Dilluns 23 de gener de 1939

19390123_mapa-situacio-exercit.JPGLes tropes franquistes han ocupat Sitges, Martorell i Igualada. A Burgos el govern rebel anuncia la composició del consistori que es farà càrrec de l’Ajuntament de Barcelona quan sigui “alliberada”. A Barcelona cauen bombes, se senten les sirenes dels antiaeris, molts despatxos i  botigues estan tancats, es preparen les maletes i es cremen o destrueixen papers i documents. Els ciutadans passen el dia als refugis antiaeris o inicien la fugida. Companys marxa de Barcelona, Negrín és a punt de fer-ho.

Mentre Riba i Pous i Pagès són a Girona, inquiets per la situació, a Barcelona, a primera hora del matí Antoni Rovira i Virgili i la seva família es dirigeixen, caminant, des de la seva casa d’Horta al centre de Barcelona. Durant el camí  veuen com el avions bombardegen el port. A quarts de deu arriba a les oficines de Governació (Gran Via prop del Passeig de Gràcia), intenta solucionar el tema del passaport per a ell i per a la seva família però no ho aconsegueix. Després va al Palau de la Generalitat on prop del migdia el telefonen per avisar-lo que a dos quarts d’una hi ha una reunió del ple de la Institució de les Lletres Catalanes.

***

La notícia de la marxa de Riba i Pous ja ha arribat a seu de la Institució de les Lletres Catalanes,:

La notícia que rebérem el dia 23 de gener al matí ens talla l’ alè, si no el teníem prou tallat: aquella nit havien fugit de Barcelona, en un cotxe de la Generalitat, Pous i Pagès i Carles Riba -aquest amb la família-, el president i el vice-president de la Institució de les Lletres Catalanes.

Els criticaren. Trabal, home solidari incapaç d’afanyar-se exclusivament per ell sol i desentendre’s dels altres, deia amb amarga mordacitat: «Quan s’ enfonsa un vaixell, el capità és l’últim d’abandonar-lo…» Immediatament disposaren la sortida de tothom. El mateix dia, 23 de gener de 1939, a la tarda marxarien en el bibliobús Mercè Rodoreda, la família Trabal, Obiols, Oliver amb la dona, potser algun company més -no hi cabia gaire gent- i jo si volia, però vaig dir que no, que esperaria l’endemà. Vam quedar en aquell pis de la Rambla de Catalunya on hi havia la Institució de les Lletres Catalanes només la mecanògrafa i jo, amb l’ encàrrec de dir a tot escriptor que vingués a demanar ajut per fugir que l’ endemà a les sis del matí anés a la Conselleria de Cultura, que era al Palau Robert, on trobaria el mitjà de sortir de Barcelona. (Anna Murià,  “Mercè Rodoreda viva”, pp. 17-18).

19390123_probert.JPG

Façana del Palau Robert,
seu de la Conselleria de
Cultura l’any 1939

A la Conselleria de Cultura, un grup d`escriptors de la ILC busquen en  Carles Pi i Sunyer,  recorda anys més tard Miquel Joseph i Mayol, funcionari de la Conselleria de Cultura, periodista i escriptor:

“En aquell moment entraren a l’oficina un grup d’amics de la Institució de les Lletres Catalanes. Recordo Francesc Trabal, Joan Oliver (Pere Quart), Joan Prat (Armand Obiols) i algun altre. Tots parlaven alhora preguntant per Pi i Sunyer. ” (Miquel Joseph i Mayol, El bibliobús de la llibertat, p. 33).

Quan arriba el conseller encarrega a Miquel Joseph, que prepari la marxa dels escriptors de la ILC;

“Vós, Joseph us encarregareu de preparar la sortida dels amics de la Institució de les Lletres. Parleu-ne amb en Frontera [Ramon Frontera, el subsecretari de Cultura]. Penso que podríeu anar a Girona; en Pous i Pagès i en Riba hi són des d’ahir. ” (Miquel Joseph i Mayol, op. cit., pp. 35 i 36).

Al mateix Palau Robert, a dos quarts d’una del migdia se celebra l’última  reunió de la Institució de les Lletres Catalanes a Barcelona. Francesc Trabal  llegeix la nota de Pous i Pagès:

19390123_actas-ilc.JPG

Llibre d’actes de la Institució de les
Lletres Catalanes. Arxiu Nacional de
Catalunya.

Els assistents (Francesc Trabal, Pompeu Fabra, Joan Oliver, Josep Maria Capdevila, Antoni Rovira i Virgili, Cèsar-August Jordana i Jaume Serra Hunter) mostren la seva inquietud i acorden que, en absència del president i del vicepresident, actuï com a president Pompeu Fabra i que es traslladi la seu de la ILC a la ciutat de Girona o on indiqui el Conseller de Cultura “emportant-se el llibre d’actes i el segell oficial”; i convocar la “la pròxima sessió en el lloc on s’hagin reunit els seus membres”.

