitius:

“Ho pressentia, però amb la imaginació no havia estat capaç de crear aquell espectacle que ara veia amb els ulls. Fins on abastava la mirada, el carrer era una immensa riuada de fugitius: la majoria a peu i, encara, molts, carregats, aclofats sota embalums enormes. Se sentia el ròssec incessant i feridor de les sabates sobre l’empedrat. Un carro s’acostava ranquejant; el so dels picarols feia una angúnia estranya, i en feia el gos, lligat amb una corda a la travessa del tauler, abismat en una reflexió impensable. I la noia, capcota, escabellada, que menava un mul amb les sàrries que vessaven d’estris i de roba. I un matrimoni vell empenyent cada u el braç d’un carretó grinyolaire, carregat amb matalassos i un bagul lligat amb una corda i una gàbia amb una cadernera. Gent i més gent que avançava amb la tenacitat, la resignada lentitud dels bous que llauren.Em vaig asseure de nou sense fer cap comentari però era inevitable no pensar en l’immediat destí que ens esperava, que esperava sobretot a aquella multitud que s’esforçava a caminar sabent de què fugia però sense saber on anava. El camió es posà de nou en marxa. ¿Per què ens obrien pas? Per què no ens assaltaven? ¿Perquè havíem de ser uns privilegiats, nosaltres? Era just pensar-ho, i, en canvi, esborronava d’imaginar que una pana qualsevol ens podria obligar a continuar a peu com la immensa majoria.” ( Xavier Benguerel, Memòries: 1905-1990, p. 285.)    

***

A la Conreria els diputats ja tenen suficients vehicles per marxar, el primer que ho fa és Rovira i Virgili amb la seva família, baixen fins a la vora de Badalona i segueixen la carretera del Maresme, en un matí clar i fred, fins trobar la que els porta directament a Girona.

***

La fugida és lenta ja que els carrers i les carreteres estan plens a vessar de vehicles, persones i animals domèstics, a més sovint són metrallats per l’aviació franquista. Els fugitius del camió, després de passar per Granollers, a la vora de l”Empalme (Massanet-Massana) veuen un avió, salten per amagar-se però l’avió no els ataca.

“La màquina rodava fogosa i lleugera camí de Girona, sobtadament deixa de roncar, grinyolen els frens i s’atura. Algú llença un crit. Avions; algú altre ordena, Escampeu-vos! De cara al cel, el cap sobre una pila de fenc, miro els aparells de guerra que majestuosos i terribles volen molt baixos, quines línies més sinistres i esveltes! Amb els ulls clavats en els seus ventres negrencs segueixo la seva ruta, uns quilòmetres més enllà llencen la seva monstruosa càrrega. Granollers ha estat la víctima.” (Jordi Murià,  Memòries al final de la guerra, p. 21.)    

***

19390124_girona.JPG Portalada de la Catedral de Girona

A Girona Pous i Pagès i Carles Riba reben notícies que el bibliobús havia portat el dia abans, a Bescanó, una partida d’escriptors de la ILC. Riba i els seus van a la tarda a veure’ls, però Pous i Pagès no ho fa:

“Jo no em sento amb forces de fer el camí a peu. A la tarda l’èxode augmenta”. (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili, p. 67.)    

***

Abans del migdia, Rovira i Virgili amb la seva família i altres diputats és a Girona, els escriptors que anaven en el camió arriben a la tarda. La ciutat està ocupada fins a vessar ja que cada vegada hi ha més fugitius, Ara han de trobar un lloc on dormir i on menjar.

“A mitja tarda comencen d’arribar de Barcelona, escriptors i artistes. És l’expedició organitzada per la Conselleria de Cultura. Van consignats a Bescanó. Molts surten cap aquest poble i més tard en tornen una part.”  (Antoni Rovira i Virgili, op. cit., p. 68.)    

