Diumenge, 22 de gener de 1939

19390122_mapa-situacio-exercit.JPGL’exèrcit franquista, que el dia anterior havia arribat a Vilafranca del Penedès, s’apropa a Barcelona per l’Ordal i la costa i entra a Igualada i a Sitges. La impotència davant d’aquesta ofensiva i la convicció, cada cop més estesa, que la defensa de la capital  de Catalunya és impossible, provoca un clima de fugida i moltes persones comencen els preparatius per marxar, entre elles els polítics de la Generalitat de Catalunya i quasi tots els escriptors que formaven part de la Institució de les Lletres Catalanes. Mentre, els avions franquistes bombardegen Barcelona i els ciutadans es refugien en soterranis i en les estacions de metro.

Bosch Gimpera, conseller de Justícia i rector de la Universitat de Barcelona, torna de Perpinyà i truca a Antonio Machado. Posa a la seva disposició un cotxe perquè marxi amb la mare, el germà i la cunyada.  A la nit el poeta castellà i la seva mare marxen cap a Girona.

A dos quarts de deu del matí, Carles Pi i Sunyer, conseller de Cultura de la Generalitat, telefona el poeta i vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes, Carles Riba, per dir-li que el vol visitar, quan es trobem, Pi i Sunyer comunica a Riba que ell i la seva família han de marxar de Barcelona i que el seu cotxe els passarà a recollir a dos quarts de quatre de la tarda.

“Diumenge 22 al dematí, cap a quarts de deu, trucaren al telèfon. Jo mateix hi vaig anar: era el Conseller de cultura Pi i Sunyer, que demanava el pare. […] li digué que li volia parlar urgentment,

Va venir el conseller a casa mateix; enllestiren amb 5 minuts; el pare ens vingué a dir que calia sortir de seguida; a dos quarts de quatre de la tarda tindríem el seu auto a la porta.” (Oriol Riba i Arderiu,”La sortida i els primers temps de l’exili, vistos per un noi de setze anys”, a Jaume Medina, Carles Riba (1839-1959), vol. II p. 300).

***

A les onze del matí Carles Pi i Sunyer telefona el president de la Institució de les Lletres Catalanes, el dramaturg i novel·lista Josep Pous i Pagès, per  demanar-li que a les 12 el visiti al Departament de Cultura. Quan Pous hi arriba, li  diu que es prepari per marxar havent dinat ja que les tropes feixistes havien arribat a l’Ordal i al Garraf i que el seu cotxe, després de recollir Carles Riba i família, el passaria a recollir a dos quarts de quatre.

 “Arribat a la Conselleria en Pi em diu:

— Si voleu marxar, ha arribat l’hora. Marxareu amb en Riba i la seva família – I com jo li digués que l’endemà al matí en parlaríem ha replicat vivament:

-No, no, és aquesta tarda mateixa que heu de marxar. Els facciosos són a l’Ordal i a Garraf. Jo ja no dormiré a Barcelona avui. Demà si puc, tornaré. A dos quarts de quatre vindrà el meu cotxe a recollir-vos, després d’haver carregat en Riba i els seus.” (Josep Pous i Pagès, Memòries d’exili,  p. 63).

***

Clementina Arderiu  prepara les maletes i després dinen.

***

A la una del migdia Antoni Rovira i Virgili, escriptor, diputat i membre de la Institució de les Lletres Catalanes, es dirigeix amb la seva dona des de la casa d’Horta a l’Hotel Majèstic (Passeig de Gràcia-Mallorca) on els diputats poden dinar per vuit pessetes el cobert. Passen per un camí de drecera i han de córrer:

“Udolen les sirenes, i aviat se senten dues classes de denotacions característiques: les dels canons antiaeris que tiren i les de les bombes que esclaten. Ens posem a caminar més de pressa per arribar més aviat a una zona urbanitzada. […] Al cap de cinc minuts, les denotacions cessen.” (Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana, p. 25).

***

La filla de Pous Pagès li prepara les maletes, dinen i Pous, abans de sortir, envia una nota al secretari de la Institució de les Lletres Catalanes, el novel·lista Francesc Trabal, demanant-li que vagi a casa seva perquè li explicaran la seva marxa i la de Carles Riba.

 “Abans de marxar escric una breu lletra a en Trabal, secretari de la Institució de les Lletres Catalanes, dient-li que vagi a casa, que li donaran noves d’interès; a casa tenen encàrrec d’explicar-li la sortida meva i dels Riba”. (Pous i Pagès, op. cit. p.  64).

***

Passades les quatre de la tarda, el cotxe del Conseller de Cultura recull Carles Riba, la seva dona i els tres fills (Eulàlia, Oriol i Jordi). Després, a les cinc tocades, recullen Pous a casa seva. Marxen cap a Girona per la costa, a l’alçada de Badalona veuen bombarders que, segurament, es dirigeixen cap a Barcelona. Quan arriben a Arenys de Mar troben un petit embús de camions.

Al vespre, quan  Pous i Pagès i Riba i els seus arriben a Girona, es dirigeixen a casa del comissari de la Generalitat per demanar-li allotjament. Han d’esperar més d’una hora perquè no  hi és però finalment els rep i els fa allotjar al Govern Civil on els donen tres habitacions i un bon sopar.  Pous i Pagès explica en les seves memòries:

“A mitja nit ens en anem a dormir amb l’angunia de no saber què serà de nosaltres, què serà dels que hem deixat a Barcelona, què serà de Catalunya,. Quina vetlla més amarga, si no tingués a mà concentrades en un comprimit minúscul, unes hores de son segura.”  (Pous i Pagès, op. cit. p.  65).

***

Aquest mateix dia, l’escriptora Anna Murià, que treballava a la secretaria de la Institució de les Lletres Catalanes com a encarregada de l’arxiu de premsa,  cremava documents a la seu de la Institució per no comprometre els que es quedaven, mentre seguien els bombardejos sobre la ciutat.

“Vam cremar tota la correspondència, tots els papers que teníem, tot ho vam cremar abans de marxar” (Grifell, Quirze, Anna Murià, àlbum de records. p. 101)

19390122_seu-ilc.JPG
 La seu de la Institució de les Lletres
Catalanes era al número 41 de la
Rambla de Catalunya de Barcelona
(foto Iolanda Pelegrí)

“22 de gener de 1939

Avui es publica un decret suspenent per a la vinent setmana totes les activitats comercials i industrials de Barcelona, a fi de posar els homes útils a la disposició de les autoritats militars. L’esperit de Barcelona no sembla avinent per a unes tan dràstiques mesures. La desaparició de molts elements oficials i la nerviositat dels Centres burocràtics de l’Estat – fan o han fet les maletes – és la causa principal de la desmoralització total de la ciutat.” Domènec Guansé, Dietari frustrat de la guerra,  “Serra d’Or”, gener 1970, p.48

19390122_ordre-dogc.JPG
Anuncis

One response to “Diumenge, 22 de gener de 1939

  1. L’autor del llibre entrevista “Anna Murià, àlbum de records” es diu Quirze Grifell i no pas Grifoll com apareix publicat a la cita.
    Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s