Un cop tancada la sessió, Pi i Sunyer es troba amb Joan Oliver i Francesc Trabal, els tranquil·litza i els comunica que hi ha un pla d’evacuació per als escriptors, també els insinua que Pous i Riba són a Girona per fer unes diligències. Després Trabal tranquil·litza Antoni Rovira i Virgili, dient-li, de part del Conseller, que tindrà un cotxe i que a dos quarts de quatre passi per la seu de la ILC que li dirà a quina hora els aniran a buscar.

***

“És ja la una. M’encamino amb pas ràpid cap a les oficines de Governació. A mig camí comença un bombardeig dels més intensos.” (Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana: Memòries sobre l’èxode català, p. 38).

***

Cesar-August Jordana torna a casa seva (al carrer Londres quasi cantonada amb Muntaner) dina amb la seva família i es preparen per marxar.

***

Rovira no aconsegueix trobar el funcionari que li ha de solucionar el problema dels passaports i se’n va a dinar, com el dia anterior, al Majèstic, després marxa a la seu de la ILC, tal com ha quedat amb Trabal, no hi troba ningú, s’espera i finalment una mecanògrafa li comunica que Trabal és a la Conselleria de Cultura i que no creu que torni a la seu de la ILC. Mentre Rovira es dirigeix al Palau Robert hi ha un altre bombardeig, creu que cap a Hostafrancs.  Quan arriba al Palau Robert troba Trabal amb un maletí a la mà a punt de marxar. Els preparatius per a sortida dels escriptors ja han començat:

“Per començar hi havia el problema del transport: no disposàvem d’altres vehicles que el bibliobús que prestava servei al front i un camió descobert que mecànicament fallava de vellúria. Aparellarem el bibliobús al jardí del Palau Robert. Al hall, esperant la sortida, s’hi trobava un grup d’intel·lectuals, alguns acompanyats de llurs famílies, d’altres els havíem de recollir al domicili de la Institució. Amb taulons que trobàrem al garatge havíem improvisat uns bancs al llarg del vehicle per acomodar-nos.” (Miquel Joseph i Mayol, op.cit, p. 37).

19390123_bibliobus-obert.JPG
El bibliobús l’any 1938, “Catalans”,
num. 11

***

Cap a les cinc de la tarda, Josep M. Capdevila i Cèsar August Jordana, aquest darrer amb l’esposa i els dos fills, marxen en un cotxe del Departament de Cultura cap a Olot.

“- En Josep M. Capdevila va marxar sol, anàvem a l’automòvil nosaltres quatre i ell, i un xofer, naturalment.

– El cotxe ens va passar a buscar, primer a nosaltres [la família Jordana] i després a ell [Josep M Capdevila]. Nosaltres vivíem a Londres 169 (ara l’hi han canviat el nº) gairebé cantonada a Muntaner. La casa d’ell no em recordo poc ni molt on era.

– La ruta fins a Olot tampoc la recordo. Vam sortir de Barcelona a entrada de fosc i no cal dir que el cotxe anava amb les llums apagades.”

(Carta, de 25 d’octubre de 2003, de Joan Jordana, fill de C.A. Jordana, a Iolanda Pelegrí)

***

A la tarda Sebastià Gasch quan arriba  a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes només troba papers escampats, veu que marxen en el bibliobús alguns del seus companys, entre ells, Lluís Montanyà i Francesc Trabal, aquest li diu:

“demà a les 10 a Cultura, demana per en Frontera. Que hi vagin tots els escriptors que es considerin en perill” (Sebastià Gasch, Etapes d’una nova vida: Diari d’un exili., p. 6).

***

Anna Murià es queda per informar als escriptors sobre aquesta possibilitat de fugida.

***

Rovira i Virgili torna a l’hotel Majèstic on li diuen que vagi a un local del carrer Còrsega prop del Passeig de Gràcia on preparen el pla d’evacuació dels diputats, allà queda amb Martí Rouret, comissari d’Ordre Públic i sotssecretari de Presidència de la Generalitat de Catalunya, per veure’s l’endemà.

***

En el bibliobús marxen Francesc Trabal amb la seva família (la mare, el germà i la cunyada) Joan Oliver amb la seva dona, Armand Obiols, Mercè Rodoreda, Lluís Montanyà i Miquel Joseph.

“Però poc abans de la nostra sortida de Barcelona, el conseller Pi i Sunyer ens va abandonar, deixant-nos sense cotxes. Teníem el bibliobús, però els xofers no ens volien acompanyar perquè van dir que eren funcionaris i, per tant, apolítics, i vaig haver de conduir jo.” (Joan Oliver a Plomes catalanes contemporànies. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1980, p. 40).