***

Alguns dels escriptors que venien de Barcelona van a l’Ajuntament a deixar les maletes, altres busquen Carles Riba i Pous i Pagès. Rovira i Virgili que, sense buscar-los, els troba, escriu, amb ironia:

“Ens trobem amb Pous i Pagès i Carles Riba que no sabíem que fossin ací. Pous m’explica que ells no estan en relació amb l’expedició d’intel·lectuals. Resten desconnectats. Desconnectats però amb allotjament” (Antoni Rovira i Virgili, op. cit., p. 68).    

***

Sebastià Gasch troba Pous i Riba “que es desentenen de tot”. Abans o després d’aquesta trobada, Xavier Benguerel va a la casa on aquells s’hostatgen i s’encara amb Pous i Pagès, que li desitja sort i li diu que trobarà els seus companys a Bescanó.

“Va sortir en Pous. Tots els esforços que feia per aparentar serenitat, conformitat, tenien molt d’equívoc, d’inestable[…]- Els vostres companys són a Can Pol de Montfullà, a uns set o vuit quilòmetres d’aquí.La cortina del fons de la sala onejà com moguda per un corrent d’aire o pel gest involuntari d’algú que escoltava d’amagat” (Xavier Benguerel, op.cit, p. 288.)    

***

Benguerel marxa a Bescanó amb la seva dona i Domènec Guansé i s’hi ha de quedar perquè té un atac de febre.

***

És l’hora de sopar, els refugiats troben menjar o en alguna fonda o en alguns dels menjadors que s’han organitzat a Girona. Jordi Murià, potser amb la seva germana i la mare, menja a l’hostal casa de la Maria, on els donen llenties, el pare sopa arròs i cigrons amb carn amb conserva amb Alfons Maseras i altres persones. Els Murià dormen a casa de Carles Rahola , com ho van fer Sebastià Gasch i molts altres refugiats.

***

Rovira i Virgili cedeix  un llit de casa d’un amic a la dona i la filla del doctor Soler i Pla. Amb la seva filla Teresa intenten dormir en dos sofàs de l’Ajuntament de Girona com també ho fan molts altres refugiats.

***

“Tinc la impressió que ningú sap exactament què cal fer, però que tothom té pressa interiorment per arribar a la frontera. No hi ha cap contacte entre dirigents i dirigits: ningú no mana, ningú no disposa.[…]Els cotxes i camions fan sovint una cadena ininterrompuda. Entremig comença a passar algun carro de pagès, carregat d’atuells domèstics. I gent a peu, carregada de paquets inversemblants […] ramat llastimós que la guerra agullona i fuig a l’atzar dels camins, sense esma i sense esperança.” (Josep Pous i Pagès, op. cit. p. 67).

Anuncis

3 responses to “Dimarts 24 de gener de 1939

  1. Soc del montsia, D’amposta, nosatres varem sortir amb un carro llogat cap a Vinaros, on estava el meu pare a la presò per haber sigut regidor al ajuntament, Damposta.

  2. Miquel Joseph, el funcionari encarregat per Pi i Sunyer de l´evacuació dels escriptors, diu de l´arribada d´aquell nou grup a Bescanó (on ell i els del Bibliobús havien arribat el dia abans): “Amb l´arribada d´un tan crescut nombre de persones el problema alimentari es complicà. Tothom oferí els queviures que duia i, amb quelcom que es va vendre -a forca de pregar-li- un masover d´una casa veina a can Pol, poguérem sopar. Dormírem com el dia abans, asseguts a les cadires, alguns de cap a la taula; a en Benguerel, que estava malalt, li paràrem un llit a l´habitació que servia d´estudi a en Mallol, entre colors, pinzells i teles que mai no s´han pogut recuperar. Uns quants, en un racó, tractaven de sintonitzar la ràdio desitjosos de notícies”.
    El pintor Mallol, s´encarregava de la vigilància de Can Pol (un de les masies que la Generalitat feia servir per guardar-hi el patrimoni artístic català).

  3. Seixanta.
    60 són els noms que acompanyen l’autorització del conseller Pi i Sunyer signada el 24 de gener per a traslladar-se a Agullana, atès que el Departament de Cultura ha disposat que al Mas Perxés d’Agullana s’hi instal.lin els membres de la ILC i del Servei de custòdia d’obres del patrimoni artístic, amb les seves famílies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s