19390123_bibliobus.JPG
 El bibliobús l’any 1938, “Catalans”,
num. 11

Potser conduït, en aquesta primera part del viatge, per Joan Oliver el bibliobús surt de Barcelona pel Poble Nou i Sant Andreu i es dirigeix a Girona per la carretera que va a Granollers, prop d’aquesta població s’han d’aturar perquè acabava d’haver-hi un bombardeig. Després arriben a Girona i Miquel Joseph decideix marxar a Can Pol de Bescanó on es guarda part del tresor artístic de la Generalitat i on els ocupants del bibliobús troben aixopluc.

***

 Rovira i Virgili torna a casa seva al capvespre, troba la família amb les maletes preparades però  els diu que se n’aniran al cap de dos o tres dies.

***

Al vespre, Anna Murià i el seu germà Jordi, assisteixen a la darrera reunió d’Estat Català. La consigna és clara, cal fugir.

***

Porten a Xavier Benguerel (que estava malalt) una nota de Pi i Sunyer recomanant-lo a l’ambaixador anglès, li diuen que al migdia han sortit uns quants escriptors amb el bibliobús i que l’endemà hi haurà un camió al Palau Robert.  Finalment Benguerel,  que viu al Poble Nou, decideix intentar agafar el camió que sortirà l’endemà, marxa amb la seva dona a casa del seu cunyat, que viu a Consell de Cent per poder arribar al Palau Robert l’endemà d’hora.

***

Tothom crema papers, se senten avions i antiaeris. Es preparen les maletes:

“Me’n vaig fer un tip de cremar papers. Al partit, a la Institució de les Lletres, per tot arreu. A casa meva vaig agafar tota la paperassa que tenia guardada i també la vaig cremar. Al “Diari de Catalunya”, les relacions de subscriptors, cartes i articles guardats, tot, tot cremat. Un simple paper podia ser una prova de condemna per a una persona que es quedés” (“Anna Murià” a 12 periodistes dels anys 30, p. 30).

 “A la redacció de Meridià la Rosa i l’Àngela cremen papers.” (Sebastià Gasch, op. cit. p. 6.).

“Jo em quedo al meu despatx per triar papers. És l’ultima tria. Destrueixo cartes i documents que podrien perjudicar i comprometre altres persones.” (Antoni Rovira i Virgili, op. cit. , p. 43.)

“Hom fa maletes a cuita-corrents. Crema papers que podrien comprometre amics o parents, que romanen aquí. Quina feinada a cremar!” (Magí Murià, Memòries d’un exiliat, 1939-1948, p. 76)

“Estrany, tot fou estrany. Quin estrany formiguer el dels barcelonins aquella darrera nit! Els indefensos -indefensos per tantes raons!- amuntegats en els refugis, en els soterranis o arraulits als llits, escoltant tremolosos la caiguda de les bombes cada mitja hora. Els qui havien covat l’odi glatien esperançats sense saber que potser aviat maleirien aquella esperança. Els resignats al demà tenebrós es preparaven a conjurar el perill, cremaven papers i feien desaparèixer objectes. Els decidits a cercar un principi que fos el que fos després del final, a la llum de les espelmes omplien una maleta amb allò que els semblava més útil o que no volien abandonar, emprenien la marxa per les carreteres.” (Anna Murià, Aquest serà el principi, p. 121-122).

***

Des de Girona Pous i Pagès aconsegueix telefonar els seus. Veuen passar cotxes militars cap a Figueres.

Anuncis

3 responses to “Dilluns 23 de gener de 1939

  1. Carles-Jordi Guardiola

    Molt bona la iniciativa, però hi falten veus i testimonis. Per exemple, el relat d’Oriol Riba q acompanya els seus pares, Carles Riba i Clementina Arderiu, q tbé tenen alguns textos interessants. Ferran Soldevila, Pous i Pagès, etc. Tbé d’alguns autors (Joan Oliver, per ex.) es podien trobar textos més significatius. Malgrat tot, enhorabona.

  2. En aquests moments no es pot deixar oblidada l’activitat administrativa. Carles Pi i Sunyer, com a conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el dia 23 signa diversos permisos.
    Entre aquests permisos el que autoritza als membres de la Institució de les Lletres Catalanes, Francesc Trabal, Joan Oliver i Joan Prat, per a que es traslladin a Girona en serveis del Departament per al trasllat de documents de la Institució i del Servei de Biblioteques al Front.
    Al mateix temps, la muller de Trabal, Antoniette Bordesvieilles, també aconsegueix una autorització del conseller perquè ella i les persones que l’acompanyin puguin romandre provisionalment al Castell de Requesens.

  3. He pogut llegir unes notes de Joan Oliver on relata el desconcert que regna en aquests moments a la seu de la Conselleria. Parla del conseller desaparegut i arriba a dir que Francesc Trabal es constitueix en Conseller i ocupa, juntament amb Joan Oliver, el despatx de Pi i Sunyer. Des d’allà fan preparar el bibliobús i truquen als companys més compromesos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s